FOTOGRAFIES METEOROLÒGIQUES
(actualització de l’article publicat per l’autor al Diari d’Andorra el 3 i el 21 de març del 2025)

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 



La fotografia de fenòmens meteorològics és una de les facetes més atractives de la meteorologia. He volgut rescatar de la meva biblioteca personal alguns llibres de meteorologia que contenen fotos bellíssimes i molt ben trobades dels núvols i d’altres meteors, a fi de donar-los a conèixer al lector del present article per si s’anima a endinsar-se en el camp de la fotografia meteorològica i en el camp de la meteorologia en general.

 

Un llibre alemany ja molt antic és el que portava en la seva edició original el títol de WolkenbilderWettervorhersage. Estava publicat per l’editorial BLV Verlagsgesellschaft, de Munic, i el seu autor és Claus G. Keidel. Del llibre se’n va fer l’any 1981 una edició en espanyol sota el títol Pequeña Guía de Meteorología. Cómo identificar los principales fenómenos meteorológicos mediante fotografías en color, publicada per Ediciones Omega.

 

El llibre en qüestió relaciona els diferents estats del temps amb els núvols. Ja ho diu el mateix autor a les primeres planes: “les diverses espècies i formes de núvols representen una manifestació característica del temps meteorològic. En aquest llibre donem un àmplia descripció de cadascuna de les espècies de núvols, del seu origen i dels seus efectes, i també es representarà la seva forma mitjançant fotografies en color. Cada situació meteorològica porta aparellades les seves pròpies formacions nuvoloses, de les quals l’observador en pot extreure unes conclusions molt valuoses.”

 

Encara que el llibre conté algunes imprecisions terminològiques importants, apareix molt ben redactat i amb un llenguatge planer, que arriba perfectament al públic, i alhora minuciós, profund i captivador, de manera que quan el comences a llegir no pots parar fins al final.

 

El llibre aporta molts exemples de formacions nuvoloses i dels fenòmens meteorològics que s’hi associen per al cas del Alps i de l’Europa nord-occidental, però no diu pràcticament res de les muntanyes del sud del continent europeu com els Pirineus. Les fotografies que hi apareixen recollides, tot i la seva antiguitat, són exquisides, i posen de manifest el lideratge i el domini que han posseït des de sempre els alemanys i els suïssos en el camp de la fotografia meteorològica, i de la fotografia en general. Algunes fotografies són espectaculars, per exemple les que capten grans cúmulus o cumulonimbus, castells, i permeten d’aprofundir, com diu l’autor, en “l’espectacle de les forces de la naturalesa”.

 

Les explicacions fetes per Keidel al llarg del llibre permeten de fer-se una idea precisa de les condicions dominants del temps atmosfèric que defineixen la serralada alpina i el nord-oest d’Europa: els núvols que venen de l’oest anuncien o porten una degradació del temps, inestabilitat i precipitacions. Per als predictors d’aquestes regions, cal mirar cap a ponent per tenir un indici segur de canvi de temps. En canvi, el vent de l’est porta generalment a l’Europa occidental sequera: a l’hivern gelades, i a l’estiu calor forta.

 

Keidel fa una descripció molt detallada de l’efecte föhn que és tan característic dels Alps, amb l’ambient ressec i la calor que molt sovint provoca, així com de la situació meteorològica diametralment oposada al föhn, la de l’estancament alpí, que comporta nuvolositat compacta de retenció, per l’efecte de l’orografia, i precipitacions, les quals a l’hivern poden presentar-se en forma de nevades intenses i persistents.

 

El llibre, a més de tenir una projecció científica i una dimensió pedagògica evidents, vol ser també una guia per als practicants d’esports a la muntanya i a l’aire lliure, per tal que, a partir de l’observació de l’evolució dels núvols o dels senyals de la natura o del medi físic en general, aprenguin a preveure amb antelació un empitjorament del temps i a minimitzar, d’aquesta manera, els possibles riscos. Si encara n’hi ha en estoc, jo us aconsello encaridament de comprar el llibre. Us agradarà.

