Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

En l’escrit que presentem a continuació és el nostre propòsit de realitzar una anàlisi comparativa temporal de la precipitació al Pirineu andorrà. Concretament, volem comparar, per a l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA, situada a 1.135 m d’altitud, les característiques de la precipitació anual i estacional del trentenni 1994-2023 amb les dels períodes, també de trenta anys, immediatament anteriors, o sigui, el 1934-1963 i el 1964-1993.

Aquí nosaltres hem emprat la sèrie de precipitació que va del desembre de 1933 al novembre del 2023, obtinguda a partir de tres fonts: el llibre de Salvador Llobet El medi i la vida a Andorra (1947), l’arxiu meteorològic de FEDA (FHASA abans de 1988) i les dades de la secció de Climatologia del web del Govern andorrà www.meteo.ad. A diferència d’un article publicat per nosaltres mateixos fa tres anys, en què preníem els períodes anuals d’acord amb el criteri corrent, és a dir, del gener al desembre, en aquest estudi prenem com a període anual el que va del desembre d’un any al novembre de l’any següent. Ho fem així pel fet que la precipitació del mes de desembre està més connectada amb el gener i el febrer que el segueixen que no pas amb la tardor precedent, i això ens permet de tenir una visió més precisa de la variabilitat pluviomètrica interanual, que analitzarem també en aquest article, més endavant.

La precipitació mitjana anual dels trentennis 1934-1963 i 1964-1993 fou, a la central de FEDA, de 890 i 863 mil·límetres, respectivament. En el període 1994-2023, aquesta mitjana ha estat de 813 mm. S’ha produït, per tant, en el darrer trentenni una reducció de la precipitació anual d’un 5,8% respecte de 1964-1993 i d’un 8,7% respecte de 1934-1963. Hem de parlar, per tant, d’una disminució, molt lleugera, dels inputs pluviomètrics anuals.

Si prenem períodes estacionals, de manera que l’hivern sigui el trimestre format per desembre, gener i febrer, la primavera el format per març, abril i maig, l’estiu el constituït per juny, juliol i agost i la tardor el que formen setembre, octubre i novembre, tenim, per al trentenni 1994-2023, una precipitació mitjana a l’hivern, a la primavera, a l’estiu i a la tardor de 144, 208, 223 i 237 mm, respectivament. La del trimestre hivernal representa un 95,3% de la de l’hivern del període 1934-1963 i un 92,1% de la hivernal de 1964-1993. S’ha produït, per tant, una lleugera minva de la precipitació en època hivernal, que podria tenir el seu reflex en una disminució de la nivositat. La precipitació de les èpoques equinoccials, la primavera i la tardor, pràcticament no ha variat, mentre que l’estival ha disminuït sensiblement.

De fet, ja es va donar una minva estival en el trentenni 1964-1993 respecte del precedent, amb una variació negativa del 13,5%. La del trentenni 1994-2023 ha resultat inferior en un 12,6% i en un 24,4% a la dels períodes 1964-1993 i 1934-1963, respectivament. D’aquesta manera, mentre que al 1934-1963 la precipitació de l’estiu va representar un 33,2% de la precipitació total anual, al 1964-1993 constituí el 29,6% d’aquest total anual, i al 1994-2023 ha baixat fins al 27,5%. Ens trobem, doncs, avui dia, amb la realitat d’uns estius més secs.

Si interpretem el règim pluviomètric estacional en els termes d’un indicatiu format per les primeres lletres del nom de les estacions ordenades segons les quantitats estacionals decreixents de la precipitació, i en considerar les estacions com els trimestres esmentats més amunt, tenim que, a la central de FEDA, en els trentennis 1934-1963 i 1964-1993, aquest indicatiu era ETPH, mentre que al trentenni 1994-2023 ha estat TEPH. És a dir, s’ha passat d’un règim pluviomètric amb màxim estival a un altre amb màxim a la tardor. L’estiu ja no és, per tant, l’estació més regada, almenys en una part important d’Andorra.

Tornant a les precipitacions anuals, hem de destacar, dins del trentenni 1994-2023, l’existència a Andorra d’un període molt llarg persistent de dèficit pluviomètric acusat. Ens referim a l’anomalia pluviomètrica negativa que, amb tan sols algun parèntesi breu de precipitacions més importants, afectà el país des del 2004 fins al 2012, un període en el qual hi hagué, a més, els dos anys amb les quantitats de precipitació més baixes de tota la sèrie pluviomètrica anual de la central de FEDA, el 2006 i el 2007, amb només 547,4 i 455,1 mm totalitzats, respectivament. La mitjana d’aquests dos anys (501,3 mm) representa només un 57,2% de la mitjana del període de setanta-dos anys 1934-2005.

Hem completat aquest examen amb la presa en consideració de la variabilitat pluviomètrica interanual, un aspecte molt rellevant, ja que la percepció d’un cert descens de les precipitacions pot aguditzar-se amb l’existència de fluctuacions acusades entre anys. Direm, en aquest sentit, a partir dels valors calculats del coeficient de variació (abreujadament CV), o quocient, expressat en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica, que la variabilitat interanual de la precipitació, amb les dades sempre de la central de FEDA, és a Andorra relativament alta. És del 23,5% en el darrer trentenni 1994-2023. I encara que CV va baixar fins al 21,5% en el període 1964-1993, fou també elevat, del 23,3%, en el període 1934-1963. CV de la central de FEDA resulta superior a CV que es dona en els climes marítims de latituds mitjanes, com la franja cantàbrica o el sector veí dels Pirineus de l’Arieja (vessant septentrional dels Pirineus amb influència atlàntica), on no ultrapassa la forquilla del 20-22%. CV de la central s’atansa als patrons pluviomètrics del món subtropical mediterrani, tot i que queda relativament allunyat encara del que caracteritza l’Espanya mediterrània, on CV resulta superior, en molts dels seus espais, al 25-30%.

A tall de síntesi, hem de parlar, pel que fa als inputs totals de la precipitació, d’una petita reducció al Pirineu andorrà en el trentenni 1994-2023, amb un manteniment d’unes variabilitats interanuals relativament altes. Per tant, hem de parlar d’una Andorra un xic més seca a la qual contribueix l’important factor afegit de l’elevació de les temperatures.

A més, el trentenni 1994-2023 acaba en un període de sequera meteorològica acusada que va iniciar-se el 2021, passat l’any del famós temporal Gloria, i que s’ha perllongat al Pirineu andorrà i, per extensió, al conjunt de Catalunya, l’hivern d’aquest 2024. La mitjana de la precipitació dels tres anys que van del 2021 al 2023 ha estat, a la central de FEDA, de tan sols 685,6 mm. Caldrà veure per als propers anys com es comporta l’atmosfera al nostre àmbit geogràfic, si es confirma, tal com apunten les modelitzacions sobre el canvi climàtic, una accentuació de la intensitat i de la freqüència de les sequeres, o si bé, com a escenari més esperançador, s’inverteix en certa manera la tendència prevista i les precipitacions es fan més generoses.