Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

La precipitació és un fenomen que té lloc a partir de l’aixecament de masses d’aire en el si de l’atmosfera (Raso, 1999). Aquest aixecament obeeix a diferents mecanismes, els quals, per regla general, no actuen sols, sinó que la major part de les vegades intervenen, en la producció de pluja, neu o calamarsa, d’una manera simultània. Tanmateix, a fi que la nostra explicació resulti al més planera possible, podem distingir tres grans tipus de precipitació en funció dels processos que la generen. Aquestes categories són: la precipitació ciclònica, la precipitació convectiva i la precipitació orogràfica.

La precipitació ciclònica és la que es produeix amb el pas de depressions frontals: les conegudes borrasques dels mapes del temps que ens ofereix la televisió. Els mecanismes que intervenen en la precipitació ciclònica consisteixen en la inestabilització de masses d’aire bé per l’ascens suau al llarg d’una superfície frontal que fa de rampa (front càlid), bé per l’ascens vertiginós per damunt d’una massa d’aire fred que actua de tascó (front fred), amb el consegüent refredament adiabàtic de l’aire en un cas i l’altre i la formació de núvols i precipitacions. La convergència horitzontal de corrents d’aire, la qual es posa precisament de manifest sobretot al llarg dels fronts que separen masses d’aire de característiques tèrmiques i higromètriques diferents, és un fenomen característic en la definició dels mecanismes de la precipitació ciclònica (Raso, 1999). En el cas del Pirineu andorrà, aquest tipus de precipitació és el dominant a la meitat freda de l’any. La major part de les precipitacions ciclòniques que afecten el Pirineu andorrà van associades a sistemes depressionaris que provenen de l’Atlàntic.

La precipitació convectiva és, a les regions temperades, característica de l’època càlida de l’any, i respon a mecanismes d’ascens lliure de l’aire com a conseqüència de l’escalfament desigual de les capes d’aire en contacte amb el substrat. Els processos convectius que es deriven d’aquest caldejament desigual poden donar lloc a nuvolositat cumuliforme, prou potent sovint per descarregar xàfecs tempestuosos intensos que poden anar acompanyats de calamarsa o pedra.

Els mecanismes orogràfics, que poden agreujar les dues modalitats de precipitació anteriors, impliquen l’ascens d’una massa d’aire al llarg del vessant d’una muntanya amb el consegüent refredament adiabàtic i la formació, si escau, de precipitacions. En aquest sentit, les unitats orogràfiques realitzen un paper de pantalla enfront dels fluxos humits associats a àrees depressionàries d’origen ciclònic. Els processos convectius derivats de l’escalfament d’alguns vessants a l’època estival com a resultat d’una forta insolació poden veure’s catalitzats per l’acció d’una orografia que accelera el moviment ascendent de l’aire.

Bibliografia

RASO, J. M. (1999). El clima d’Andorra. Govern d’Andorra: Ministeri d’Educació, Joventut i Esports.