Octubre de 2000
Aquest desè mes del 2000, les temperatures mitjanes se situaren al voltant dels valors normals de l’època en el conjunt del territori andorrà. Les precipitacions recollides al llarg dels trenta-un dies foren més aviat dèbils. A Ransol, el total mensual de precipitació fou de 59 mm, i a Escaldes i Engolasters de 34 mm. Això significa que l’aigua recollida al pluviomètre de Ransol representà només un 62% de la mitjana climàtica de precipitació del mes d’octubre, la recollida a Escaldes un 44% i la d’Engolasters un 43%. Les nits ja foren bastant fresques, fins i tot una mica fredes, i a l’observatori de Ransol, tot i que el termòmetre no va descendir gaire, es registraren nou dies de glaçada.
La primera dècada del mes fou molt estable damunt d’Andorra. Les altes pressions perllongades cap a la península Ibèrica des de la zona de les Açores explicarien l’estabilitat atmosfèrica. El Pirineu català se situava en el marge oriental de la zona anticiclònica, i els vents eren sobre aquest sector del nord-oest o lleugerament del nord. Com a conseqüència del reescalfament que pateixen moltes vegades els fluxos septentrionals en descendir per la cara meridional dels Pirineus, aquesta entrada d’aire del nord-oest va comportar algun dia que les temperatures pugessin força. Tot i així, durant aquest primer terç d’octubre els valors tèrmics es mantingueren generalment moderats per a l’època.
Cap al dia 11, el descens latitudinal del sistema de vents de ponent de la zona temperada planetària va permetre que el Pirineu es veiés escombrat per una advecció forta de l’oest, que ocasiona sobre Andorra, en aportar aire humit de l’Atlàntic, algunes pluges.
Ben aviat, la formació d’un solc planetari que travessaria la meitat nord de la Mediterrània occidental des de les illes britàniques fins a Centreeuropa permetria, sobre aquell primer sector, l’estancament de les pertorbacions provinents de l’Atlàntic nord. El dia 13 es configurà entre la costa catalana i Còrsega una depressió freda –depressió que ocupa tots els nivells troposfèrics-, alimentada contínuament per l’aire fred en alçada vehiculat a través de la part esquerra o posterior del solc. Pel sector oriental de la depressió es canalitzarien vents humits del sud mediterranis, que en remuntar els relleus tan enèrgics de la serralada alpina hi ocasionaren precipitacions molt copioses.
El temps, en canvi, fou
poc plujós sobre Andorra, i a partir del 17, després d’unes
jornades amb núvols i alguns ruixats, l’atmosfera s’estabilitzà.
L’estabilitat es perllongaria ja fins a finals de mes amb escasses interrupcions.