Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Hem elaborat aquest petit text a fi de precisar alguns aspectes del contingut del document “El vent a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra)”, d’aquest mateix apartat Sabíeu que…? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net. Ho hem fet amb la pretensió de donar rigor a les nostres explicacions i amb el propòsit de dur a terme una actualització dels coneixements.

Assenyalarem, per començar, que són molts els dies i els períodes llargs en què l’aire està en calma o pràcticament en calma a Sant Julià, un fet que és comú a la resta dels fons de vall andorrans, on el vent té poca importància, almenys pel que a la força amb què hi bufa habitualment. I, tanmateix, l’acció del vent presenta, a Sant Julià, amb determinades situacions sinòptiques, uns efectes particulars que fan que el fenomen meteorològic en qüestió hi tingui un interès especial, digne de destacar, dins el conjunt de les valls del Valira. Aquestes particularitats deriven, sobretot, de la peculiar configuració orogràfica del sector sud-occidental d’Andorra (un sector que representa el tram final del riu Valira en el seu recorregut per territori andorrà), on es localitza, precisament, la parròquia de Sant Julià de Lòria.

En aquest sentit, direm que, a banda d’algunes tempestes estivals violentes i dels temporals de component sud, portadors no solament de ventades sinó també de pluja i que solen afectar el conjunt de la conca del Valira, hi tenim, com a fet sobresortint, els episodis de vent més o menys fort provocats per determinades situacions de component nord, sobretot quan es produeixen adveccions septentrionals de l’aire ben definides. La configuració orogràfica del sector sud-occidental d’Andorra té uns efectes especials sobre les adveccions del nord, en el sentit de provocar una acceleració i una canalització del vent.

Aquests vents forts de component nord entren en gran manera a Sant Julià des de la parròquia de la Massana, situada a l’altre cantó (cara nord) de la serra d’Enclar, i hi penetren també pel mateix eix de la vall del Valira, des de la vall central del Principat.

La serra d’Enclar, amb un nivell de crestes molt compacte que se situa a més de 2.250 metres d’altitud, davalla bruscament per un fort pendent fins als sectors de fons de vall de “la recta” de Santa Coloma i la Margineda. El vent septentrional, en creuar la carena del serrat d’Enclar, es precipita també bruscament a causa de la inclinació molt forta del vessant fins als sectors de fons de vall que fan de límit entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, uns sectors situats gairebé 1.400 metres per dessota del nivell de crestes de la serra suara esmentada. Aquestes condicions determinen que l’aire pugui guanyar-hi velocitat.

L’encaixament i l’estretor de la vall en el sector de la Margineda i a l’entrada del poble de Sant Julià provoquen un efecte de canalització de l’aire que contribueix a incrementar i accelerar la força del vent. Totes aquestes condicions fan que el vent del nord pugui arribar, de vegades, força disparat al poble de Sant Julià.