Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Els fenòmens relatius a sequeres i a episodis de precipitació copiosa poden ser de molts tipus. Volem oferir en aquest article una tipologia de sequeres i d’episodis de precipitació abundant que poden donar-se al Pirineu andorrà, amb l’objectiu que l’ampli públic pugui tenir una visió més completa del tema en qüestió. Hem de pensar que les sequeres, els episodis de pluja intensa i, en general, les qüestions relacionades amb la disponibilitat d’aigua tindran cada cop més incidència en el nostre món.

Pel que fa a les sequeres, hem de referir-nos en primer lloc, a Andorra, a la sequera meteorològica, relacionada bé amb una disminució de les pluges, bé amb unes temperatures molt altes que accentuen les taxes de l’evapotranspiració fins al punt que les precipitacions hi resulten insuficients. La sequera meteorològica també pot estar relacionada amb episodis de vents dessecants o amb un dèficit de les precipitacions en forma de neu.

Després tenim la sequera hidrològica, que es vincula amb un descens dels nivells de cabal d’aigua dels corrents fluvials i una disminució de les reserves d’aigua en els aqüífers i els llocs de captació. Aquest tipus de sequera pot ser degut tant a una sequera meteorològica com a una sobreexplotació dels recursos hídrics. Pot tenir efectes molt negatius en l’àmbit ecològic, en provocar una possible alteració dels ecosistemes fluvials i lacustres.

Hi ha també la sequera edàfica, que afecta les solanes gairebé cada temporada, quan les temperatures són més altes i la insolació resulta més intensa i prolongada. Fins i tot, amb el canvi climàtic actual, són més freqüents avui dia els estius en què les reserves d’aigua del sòl s’esgoten a les obagues. Una altra classe de sequera és l’ambiental, que afecta principalment el nucli urbà d’Escaldes-Andorra la Vella i és causada per elements del medi urbà com el ciment, l’asfalt, els pol·luents atmosfèrics o la calor antropogènica, responsables de la creació d’una illa de calor urbana a la vall central del país.

A l’últim, esmentarem la sequera anomenada socioeconòmica, relacionada amb l’augment dels consums d’aigua, que pot aguditzar la percepció que el col·lectiu social té d’una sequera meteorològica. Així, per exemple, a Espanya, un descens del nivell dels pantans pot ser interpretat per un individu com el resultat d’una sequera meteorològica, que pot existir, sí, encara que el que succeeix com a fet més alarmant per fer baixar aquest nivell dels pantans és el consum creixent d’aigua.

Si analitzem les sequeres des d’una perspectiva espacial, tenim que a Andorra els episodis de sequera meteorològica coincideixen molts cops amb els de l’àrea catalana. A escala pirinenca, podem distingir les sequeres de la cara nord de la serralada de les sequeres de la cara sud, i dins de les de la façana sud podem fer una menció especial a les del Pirineu oriental, on es troba Andorra.

Les del vessant nord solen estar provocades, com les cantàbriques, per l’efecte föhn que es deriva de la de la presència de vents persistents de component sud que es donen en determinats períodes concrets i que produeixen ambient ressec i calor. És, per exemple, el vent d’Espagne de la regió de Bearn o l’haizhegoa del País Basc. Les de la banda de migjorn de la serralada responen majorment a la presència d’anticiclons de bloqueig, que fan que les depressions que habitualment poden afectar-nos se situïn a l’oest del Pirineu. També poden ser provocades per vents forts de procedència nord dessecants. Les del Pirineu oriental solen estar connectades amb les del conjunt de l’àrea catalana, i obeeixen també principalment a bloquejos. Les sequeres andorranes poden ser així mateix sequeres que afecten la península Ibèrica en conjunt o la conca mediterrània; o sigui, a grans trets, el sud d’Europa. En aquests casos guarden relació molts cops amb una fase marcadament positiva de l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord, és a dir, amb un patró sinòptic a escala continental en què hi ha una circulació de depressions per unes latituds clarament més altes que les d’Andorra i un reforçament de les altes pressions subtropicals a l’àrea de les Açores.

Quant a la distribució temporal, les sequeres andorranes poden ser estivals o hivernals. Les estivals són bàsicament producte de temperatures molt altes, de vegades en combinació amb una escassetat de pluges. I encara que puguin sovintejar en aquests episodis de temperatura molt elevada les tempestes, aquestes tenen lloc generalment mitjançant xàfecs violents que impedeixen que l’aigua de pluja pugui ser aprofitada en gran manera per la vegetació i els sòls. Les sequeres hivernals són ocasionades pel dèficit de neu, de vegades acompanyat per vents forts i freds amb efectes dessecants. Una variant de totes aquestes sequeres són les primaverals, que a més de prolongar la sequera hivernal amb una escassetat de pluges a la primavera, poden arribar a comprometre les reserves d’aigua de l’estiu.

Pel que fa als episodis de precipitació abundant a Andorra, i prenent la dimensió temporal, tenim els episodis hivernals, els primaverals, els estivals i els tardorencs. Els de l’hivern es vinculen amb nevades copioses. Els tardorencs són els més perillosos, ja que poden desembocar en inundacions catastròfiques que s’estenen sovint a gairebé tot el territori. I prenent el component espacial, les precipitacions copioses susceptibles d’afectar el nostre país deriven bé de fluxos humits del sud i del sud-oest, bé de llevantades, bé de corrents d’inestabilitat del quart quadrant (nord-oest).

Les del sud o del sud-oest són les que es canalitzen ordinàriament per les valls del Segre i del Valira, que fan de corredors. Els relleus disposats perpendicularment a aquests fluxos realitzen un doble paper de pantalla orogràfica i de frontogènesi, i contribueixen a intensificar les precipitacions. Els fluxos humits del sud-oest també poden entrar a Andorra a través de les valls pallareses properes. En aquests casos, acostumen a incidir de ple sobre sectors de l’occident andorrà com Setúria o la coma del Forat (coma d’Arcalís). Les adveccions que incideixen sobre Andorra amb una clara trajectòria sud-nord poden arreplegar humitat de l’àrea mediterrània de Tarragona.

Els episodis de precipitació intensa associats a llevantades solen portar majorment vents humits i inestables del SSE i del SE. Freqüentment, la Mediterrània, amb unes aigües molt càlides, té en aquests casos un paper molt rellevant en l’agreujament de la inestabilitat. Sovint, pel mateix moviment de l’aire a la cèl·lula depressionària (a les depressions l’aire es mou de la perifèria cap al centre de la cèl·lula), el vent acaba fent un gir a est. També les llevantades poden incidir sobre Andorra amb una certa direcció nord-est, i llavors aporten masses d’aire humides i sovint inestables del golf del Lleó.

Els corrents aeris del nord-oest poden donar lloc, sobretot a l’hivern, a precipitacions d’una intensitat elevada, especialment a les parròquies altes.

Això pel que fa a les situacions advectives, en què hi ha una circulació uniforme sobre el territori. En el cas de les situacions convectives (sense aquesta circulació uniforme), la inestabilitat pot venir provocada per la presència d’aire fred en altura o per l’acció de baixes centrades o en moviment sobre l’istme de la península Ibèrica.