LA PREDICCIÓ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC A PARTIR DELS SENYALS QUE EMET LA NATURALESA. ALGUNS EXEMPLES PRÀCTICS

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 



Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local. Avui dia, amb els avenços que s’han fet en el camp de la meteorologia, hom disposa de mitjans científics i tecnològics que permeten de suplir, gairebé amb un cent per cent d’èxit, el paper que tenia en d’altres temps la predicció popular.

 

Però no és una pretensió improductiva ensenyar al públic en general com funciona la prognosi meteorològica popular, sobretot si pensem en termes d’apropar la població al coneixement del medi que l’envolta. A les escoles, aquest tipus de predicció pot ser implementada perfectament en els programes de formació, també com una eina adient perquè els escolars aprenguin més del seu medi.

 

Els senyals que emet la naturalesa aporten, com ja hem dit, una informació molt fiable sobre el temps meteorològic que cal esperar. Però hem de precisar, tanmateix, almenys pel que fa als animals, que les reaccions d’aquest tipus d’éssers no sempre són una resposta provocada per unes condicions del temps meteorològic que ha de venir. Poden obeir a d’altres factors, com, per exemple, el pressentiment d’un sisme o d’una esllavissada, la destrucció dels caus o nius on les bestioles estan a recer, o la presència de depredadors que fan fugir aquestes bestioles en estampida. Consegüentment, sempre que es vol fer una prognosi meteorològica a partir de reaccions o comportaments dels animals, hom ha de prendre en consideració tots aquests factors aliens en principi a la dinàmica del temps atmosfèric, a fi que no es caigui en una prognosi errònia, com la que pot produir-se quan es corre el risc de voler identificar d’una manera literal un efecte meteorològic amb una determinada reacció dels animals. Per aquest motiu, la deducció de conseqüències meteorològiques a través dels senyals que emet la natura no sempre està justificada. En tot cas, moltes vegades serà més fàcil vincular el senyal amb l’efecte meteorològic previst quan aquest últim s’hagi realment materialitzat (sempre que es materialitzi), és a dir, a posteriori. Corroborada per l’experiència que proporciona l’observació de diferents casos particulars, l’observació dels senyals emesos pels organismes animals en un moment concret haurà de servir bàsicament per definir àmbits de probabilitats en l’ocurrència d’unes determinades situacions del temps atmosfèric.

 

La dilucidació del temps atmosfèric venidor a partir dels senyals emesos per la naturalesa és una facultat que, gràcies a l’experiència subministrada per una observació i una percepció sobre el mateix terreny durant molt de temps, tenia molt desenvolupada la gent d’abans, en què les formes de vida implicaven molt freqüentment un contacte directe amb la natura. Avui dia, al nostre segle XXI, en què els modus vivendi predominants són de caràcter urbà en moltes zones, aquesta facultat s’ha perdut en gran part. Tanmateix, algunes persones que viuen a la natura o que passen moltes hores del dia a la natura, com gent de la mar, persones que treballen al bosc, muntanyencs, persones del camp, atresoren encara força coneixements en aquesta parcel·la.

 

La naturalesa és un indicador del temps meteorològic, però només un simple indicador, podríem dir que qualitatiu o descriptiu, de l’estat del temps. No subministra informació sobre la magnitud quantitativa o estadística que pot assolir una determinada situació meteorològica. La quantificació de la naturalesa, la determinació de les magnituds estadístiques d’una situació meteorològica qualsevol correspon als éssers humans, a través dels aparells de mesura dels paràmetres atmosfèrics i de les estacions meteorològiques que, gràcies al progrés tecnològic, aquests mateixos humans han pogut crear. Amb aquesta capacitat de mesurar amb exactitud i de quantificar, l’ésser humà ha construït per tant un esglaó més, enriquidor i molt important i indispensable cal dir-ho, de cara al coneixement del temps atmosfèric.

