Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

En aquest text farem una mena de resum o sinopsi, a tall de conclusions, de l’estudi que jo mateix vaig publicar a la revista Horitzó el segon semestre de 2006. Horitzó era una revista editada per l’antic CRECIT (Centre de Recerca en Ciències de la Terra), organisme que estava vinculat a l’Institut d’Estudis Andorrans.

El treball presentat a Horitzó portava per títol Aplicació del coeficient de correlació a l’anàlisi de la connexió dels valors de precipitació mensual del Pirineu andorrà amb els de diferents sectors del territori espanyol i del sud de França. L’interès de la recerca radicava en el fet que, a partir de l’estimació estadística del grau de connexió dels valors pluviomètrics entre dos sectors determinats, es podia conèixer en quina mesura les diferents direccionalitats de les masses d’aire i de les pertorbacions determinen efectes concomitants o bé efectes contraposats pel que fa al volum de la precipitació assolit en un sector i l’altre.

El procediment estadístic emprat en el nostre estudi per assolir aquests objectius era el coeficient de correlació de Pearson, r, o fórmula moment-producte de la correlació lineal. Correlacionàvem, d’acord amb aquest paràmetre, les precipitacions mensuals de l’observatori meteorològic andorrà de Ransol amb els valors de precipitació, també mensuals, de diferents punts del territori espanyol i del Migdia francès. El nombre d’observatoris espanyols i francesos emprats en la nostra anàlisi (22) i la seva distribució espacial permetien cobrir, d’una manera raonable, tot el ventall de direccionalitats amb què els diferents tipus de temps pertorbat afecten o passen per Andorra, d’acord amb els vuit punts principals de la rosa dels vents.

Nota: els resultats derivats de l’aplicació del coeficient de correlació de Pearson han d’interpretar-se de la manera següent: a) si dos punts presenten tendències similars o idèntiques en la precipitació, parlem de correlació directa o positiva; b) si, pel contrari, dos punts presenten tendències pluviomètriques contràries o diferents, parlem de correlació inversa o negativa; c) si no es dona cap de les connexions anteriors, positiva o negativa, parlem d’absència de correlació (el coeficient de correlació se situa aleshores al voltant del valor zero). Aquesta manca de correlació pot venir indicada en el gràfic de coordenades per una aglomeració dels valors representats formant un núvol. La correlació de Pearson oscil·la entre 1 i -1. Quan la correlació equival a 1, diem que és totalment positiva. Quan equival a -1, que és completament negativa.

En el nostre estudi, a partir d’un  nivell de confiança (probabilitat d’encert) del 95% i una mida de la nostra mostra, com hem dit, de 22 elements, establíem com a valor mínim de correlació significatiu el valor de 0,40.

Les conclusions més importants a què vàrem arribar les podem resumir en els punts següents:

· A títol general, podem dir que la distribució dels coeficients de correlació de la precipitació mensual entre Ransol (Pirineu andorrà) i diferents punts del territori espanyol i del sud de França posa de manifest les característiques essencials de la dinàmica estacional dels sistemes de vent i dels centres d’acció a l’Atlàntic nord en el decurs de l’any.

· A l’època freda de l’any, el descens en latitud dels vents predominants de l’oest determina que el Pirineu, i la península Ibèrica en general, es vegin afectats per les pertorbacions atlàntiques de l’oest i del sud-oest, que solen produir correlacions positives i representatives entre la meitat occidental de l’Espanya peninsular i Ransol.

En aquesta època hivernal s’observa també generalment una correlació positiva significativa (superior a 0,40) de l’observatori andorrà amb el vessant nord pirenaic (Tarbes, Saint-Girons, Tolosa de Llenguadoc) i, de desembre a febrer, amb el Cantàbric oriental (Sant Sebastià). L’explicació cal cercar-la en les repercussions pluviomètriques mateixes que es deriven de l’esquema habitual de circulació de les pertorbacions atlàntiques sobre els Pirineus. Tot i que els tipus de temps provocats, d’una banda, per la fase de vents del sud/sud-oest i, de l’altra, per la fase de vents del nord/nord-oest de l’esquema referit acostumen a ser força o clarament contraposats entre els dos vessants principals de la serralada, al final de la seqüència amb què se succeeixen les pertorbacions esmentades la precipitació totalitzada pot ser copiosa tant en un aiguavés com en l’altre, car la produïda pels fluxos del nord/nord-oest compensa a la façana septentrional pirinenca les del sud/sud-oest de la façana meridional. Nota afegida, per l’autor: D’una manera predominant, hiverns amb precipitacions copioses a la cara nord pirinenca es corresponen amb hiverns de precipitacions també destacades a Ransol, i hiverns secs en el cantó septentrional de la serralada s’associen a hiverns també secs al Pirineu andorrà.

· A mesura que s’avança cap a l’estiu, la migració progressiva cap al nord dels westerlies o vents predominants de l’oest produeix un debilitament de les correlacions definides per les direccionalitats oest/est i sud-oest/nord-est. En canvi, s’accentuen les correlacions, superiors a 0,40, amb el litoral català, Girona i la Catalunya Nord, un fet que podria reflectir el paper més important de cara a l’estiu de les masses d’aire càlides i humides mediterrànies en la producció de xàfecs tempestuosos intensos al Pirineu oriental i Andorra.

· A la tardor, tornen a recuperar-se les correlacions, positives, amb les àrees de la Meseta. El coeficient de correlació de Pearson ja no resulta significatiu al novembre amb el litoral i el prelitoral català, a causa presumiblement de la limitació per a la producció de temps inestable que representa el refredament de les aigües superficials mediterrànies.

· A banda de tot això, destacarem, per acabar, que les correlacions resulten altes, i de caràcter positiu (no baixen de 0,50), tot l’any, amb la Molina (Pirineu gironí), i que mai no tenen significació amb punts de la costa oriental espanyola com València i Palma de Mallorca.