Una vegada descrits els deu gèneres nuvolosos reconeguts internacionalment (vegi’s el text d’aquesta web intitulat La descripció dels deu gèneres de núvols), podem avançar en el reconeixement de les modalitats de núvols baixant a una escala de més detall que ens porti a considerar les espècies i les varietats nuvoloses, així com altres tipus de nuvolositat més específics propis de la classificació internacional dels núvols.

1. Les espècies nuvoloses

Les espècies nuvoloses, que fan referència a la forma i a l’estructura interna del núvol, són les següents:

fibratus  Núvols separats o vels nuvolosos fins constituïts per filaments rectilinis, més o menys corbats irregularment, però que no acaben en ganxet. El terme s’aplica generalment als  cirrus i als cirroestratus.

uncinus  S’aplica als cirrus en forma de comes, acabats cap a dalt en un ganxet o cabdell (marquen la direcció del vent a les capes altes de la troposfera i acostumen a anunciar una certa inestabilització del temps).

spissatus  Espècie de cirrus amb parts espesses (en alguns casos provenen de la part superior d’un cumulonimbus).

castellanus (o castellatus)  Núvols que presenten, almenys en alguna part de la seva regió superior, protuberàncies cumuliformes en forma de torretes que confereixen al núvol un aspecte de merlet. Les torres estan connectades sobre una base comuna i semblen estar disposades de forma alineada. Encara que el terme s’aplica a diversos gèneres (cirrus, cirrocúmulus, altocúmulus i estratocúmulus), l’aspecte emmerletat més típic d’aquesta espècie nuvolosa correspon als altocúmulus. Els altocumulus castellanus són, moltes vegades, l’anunci de la tempesta que es desencadenarà hores més tard, ja que les torres indiquen la presència de moviments verticals ascendents de l’aire en els nivells troposfèrics on apareixen.

floccus  Núvol en el qual cada element està format per un floc petit d’aspecte cumuliforme, la part inferior del qual apareix més o menys esquinçada i acompanyada freqüentment de virga. El terme caracteritza els cirrus, els cirroestratus i els altocúmulus. Igual com succeeix en els altocumulus castellanus, els núvols de l’espècie floccus són, amb freqüència, un senyal de fenòmens meteorològics variables i de tempestes (Keidel, 1981).

stratiformis  Capes o estrats horitzontals com, per exemple, en el cas dels altocúmulus, dels estratocúmulus i, a vegades, dels cirrocúmulus.

lenticularis  Núvols en forma de llentia, ametlla, peix i de contorns ben delimitats (Keidel, 1981). Tenen preferentment un origen orogràfic. Apareixen sobretot a sotavent d’una serralada com a conseqüència de la pertorbació que provoca l’obstacle orogràfic en el flux d’aire superior. Aquesta espècie, que és característica sobretot dels altocúmulus, indica vent fort en altura.

nebulosus  Núvol semblant a un vel o a una capa nebulosa que no mostra detalls nítids. El terme correspon bàsicament als cirroestratus i als estratus.

fractus  Petit núvol en forma de pelleringues o tires esfilagarsades, que s’aplica als cúmulus i als estratus (poden ser núvols de bon temps que acaben dissipant-se; quan es mouen amb rapidesa sota un cel cobert o molt ennuvolat denoten mal temps).

humilis  S’aplica als cúmulus amb un desenvolupament vertical escàs (si no creixen, indiquen, a l’època càlida, bon temps).

mediocris  S’aplica als cúmulus que han assolit una dimensió vertical moderada (poden desaparèixer o continuar creixent per convertir-se en cúmulus potents).

congestus  S’aplica als cúmulus molt desenvolupats verticalment, amb freqüència amb una forma típica de coliflor (si continuen progressant cap amunt es convertiran en núvols de tempesta).

calvus  Espècie de cumulonimbus, la qual, però, encara no presenta el plomall característic dels cirrus (si bé probablement encara no origina tempesta, aquesta pot desencadenar-se aviat si el núvol evoluciona a cumulonimbus capillatus).

capillatus  Cumulonimbus amb la seva part superior en forma de cabellera o plomall de cirrus. Sovint aquesta part superior s’estén en forma d’enclusa (és molt probable que s’estiguin produint xàfecs, acompanyats d’aparat elèctric –tempesta– i, a vegades, de calamarsa i fins i tot de pedra).

2. Les varietats nuvoloses

Fan referència a la disposició dels elements de què estan formats certs núvols o al seu grau de transparència. Les varietats nuvoloses són:

intortus  S’aplica als cirrus en forma de filaments corbats d’una manera molt irregular i, a vegades, entremesclats capriciosament.

radiatus  Elements disposats en bandes que semblen convergir cap a un punt de l’horitzó. El terme s’aplica als cirrus, altocúmulus, altoestratus, estratocúmulus i als cúmulus.

vertebratus  Núvols amb elements disposats en forma de vertebra o espina de peix.

duplicatus  Presència de pegats, làmines o capes superposades a diferents nivells que, a vegades, poden mesclar-se parcialment. El terme s’aplica generalment als cirrus, cirroestratus, altocúmulus, altoestratus i als estratocúmulus.

undulatus  Amb ondulacions, comú a molts gèneres.

lacunosus  Bancs, làmines o capes, més aviat de poca espessor, on s’observen orificis rodons, distribuïts més o menys regularment, molts amb les vores esquinçades. Els elements nuvolosos i els espais clars estan freqüentment organitzats de manera que suggereixen l’estructura d’una xarxa o d’una bresca. El terme s’aplica principalment als cirrocúmulus i als altocúmulus.

translucidus  Retalls, capes o estrats, la major part dels quals resulten suficientment transparents per deixar entreveure a través seu la posició del Sol o de la Lluna.

perlucidus  Banc, capa o taca nuvolosa extensa, per on s’observen clarament, tot i que siguin molt petits, espais intercalats sense núvols, a través dels quals pot veure’s el Sol, la Lluna o simplement el cel blau. El terme s’aplica a una varietat dels altocúmulus i dels estratocúmulus.

opacus  Banc, capa o taca nuvolosa la major part de la qual és prou opaca per ocultar totalment la visió del Sol o de la Lluna.

3. Particularitats suplementàries i núvols annexos

Seguint amb la classificació internacional dels núvols, farem referència, per acabar, a les particularitats suplementàries, uns elements que tenen a veure amb porcions o apèndixs característics de certs núvols, i als núvols annexos, això és, núvols propers i dependents del núvol principal, habitualment més petits. Aquests elements són:

mamma  Bosses penjants d’alguns núvols, sobretot dels cumulonimbus.

virga  Reguerons o cortines de precipitació que no arriben al terra.

praecipitatio  Cortines d’autèntica precipitació, característiques dels nimboestratus i dels cumulonimbus.

incus  Enclusa d’un cumulonimbus.

arcus  Cella o arc ombrívol a la part davantera i inferior de certs cumulonimbus.

tuba  Embut d’una tromba marina o d’un tornado, que arrenca de la base d’un cumulonimbus.

pannus  Núvol annex format per fragments esquinçats penjant per sota dels núvols que descarreguen precipitació.

pileus  Núvol annex en forma de casquet o de caputxa situat damunt d’un núvol cumuliforme que, sovint, el penetra.

Bibliografia

CATALÁ, J. (1986). Diccionario de Meteorología. Madrid: Alhambra.

GRIMALT, M., MARTÍN VIDE, J. i MAURI, F. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: Edicions El Mèdol.

INM. (2007). Las nubes, las maravillosas nubes. Publicació núm. 163 de la Sèrie A.