Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Les temperatures assolides a Andorra el 4 de juliol de 1994 representen els valors rècord de temperatura màxima al nostre país des que s’hi van iniciar les observacions termomètriques regulars cap als anys trenta del segle XX. A l’estació meteorològica d’Escaldes-central hidroelèctrica (1.140 m d’altitud), el termòmetre s’enfilà, aquella data, fins als 39 ºC, igual que a l’estació d’Engolasters, a 1.640 m d’altitud. A Ransol, a la part nord del país, s’hi registraren 35 ºC.

Els dies anteriors, però, ja s’havien registrat, en aquesta mateixa estació de Ransol, temperatures molt altes. Concretament, 36 ºC el dia 1 de juliol (màxim històric oficial de Ransol); 35º els dies 30 de juny i 3 de juliol; 34º el dia 2, i 32º el 29 de juny, unes temperatures superiors, en conjunt, entre 1 i 2 ºC a les màximes d’Escaldes-central i superiors entre 4 i 5º a les màximes d’Engolasters dels mateixos dies. Aquests valors termomètrics tan elevats de Ransol i el fet que trenquessin la pauta meteorològica dominant segons la qual Escaldes-central i Engolasters constitueixen estacions més càlides podria atribuir-se, molt probablement, a un efecte föhn sobre les valls septentrionals de la conca del Valira d’Orient provocat pel flux del sud d’aquells dies.

L’arribada d’una massa d’aire molt càlida provinent del Sàhara, resultat de l’avanç cap al nord de la cèl·lula subtropical d’altes pressions de l’Àfrica septentrional, s’erigí evidentment en la causa immediata de l’increment tan acusat dels valors termomètrics a Catalunya i Andorra a final de juny i els primers dies de juliol de 1994.

Però el dia 4 de juliol s’hi afegí probablement un altre factor. Els greus incendis forestals que durant aquelles jornades assolaven el Berguedà i el Bages, atiats en bona mesura pel mateix aire tan sec saharià, formaren una capa nuvolosa de fum i de cendres, la qual, impel·lida pel mateix flux del sud, s’espessí probablement en atènyer el vessant meridional del Pirineu català i Andorra per un fenomen simple de retenció orogràfica. El flux saharià, del sud, provocava evidentment una onada de calor, però a l’increment extraordinari de la temperatura del dia 4 també hi pogué contribuir la capa de fum i de cendres.

Aquesta capa, tot i que reduïa considerablement la insolació, feia que la calor dels nivells baixos atmosfèrics no pogués escapar cap a l’atmosfera superior. En certa manera, en tenir damunt seu un matalàs d’aire calent que n’impedia la destrucció a causa del bloqueig dels moviments verticals de l’aire, la capa de fum i de cendres actuava com una tapadora que absorbia radiació d’ona llarga i la retornava cap al sòl. Juntament amb això, podia haver-hi una contribució a l’augment termomètric derivada de la possibilitat que el fum i les cendres conservessin, en arribar a les contrades pirinenques, una petita part de la calor obtinguda a les àrees dels incendis (el Berguedà i el Bages). En tot cas, fos quina fos la capacitat del fum i de les cendres per emmagatzemar calor provinent de l’àrea dels incendis i aportar-la a l’ambient, l’entrada d’aire del nord d’Àfrica i l’estratus nuvolós de fum i de cendres es conjuminaven per produir-hi temperatures molt altes. A més, en el cas d’Andorra, l’encaixament i l’encerclament topogràfic de les valls impedien segurament que la calor pogués fugir o ser evacuada amb facilitat.

Bibliografia

FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra). Valors diaris de temperatura d’Escaldes-central hidroelèctrica, d’Engolasters i de Ransol.