Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Jean-Jacques Thillet, en el seu llibre La météo de montagne (1997), ha definit quatre factors a partir dels quals s’estabilitza l’atmosfera i altres tres que en determinen la inestabilització.

Un dels fonaments de l’estabilització de l’atmosfera resideix en què les temperatures de les capes d’aire inferiors siguin –en termes relatius o potencialment– més baixes que les de les capes mitjanes o altes. Segons Thillet, això pot esdevenir a partir de quatre processos:

a) Pèrdua de calor del substrat per radiació. Això provoca el descens de temperatura de la capa d’aire situada al seu damunt. L’aire refredat dels nivells superficials pesa més, s’agafa al substrat i inhibeix la possible formació de moviments ascendents. Aquest procés d’estabilització caracteritza els anticiclons tèrmics.

b) Aportació d’aire fred en els nivells baixos atmosfèrics. Aquest fenomen té el mateix efecte que el procés anterior.

c) Refredament per la base d’una massa d’aire càlida o temperada que es desplaça per damunt d’una superfície freda o per damunt d’una capa d’aire fred. Aquest refredament redueix les possibilitats de moviments ascendents de l’aire. És el tipus d’estabilització que pateixen moltes vegades, en època hivernal, les masses d’aire de procedència atlàntica en penetrar a l’interior de la península Ibèrica i trobar-se amb un substrat i un aire més freds (Capel Molina, 1981).

d) Aportació d’aire càlid en altitud, que provoca una disminució dels gradients verticals de la temperatura, és a dir, una atenuació de les taxes de descens de la temperatura de les capes baixes a les capes altes atmosfèriques. Consegüentment, una partícula d’aire sempre es trobarà, a una altura determinada, més freda que l’ambient i tendirà a retornar al seu nivell inicial inferior. L’aportació d’aire càlid en altitud caracteritza la dinàmica climatològica de la península Ibèrica durant bona part de l’any, a causa de l’efecte d’abric aerològic –condicions anticiclòniques en altura– exercit damunt d’aquest territori per les altes pressions subtropicals (Capel Molina, 1981).

Pel que fa a les dinàmiques que poden generar una inestabilització de l’atmosfera, un dels seus fonaments rau en què les capes d’aire mitjanes o altes esdevinguin molt més fredes que els nivells superficials. Segons Thillet, això s’aconsegueix per mitjà de tres processos:

a) Escalfament del substrat per insolació, el qual, per conducció de la calor, ocasiona un increment de temperatura de l’aire superficial.

b) Escalfament per la base d’una massa d’aire que es mou per damunt d’una superfície (sòl; mar) calenta.

c) Aportació d’aire fred o molt fred en altura, que ocasiona un augment acusat dels gradients tèrmics verticals.

Bibliografia

CAPEL MOLINA, J. J. (1981). Los climas de España. Col·lecció “Ciencias geográficas”, núm. 8. Vilassar de Mar (Barcelona): Oikos-tau.

THILLET, J. -J. (1997). La météo de montagne. Les Guides du Club Alpin Français. París: Éditions du Seuil.