Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Moltes vegades, i sobretot en els mitjans de comunicació, quan es dona la informació meteorològica, es parla d’onada de fred siberiana per referir-se a qualsevol episodi de temperatures molt baixes, amb fred sever, que afecta la península Ibèrica.

Sí que és cert que aquestes invasions d’aire molt fred sobre la península estan principalment associades a la massa d’aire àrtica continental, és a dir, a la massa d’aire que s’origina a l’època hivernal en latituds àrtiques del continent euroasiàtic.

I, tanmateix, la massa d’aire responsable al nostre àmbit geogràfic de fredorades molt rigoroses, encara que rebi el nom de massa d’aire siberiana, en realitat la major part dels casos no s’origina a Sibèria, sinó a la porció nord de Rússia. Només molt ocasionalment, quan s’assoleixen valors rècord o realment extraordinaris de temperatura mínima a la península Ibèrica, la massa d’aire prové de Sibèria, en concret de la Sibèria nord-occidental, situada més a l’est que la part septentrional de Rússia i que en presentar, per tant, unes condicions més acusades de continentalitat genera, a l’hivern, un cos d’aire encara més fred.

L’onada de fred del febrer de 1956, la més rigorosa enregistrada a les estacions meteorològiques andorranes de l’antiga FHASA i de FEDA des que hi ha dades, i una de les més severes que ha afectat la península Ibèrica al segle XX, sí que fou ocasionada per una irrupció d’aire àrtic continental procedent del nord-oest de Sibèria.

En aquest episodi del febrer de 1956, els observatoris de Ransol (1.640 m d’altitud) i d’Escaldes-central hidroelèctrica (1.140 m) enregistraren les temperatures mínimes absolutes més baixes des que s’hi fan regularment observacions termomètriques, amb 23 i 16 graus sota zero, respectivament. Prop d’Andorra i en un lloc també pirenaic, en concret a l’estany Gento (Pallars Jussà), el termòmetre va descendir fins als -32 ºC, valor considerat el rècord de temperatura mínima de Catalunya i d’Espanya. La ciutat de València registrà un valor de -7,2 ºC, i la de Barcelona de -6,7 ºC, mentre que a Palma de Mallorca el termòmetre va arribar a -3,5 ºC.

La temperatura mitjana d’aquest mes fou, a Ransol, de -8,3 ºC, i la mitjana de les màximes, de tan sols -3,4 ºC. La fredorada va prolongar-se pràcticament tot el mes. A Ransol, gairebé totes les jornades la glaçada fou permanent, és a dir, sense que les temperatures arribessin a superar, en cap moment de les 24 hores del dia, el punt de congelació dels 0 ºC.

Les precipitacions foren a Andorra, aquest febrer de 1956, escasses, a causa del predomini de les temperatures molt baixes, que reduïen fortament la capacitat higromètrica de l’aire; reduïen per tant la quantitat d’aigua que es pot extreure realment d’un volum d’aire en forma de precipitació. A més, la massa d’aire que arribava a Andorra feia un recorregut bàsicament continental que havia de comportar forçosament, junt amb les temperatures baixíssimes de la regió font on s’originava, una aportació molt escassa de vapor d’aigua.

L’onada de fred constà en realitat de dues pulsacions o invasions d’aire àrtic siberià sobre la península Ibèrica i Andorra, seguida d’una tercera irrupció  menys marcada, però també rigorosa. Durant la primera invasió, pràcticament en començar el mes, es registrà per la Candelera (2 de febrer) una temperatura mínima de -21 ºC a Ransol. Durant la segona, el dia 10 del mes, el termòmetre va baixar, també a Ransol, fins als 20 graus sota zero. I el dia següent, l’11, s’assolí, a les estacions meteorològiques de FHASA, la temperatura mínima rècord des que hi ha dades, és dir, com hem esmentat, els 23 graus sota zero. El 12 i el 13 les temperatures continuaven sent glacials, amb -20 i -19 ºC, respectivament. Durant la tercera invasió d’aire àrtic continental, el dia 17, el termòmetre marcà -18 ºC. Els dies següents continuaren amb valors termomètrics baixíssims. Només tot just a finals del mes les temperatures començarien a suavitzar-se.