 

Un altre llibre, aquest de casa nostra, és el que porta per títol Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps, publicat el 1995 per Edicions El Mèdol i que té com a autors tres figures reputades de la meteorologia i de la climatologia als Països Catalans, Miquel Grimalt, Javier Martín Vide i Francesc Mauri, el conegut presentador dels espais del temps a Televisió de Catalunya.

 

El llibre comença amb una introducció sobre els núvols i la seva observació, com a base per poder realitzar un pronòstic encertat a curt termini. Parla també de la terminologia popular dels núvols i exposa alguns exemples del refranyer meteorològic. Un capítol molt important del llibre és el que presenta un catàleg de fotografies de núvols i de formacions nuvoloses fetes als Països Catalans, unes fotos que són d’una qualitat excel·lent i molt il·lustratives. Les fotos van referenciades: tipus de núvol, lloc on foren fetes, data de la foto (mes i any), a vegades amb la indicació de l’hora, i autor de la foto. Les fotografies són descrites mitjançant una explicació que inclou, entre d’altres coses, informacions com l’aspecte o les característiques del núvol o del núvols que hi apareixen, les condicions sinòptiques a les quals van associats els núvols en qüestió o, en un petit requadre inferior, el tipus de temps meteorològic previsible o ocorregut amb relació a l’aparició o presència d’aquests núvols.

 

Un altre capítol també destacat és el que descriu els diferents tipus de temps. Aquí, els tres autors exposen, primer, algunes idees de caràcter més teòric (la pressió atmosfèrica; els fronts; els mapes sinòptics de superfície i d’altura), per a després passar a descriure les diferents situacions sinòptiques que es donen als Països Catalans, tant les de tipus advectiu (en què hi ha una circulació uniforme sobre l’àrea considerada), com les de tipus convectiu (sense aquesta circulació o flux uniforme), i, finalment, passar a examinar les característiques del temps per zones o comarques. Us recomano igualment d’adquirir aquest llibre. De ben segur que serà del vostre grat i interès. El llibre serveix tant de guia pràctica de camp com de manual científic i pedagògic útil per il·lustrar als estudiants i a les escoles les característiques principals del temps i del clima a casa nostra.

 

Un altre volum que vull esmentar de la meva col·lecció particular de libres de meteorologia i climatologia és el que porta per títol La météo de montagne, obra de Jean-Jacques Thillet, publicat per l’editorial parisenca Seuil l’any 1997 i que forma part d’una col·lecció molt consagrada i, per a molts, conegudíssima dins la tradició europea i francesa de libres de muntanya, la de Les Guides du Club Alpin Français.

 

La portada del llibre de Thillet apareix il·lustrada amb una fotografia espectacular del Cerví i un típic núvol de bandera dels que es formen amb freqüència en el flanc de sotavent d’aquesta muntanya. El llibre consagra moltes de les seves pàgines a la descripció de les característiques del temps i del clima de les regions franceses de muntanya, com, per exemple, els Alps o els Pirineus.

 

Jean-Jacques Thillet, que té l’honor d’haver estat la primera persona predictora del temps de la Meteorologia nacional francesa a Chamonix, exposa els seus coneixements i les seves idees sobre la meteorologia de la muntanya amb una pretensió clarament pedagògica i cercant sempre la comunicació directa amb el lector mitjà i el públic.

 

Al llibre apareixen fotos bellíssimes de les muntanyes més altes de França acompanyades de núvols, com, per exemple, el cim del Mont Blanc coronat amb el seu típic núvol en forma de caputxa o casquet (l’âne du Mont Blanc), de núvols a manera de corrons turbulents, de núvols lenticulars, de mars de núvols, etcètera.

 

Igual que el llibre Els núvols. Guia d camp de l’atmosfera i predicció de temps, presentat anteriorment, l’obra de Thillet dedica un apartat a la descripció dels principals tipus de temps que poden donar-se sobre un territori, en aquest cas França, i com incideix cadascun d’aquests tipus de temps en les diferents regions de muntanya del seu país, a l’estiu, d’una banda, i a l’hivern, de l’altra. Tanmateix, encara que el llibre se centra en les muntanyes del país veí del nord, és una obra de visió àmplia de la muntanya i amb uns continguts meteorològics molts dels quals poden aplicar-se perfectament a qualsevol de les serralades de la zona temperada planetària.

