LA IRREGULARITAT DE LA PRECIPITACIÓ DIÀRIA AL PIRINEU ANDORRÀ

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg



 

Un aspecte molt interessant del clima que hom pot analitzar és el de la irregularitat temporal de la precipitació. Podem fer-nos una idea de l’interès d’aquest tema amb un exemple senzill però molt il·lustratiu: imaginem dos llocs, A i B, que tenen la mateixa precipitació mitjana anual. En A, però, la precipitació és bàsicament torrencial i cau molt concentrada en el temps, mentre que en B la precipitació és continuada i fina. Encara que als dos llocs cau la mateixa quantitat total, l’aigua s’aprofitarà millor en B que en A, i, per tant, les repercussions climàtiques i ambientals que se’n derivaran seran diferents en l’un cas i l’altre.

A les línies següents hem analitzat breument la irregularitat de la precipitació al Pirineu andorrà; concretament, hem estudiat el grau de concentració temporal de la precipitació tenint en compte l’estructura de les precipitacions diàries, ja que uns pocs dies de precipitació –els més plujosos, i aquí incloem també les nevades– poden representar un percentatge més o menys elevat de la precipitació total de l’any.

Per fer-ho, hem calculat, per al trentenni 1974-2003, el percentatge de la precipitació total que aporta el 25% dels dies amb més precipitació a Ransol, a Escaldes-central hidroelèctrica i a Engolasters. Fets els càlculs, observem que aquesta quarta part dels dies en què hi ha més precipitació aporta a Ransol, a Escaldes-central i a Engolasters el 71,2, el 72,3 i el 72,8% del total de la precipitació, respectivament. Es tracta d’uns percentatges força elevats, que posen de manifest una certa concentració de la precipitació en pocs dies. Podrien guardar relació amb el que succeeix a la porció més septentrional de la franja oriental de la península Ibèrica, encara que aquí, per ajudar a corroborar aquesta conjectura, caldrien dades d’altres estacions meteorològiques i uns estudis per a la zona que avui no existeixen.

Els percentatges andorrans de la concentració de la precipitació són inferiors als del litoral mediterrani de la península Ibèrica. A Barcelona i a València, per posar dos exemples, el 25% dels dies més plujosos aporta ni més ni menys que el 75 i el 79% del total de la precipitació, respectivament (MARTÍN VIDE, 2002). En aquests sectors, la irregularitat pluviomètrica hi resulta, per tant, més accentuada. En canvi, els percentatges andorrans resulten superiors als de molts punts de l’Espanya atlàntica, com, per exemple, Madrid, on el valor d’aquest paràmetre és del 70%, Gijón, amb un percentatge del 69%, o com Còrdova i Ourense, on els percentatges baixen fins al 67 i 65%, respectivament (MARTÍN VIDE, 2002).

Sembla, doncs, que cap a l’Espanya atlàntica el pes pluviomètric representat pels dies més plujosos disminueix, un fet que cal atribuir a la regularitat més gran que produeixen en les quantitats diàries els fluxos atlàntics (MARTÍN VIDE, 1996). Aquesta regularitat no es nota tant al Pirineu andorrà, localitzat a la porció oriental de la península Ibèrica.

Si comparem freqüències de la precipitació amb la irregularitat pluviomètrica diària que s’observa a Ransol, a Escaldes-central i a Engolasters a partir dels valors percentuals obtinguts, arribarem a la conclusió que, si bé la freqüència de dies de precipitació al Pirineu andorrà és alta (la freqüència mitjana anual de dies de precipitació no hi baixa pràcticament dels 120 dies, i a les parts més altes del país supera els 150), hi ha molts dies amb pluviositat baixa o molt baixa, mentre que un nombre relativament reduït de dies totalitza la major part de la precipitació.

 

Bibliografia

FEDA. Valors de la precipitació diària d’Escaldes-central hidroelèctrica, de Ransol i d’Engolasters del període 1974-2003.

MARTÍN VIDE, J. (1996). “Decálogo de la pluviometría española”. A: Clima y agua: la gestión de un recurso climático. Marzol, M.V. – Dorta, P. – Valladares, P. (eds.). La Laguna.

MARTÍN VIDE, J. (2002). El temps i el clima. Monografies de Medi Ambient. Rubes Editorial i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.