Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

La primavera andorrana ofereix, des del punt de vista climàtic, múltiples aspectes de gran interès. Podem dur a terme l’anàlisi termopluviomètrica i examinar, per exemple, les dades de temperatura i de precipitació de l’estació meteorològica de la central de FEDA (1.135 m d’altitud) dels dos períodes de trenta-sis anys 1951-1986 i 1987-2022, el primer, sense canvi climàtic, i el segon, amb canvi, corresponents als mesos de març, abril i maig, els quals, conjuntament, formen l’anomenat trimestre primaveral a l’hemisferi nord.

Pel que fa a les temperatures, s’observa un increment dels valors mitjans als tres mesos primaverals en els darrers trenta-sis anys. Així, mentre les mitjanes termomètriques foren, en el període 1951-1986, de 5,3 ºC al març, de 7,6 graus a l’abril i de 11,1 graus al maig, han estat en el període 1987-2022 de 6,7, 8,7 i 12,4 ºC al març, a l’abril i al maig, respectivament.

El que hem percebut durant molt anys de la primavera a casa nostra, quan érem més joves, és el d’una estació de l’any força desavinent pel que fa a les característiques del temps i del clima, una falsa primavera, ja que a Andorra, com al conjunt del Pirineu, aquesta estació s’instal·la amb dificultat. Moltes primaveres andorranes mostren un temps variable i força inestable, amb ruixats freqüents i nuvolositat abundant, que ofereix un contrast marcat amb uns hiverns que moltes vegades són anticiclònics i bastant assolellats. Això resulta especialment clar als mesos d’abril i de maig. A l’abril, i en qualsevol data del mes, pot nevar d’una manera intensa a qualsevol cota del país, i també neva al maig. El temps desavinent es prolonga molts cops fins a mitjan juny, i fins i tot cal esperar de vegades cap a Sant Joan perquè arribi l’estiu.

L’arribada d’un segon hivern durant la primavera andorrana queda molt palesa amb el dèbil augment de la temperatura mitjana que s’observa de març a abril. Són molts els abrils que resulten tan freds com el març, i n’hi ha fins i tot que enregistren temperatures més baixes. A la central de FEDA, la mitjana termomètrica puja tan sols uns 2 ºC a l’abril respecte del març, i deixa ben clar la paralització tèrmica que s’experimenta en aquest quart mes de l’any. Abril constitueix potser el mes de l’any que costa més de passar a la gent que viu a Andorra. El temps hi resulta molts cops fred i humit alhora, de manera que trenca amb la tònica dominant d’una certa sequedat atmosfèrica i de sensació de confort que defineix el clima andorrà.

En els darrers temps, l’increment global de la temperatura ha fet que tinguem unes primaveres més càlides, sense mancar, però, les jornades de retorn al fred, amb uns valors termomètrics que poden ser també negatius. Això representa un hàndicap per als vegetals, ja que la presència de glaçades tardanes en una època en què ja poden començar a aparèixer els botons florals per les temperatures més altes i per un augment molt probable de la insolació pot perjudicar la floració. En un territori com l’andorrà en contacte amb una zona climàtica mediterrània on la subsidència anticiclònica resulta ja important a la primavera, l’escalfament global pot comportar que s’evaporin amb més facilitat els núvols.

Si passem a l’anàlisi de les precipitacions, veurem que la mitjana primaveral dels darrers trenta-sis anys s’ha mantingut pràcticament igual (mitjana de 210 mil·límetres en el període 1987-2022 i de 219 mm en 1951-1986). El coeficient de variació (quocient, en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica), que ens serveix per avaluar la variabilitat interanual, tampoc no ha variat (29,7% en 1987-2022 i 30,7% en 1951-1986). La primavera continua sent, a Andorra, l’estació amb una variabilitat pluviomètrica més baixa, i els valors del coeficient de variació, que són relativament baixos, confirmen el caràcter força regular de la precipitació entre uns anys i els altres en aquesta època de l’any al nostre país.