 

A més de la seva dimensió eminentment pedagògica, científica i tècnica, es tracta d’un llibre pensat també com a guia pràctica del muntanyisme, a fi que els practicants d’esports a la muntanya tinguin una informació i uns coneixements previs sobre els fenòmens meteorològics, sovint sobtats, i, en conseqüència, no exempts de perill, amb els quals poden trobar-se: inversions de la temperatura, bancs de boira, vents de glacera, núvols en forma de barret o de bandera, neu, tempestes, etcètera. Com diu la contraportada, La météo de montagne és “el primer llibre a presentar amb detall els aspectes pràctics de la meteorologia de muntanya, per tal que qui vol practicar esports en llocs muntanyosos aprengui a interpretar més adequadament els butlletins meteorològics, les cartes sinòptiques, les imatges dels satèl·lits; perquè hom sigui capaç, sobre el terreny, de fer una lectura del cel i extreure’n conclusions que li serveixin per preservar la seva seguretat”.

 

A l’últim, faré esment d’un llibre del meu àlbum particular d’obres de meteorologia i de climatologia que demostra els progressos que s’han fet a Espanya a les darreres dècades en matèria de coneixement meteorològic de la muntanya. És el llibre de Jordi Pons Otálora intitulat Tiempo y clima en montaña. Manual práctico de meteorología, publicat en la primera edició el 2008 per Ediciones Desnivel.

 

Com les altres tres obres descrites més amunt, el llibre de Jordi Pons pretén ser, com indica el mateix títol, una guia pràctica per als muntanyencs i un manual de caràcter científic i tècnic, un manual que considera aquells aspectes més generals del clima i del temps de les àrees muntanyoses, amb una atenció especial, això sí, en les muntanyes d’Espanya. Aquests aspectes més cientificotècnics són els analitzats en els cinc o sis primers capítols de l’obra. El primer capítol es consagra, per exemple, a la descripció dels climes de muntanya. L’autor subratlla la singularitat d’aquests climes i exposa la classificació dels climes de muntanya espanyols feta per Martín-Vide i Olcina (2001), una classificació que inclou les categories de clima oceànic, de clima mediterrani i de clima subtropical canari.

 

Seguint un esquema clàssic, passa a examinar després els elements del temps i del clima, les masses d’aire i els centres d’acció, com incideixen en les àrees d’una orografia irregular i amb un èmfasi especial també en el cas de la península Ibèrica. El capítol cinquè fa un repàs dels fenòmens meteorològics més importants que es donen a l’alta muntanya: l’efecte föhn, els núvols en bandera, els fongs o núvols en forma de barret, l’espectre de Brocken, les brises de vall i de muntanya, etcètera.

 

El llibre conté fotos molt ben aconseguides, maquíssimes, de núvols i de formacions nuvoloses que poden ser captades per un fotògraf a la muntanya i obtenir, d’aquesta manera, una visió molt fotogènica del paisatge celeste. Les fotografies presentades són modèliques, ja que visualitzen formes arquetípiques de núvols que exemplifiquen la classificació que pretén de fer l’autor basada en models. Aquestes fotos ressalten sobre una impressió dels fulls molt clara i brillant. La lectura del text resulta molt agradable, ja que la part escrita del llibre, els caràcters (lletres i números), que apareixen en color negre, destaquen sobre el fons de paper setinat molt blanc. A més, els conceptes principals hi apareixen marcats en negreta, la qual cosa permet el lector de situar-se en el context i d’entendre amb més facilitat les idees i els continguts que s’hi exposen. El llibre conté, així mateix, unes il·lustracions o esquemes que són senzills i clars i que a la vegada estan molt ben dissenyats, de manera que el lector pot copsar fàcilment i d’una manera immediata el que vol explicar l’autor Jordi Pons. Us convido també a fer un petit racó a la vostra biblioteca de casa per a aquest quart llibre ressenyat en aquest article de premsa.