Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Podem assenyalar algunes particularitats de l’efecte föhn:

· A més del principi de l’escalfament per compressió segons el gradient adiabàtic de l’aire sec (1 ºC per cada 100 metres de desnivell) que experimenta una massa d’aire en descendir pel vessant de sotavent d’una muntanya una vegada s’han evaporat els núvols, hi ha un altre fenomen poc conegut que ajuda a entendre més bé l’efecte föhn. Efectivament, ja que una fracció important de l’aigua és enretirada de la massa d’aire per la precipitació, cosa que succeeix principalment a sobrevent, no es fa necessària la reutilització de tota la calor per aconseguir l’evaporació del núvol. El sobrant de calor queda disponible i això explica també el föhn (Thillet, 1997).

· A les regions temperades del globus, l’efecte föhn és molt més important a la meitat freda de l’any que a l’època càlida. En efecte, a l’època freda, l’aire, fred, i per tant dens i més estable, després d’haver ascendit per sobrevent i remuntat el nivell culminant de la muntanya, tendeix a descendir per sotavent fins a la cota inicial. Es tracta d’un estat d’equilibri atmosfèric, en què hi ha un restabliment de la posició inicial de la partícula d’aire un cop ha cessat la força externa –en aquest cas el relleu– que trencava temporalment l’equilibri (Thillet, 1997).

A l’època càlida, en canvi, l’atmosfera, més lleugera per l’escalfament, determina que una partícula d’aire que ha estat propulsada vessant amunt d’un relleu mostri una tendència a prosseguir el seu moviment ascendent per sobre dels cims. Això fa, per tant, que el föhn hi sigui poc habitual (Thillet, 1997).

Als Alps, les èpoques de més incidència del föhn són la tardor (amb un màxim al novembre) i el període que va de febrer a maig (màxim a l’abril). Tenim, per exemple, que a Bourg-Saint-Maurice (la Savoia) hi ha una mitjana de quaranta dies de föhn a l’any. El föhn bufa per períodes que poden durar uns quants dies, entre els quals s’intercalen períodes de calma (Thillet, 1997).

· El descens acusat de la humitat relativa de l’aire que provoca el föhn, al qual s’afegeixen l’increment brusc de la temperatura i el fet que el fenomen tingui sovint un caràcter de vent impetuós, són causa de malestar fisiològic entre les persones, el qual es manifesta en mals de cap, nàusees, insomni, trastorns emocionals i debilitat. Fins i tot, el föhn pot esdevenir un factor coadjuvant en accidents, suïcidis i accions violentes (Keidel, 1981). En alguns països, el föhn es considera un atenuant en matèria penal: el càstig per un acte delictiu pot ser suavitzat si els tribunals consideren que un vent d’aquestes característiques ha pogut influir en l’estat d’ànim de l’individu a l’hora de cometre el delicte.

Bibliografia

KEIDEL, C. G. (1981). Pequeña Guía de Meteorología. Cómo identificar los principales fenómenos meteorológicos mediante fotografías en color. Barcelona: Ediciones Omega.

THILLET, J. -J. (1997). La météo de montagne. Les Guides du Club Alpin Français. París: Éditions du Seuil.