Apunts i previsió amb el mapa d’alçada
En aquest text exposarem algunes idees que ens ajudaran a entendre el mapa sinòptic d’alçada i que ens proporcionaran una coneixement més precís d’algunes situacions que a partir del simple mapa de superfície resulten molt difícils de definir. De fet, en el nostre àmbit geogràfic, i particularment a l’àrea més propera a la mar Mediterrània, cal dirigir-se moltes vegades al mapa d’alçada per poder entendre situacions meteorològiques que en el mapa de superfície passen pràcticament desapercebudes.
Entenem com a mapa d’alçada el de 500 hectopascals (o mil·libars), és a dir, el mapa d’uns 5.500 m aproximadament. Mentre en el mapa de superfície es tracen isòbares, el d’alçada conté isohipses. Una isohipsa del mapa d’alçada és la línia que uneix els punts en què la pressió de 500 hPa s’assoleix a la mateixa altitud. La separació entre isohipses oscil·la entre els 40 i 60 m, segons el centre de predicció que hagi elaborat el mapa.
Els aspectes més importants que es poden extreure del mapa d’alçada per a una prognosi fiable del temps són els que resumim a continuació:
· Valors elevats de les isohipses indiquen àrea de pressió alta i a l’inrevés.
· Les isohipses seguint els paral·lels (d’oest a est) no solen comportar pluges importants a la nostra àrea i normalment són reflex de vent.
· Les configuracions en “V” indiquen la presència d’un front prop de l’eix de la lletra “V”.
· La zona davantera de la “V” (àrea de divergència d’un tàlveg en alçada) és la que acostuma a provocar més precipitacions amb temperatures suaus.
· La zona posterior de la “V” acostuma a ser l’àrea que segueix el pas del front i, per tant, sense pluja. Les temperatures són baixes o, en tot cas, inferiors als valors normals de l’època, ja que l’aire s’hi mou de nord a sud.
· Tant en situacions d’oest a est com de solc o “V”, l’àrea del Pirineu acostuma a rebre precipitació.
· En els mapes d’alçada, a més de les isohipses, s’hi representen les isotermes (línies que uneixen punts amb una temperatura idèntica). Les isotermes tenen un interès especial ja que permeten de constatar la presència d’aire fred en alçada amb les repercussions pluviomètriques que se’n poden derivar.
Bibliografia
· GRIMALT, M. et al. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: EDICIONS EL MÈDOL.