L’estació primaveral és a Andorra la que enregistra la freqüència més alta de dies de precipitació. En el període 1987-2022, el nombre mitjà de dies de precipitació igual o superior a 0,1 mm en el trimestre març-abril-maig a la central de FEDA ha estat de 36 dies. I maig, que constitueix el mes amb la freqüència més alta de tots els mesos, amb 14 dies de mitjana en aquest mateix període a la central, és en molts llocs d’Andorra el mes més regat. A la mateixa central, la precipitació mitjana del cinquè mes de l’any ha estat de 93 mm en el període suara referit. L’estació d’Arcalís-SAIH, a la coma del Forat (Ordino), tindria una de les mitjanes més altes de maig a la conca del Valira, amb uns 130 mm (Servei meteorològic nacional).

Aquest màxim de maig a Andorra s’explicaria per l’acció combinada de dos factors bàsics: (a) els mecanismes convectius derivats, junt amb l’acció del relleu, de la insolació destacada que s’observa ja en aquesta època de l’any; (b) el posicionament, durant el maig, de mínims baromètrics freqüents sobre el Pirineu o a prop de la serralada, producte sobretot de desviacions cap al sud de branques del jet polar que s’han esbessat al sud de la circulació general de les capes altes.

La intensitat pluviomètrica assolida en 24 hores al trimestre març-abril-maig no sembla haver augmentat a les quatre darreres dècades. Així, per exemple, el percentatge de pluja o neu que aporten els dies primaverals de precipitació igual o superior a 15,0 mm respecte de la precipitació total de la primavera s’ha mantingut idèntic a la central de FEDA en el període 1987-2022 respecte del 1951-1986 (aquest percentatge és el 44,7% i en el període 1951-1986 fou del 44,4%).

Així mateix, hem ajustat les sèries primaverals de precipitació màxima diària de cada any de la central a la distribució de probabilitat GEV (General Extreme Value), la més emprada per ajustar sèries climàtiques, i les quantitats màximes esperades en 24 hores per a diferents períodes de retorn (el període de retorn és el nombre d’anys que per terme mitjà ha de passar perquè torni a produir-se un fenomen d’una magnitud igual o superior a l’ocorregut) s’han mantingut iguals. Per a un període de retorn de 5, 10, 20, 50 i 100 anys, les quantitats màximes esperades a escala diària són en el període 1951-1986, a la mateixa central, de 48, 58, 66, 78 i 87 mm, respectivament, i de 46, 55, 65, 79 i 90 mm en el període 1987-2022. Valors, per tant, des del punt de vista estadístic, equivalents.

Tot i aquests resultats, i si bé no es disposa ara per ara de prou dades estadístiques per corroborar-ho definitivament, cal assenyalar que als darrers temps sí que sembla percebre’s una certa tendència a l’increment de les intensitats horàries de la precipitació, en la qual cosa podria tenir un paper més o menys important l’escalfament global.

Anys enrere, una primavera de precipitacions habitualment generoses i sovintejades podia compensar fins a un cert punt un mal hivern de neu de cara a assegurar les reserves hídriques de l’estiu. Actualment semblaria que les precipitacions primaverals són més irregulars i concentrades en el temps, de manera no infreqüent de caràcter torrencial, per la qual cosa queda compromesa la reserva d’aigua a l’estiu si a l’hivern les precipitacions de neu no han estat suficients.

A l’últim, exposarem alguna de les innombrables dites que, d’una manera tan encertada, hom ha forjat sobre el temps meteorològic de la primavera. Març, falsa primavera que enganya el bestiar. Març és traïdorenc, tant fa calor com de sobte hi retorna el fred. A l’abril, en fa mil. Abril és molt variable, experimenta tots els tipus de temps. Abril que abrileja, primavera que fueteja. Molt indicador de la primavera andorrana: quan l’abril és mostra variable i inestable, sol produir un temps desavinent, humit, fred, plujós, que costa de passar. Si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat. Maig i les primeres setmanes de juny estan presidits per la inestabilitat atmosfèrica. I també, no és bon maig si no deixa bassa plena.