 

A continuació llistarem, a tall d’exemple, un seguit de senyals emesos per la naturalesa en el cas del Principat d’Andorra (Pirineu andorrà) amb el corresponent efecte meteorològic que cal potser esperar-ne:

 

 

 

 

    FENOMEN O SENYAL EFECTE METEOROLÒGIC PREVIST
   
  • La neu no se’n va dels arbres

Tornarà a nevar, almenys si ens trobem cap a començaments de l’hivern o cap al final. Tanmateix, en ple hivern la permanència de la neu als arbres pot respondre no tan sols a un temps de tendència clarament nivosa, sinó també a unes temperatures molt baixes

  • Atmosfera cristal·lina i  brillantor alumínica, silicatada, argentada de la neu sota l’efecte de la llum solar

Igualment, tornarà a nevar

  • A les basses d’aigua els costa d’evaporar-se

Tornarà a ploure

  • Les gotes d’aigua pengen dels fils d’estendre la roba sense
    evaporar-se

Igualment, tornarà a ploure

  • Se sent fortament la mala olor del clavegueram

Precipitació forta. Senyal típic de canvis en la pressió atmosfèrica

  • Soroll dels budells en l’ésser humà o els animals

Pluja

  • Augment del dolor a les durícies i als ulls de poll

Pluja

  • Recrudescència del dolor als ossos i a les articulacions
    (sobretot en cas de fractures òssies i d’esquinços)

Igualment, pluja; o també arribada d’una ventada o un canvi brusc en la pressió atmosfèrica

  • Picor a la pell i ganes de gratar-se en persones dermatològicament sensibles

Temps humit i plujós amb un aire carregat de pols de calitja

  • Els núvols s’arrosseguen pels vessants superiors de les
    muntanyes i acaben cobrint-los

Temps amb precipitacions

  • A l’hivern, els carrers romanen humits i no s’assequen

Humitat atmosfèrica elevada i nova degradació del temps. Tanmateix, a les parts més baixes d’Andorra, on a l’hivern a penes toca el sol i l’ambient es manté sovint humit, aquest senyal pot reflectir també el cas contrari a la inestabilitat: situacions anticiclòniques amb presència d’inversions tèrmiques

 

  • Vespes volant al novembre (volant per tant fora de temporada)

Hivern de mal temps

  • Formigues apareixent per les cuines de les cases a finals de l’estiu
    tot cercant afanades menjar per fer rebost

Hivern llarg

  • Tendència dels ramats tant salvatges com domèstics que pasturen a l’alta muntanya a perdre altitud

Neu

  • Un col·lectiu nombrós d’orenetes roman agrupat i quiet sobre els
    cables de les pilones d’alta tensió un matí qualsevol de tardor
    tot esperant iniciar la migració

Arriba el fred

  • Nit estrellada i molt serena a l’hivern

Glaçada forta

  • Cant nupcial del cucut

Arriba la primavera

  • A l’època estival, escurçons deixant-se veure amb relativa facilitat
    per la muntanya

Ambient xafogós i carregat que anuncia tempesta

  • A l’estiu, núvols de mosquits ben visibles de nit als fanals il·luminats

Ambient calorós estival

  • Mosques agitades i molestes un dia de calor pesada

Tempesta

  • Persistència de les boires orogràfiques a l’estiu al sector del
    Pas de la Casa (vessant nord pirenaic)

Anticicló

  • Les aranyes deambulen per les cases

Pluja

  • Des d’Escaldes la visibilitat és molt bona mirant lluny i la muntanya de Carroi sembla de color gris fosc

Mal temps, contrast de llum amb la proximitat d’una tempesta o d’un xàfec, potser d’un front i tot

  • Estranya facilitat per captar sorolls molt allunyats

Temps dolent i plujós

  • Els enciams, a l’hort, s’obren en ventall

Pluja

  • Els gats es freguen el morro repetidament

Pluja

 


 

Com hem dit abans, seria molt interessant i útil introduir en l’àmbit escolar la predicció dels estats meteorològics de l’atmosfera a partir dels senyals que emet la naturalesa. Els escolars coneixerien així una manera molt senzilla però a la vegada molt pràctica i divertida d’atansar-se a la prognosi meteorològica, que els servís de base per entendre més endavant altres modalitats més elaborades de la prognosi. Els escolars entrarien en contacte directe amb la naturalesa i podrien aprendre les tècniques que l’ésser humà ha emprat des de temps mil·lenaris per realitzar prediccions meteorològiques. Això, com a classe pràctica, reforçaria tots aquells aspectes relacionats amb la percepció del medi i amb l’apropament visual a aquest medi, ja des dels segments més joves de la societat.