Setembre de 2000
Setembre del 2000 es comportà encara com un mes estival i les temperatures resultaren altes per a l'època. El valor mitjà mensual de temperatura fou de 12,1 ºC a Ransol, 15,0 ºC a Engolasters i 16,0 º a Escaldes. Això representa valors superiors als habituals de l'època en 1,0 ºC a Ransol, 1,7 ºC a Engolasters i 1,4 ºC a Escaldes.
Les precipitacions assoliren quantitats elevades en el conjunt dels trenta dies. Si la mitjana climàtica de precipitació per al mes de setembre és de 85 mm a Escaldes i Engolasters i de 98 mm a Ransol, les quantitats registrades el setembre del 2000 representaren valors superiors als normals de l'època en un 21 % a Ransol, un 32 % a Engolasters i un 43 % a Escaldes.
D'altra banda, la freqüència de dies de precipitació rondà el nombre mitjà de jornades plujoses que es dóna el setembre (9 dies a Escaldes, 10 dies a Ransol). Com que les precipitacions totals foren copioses, això representà, si ens referim a Andorra, un valor mitjà diari de la precipitació prou alt (11,8 mm de pluja mitjana diària a Ransol, 13,5 mm a Escaldes).
Durant aquest setembre del 2000, no hi hagué precipitacions fins ben passada la primera dècada del mes. El predomini sobre el Pirineu de les altes pressions explicaria l'absència absoluta de pluges en el territori andorrà. Durant aquest període de temps estable els cels restaren molt serens, fet que propiciava que les temperatures diürnes pugessin força, fins a assolir valors plenament estivals, mentre que durant la nit, i com a conseqüència de l'allargament de les hores sense insolació propi ja d'aquestes dates del calendari, els termòmetres baixaven de forma sensible i les nits i matinades esdevenien força fresques. Tot això es traduïa en amplituds tèrmiques acusades entre el dia i la nit, amplituds que alguna jornada assoliren a Ransol els 20 ºC.
Les pluges importants no arribaren fins el 17 del mes, quan el Pirineu es va veure afectat per la incursió de sistemes frontals del nord-oest vehiculats a través del sector occidental d'una baixa profunda `amb centre sobre Escòcia i associada a un solc planetari en capes altes (aire fred en altitud). El dia 19, la formació d'una depressió secundària sobre el golf de Biscaia impulsava damunt del Pirineu un flux intens de l'oest/sud-oest, humit i inestable, causant, en combinació amb l'aire fred de les capes altes i el caldejament superficial, de precipitacions molt copioses en l'espai andorrà (36 litres per metre quadrat de precipitació a Ransol, 44 litres per metre quadrat a Escaldes).
Superat el dia 20, l'oratge tornà a la calma però per poc temps, ja que, a finals de mes, una depressió atlàntica molt profunda emplaçada sobre Irlanda vehiculava, a través del seu sector meridional, sistemes frontals actius amb una trajectòria dominant sud-oest/nord-est, que en atènyer el Pirineu deixaren quantitats de precipitació importants, agreujades, sens dubte, per l'embossament d'aire fred en capes mitjanes sobre la vertical del terç nord de la península Ibèrica.