Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Oferim en aquest text la definició de cadascun dels deu gèneres de núvols reconeguts internacionalment, tot indicant prèviament si el núvol és propi d’una altitud alta (entre els 5 i 13 km d’altitud a les nostres latituds), mitjana (entre els 2 i 7 km d’altitud) o baixa (menys de 2 km d’altitud) i la seva constitució física més habitual. Les definicions són les que recull l’Atlas Internacional de Nubes (1956), que edita l’Organització Meteorològica Mundial.

· Cirrus

Altitud: alta

Constitució física més habitual: de cristalls de gel

Definició: núvols separats en forma de filaments blancs i delicats, o de bancs o de faixes estretes, blanques o en la seva major part. Aquests núvols tenen un aspecte fibrós (de cabells) o una lluentor sedosa, o ambdues coses.

· Cirroestratus

Altitud: alta

Constitució física més habitual: de cristalls de gel

Definició: vel nebulós transparent i blanquinós, d’aspecte fibrós (de cabells) o llis, que cobreix totalment o parcial el Sol i dóna lloc, generalment, a fenòmens d’halo (cercle lluminós al voltant del Sol o de la Lluna, producte de la refracció de la llum en els cristalls de gel suspesos a l’atmosfera).

· Cirrocúmulus

Altitud: alta

Constitució física més habitual: mixta

Definició: banc, mantell o capa fina de núvols blancs, sense ombres pròpies, composta per elements molt petits en forma de grumolls, d’ones, etc., soldats o no, i disposats més o menys regularment. La majoria dels elements tenen una amplada aparent inferior a un grau.

· Altoestratus

Altitud: mitjana/alta

Constitució física més habitual: mixta

Definició: mantell o capa nuvolosa grisenca o blavenca, d’aspecte estriat, fibrós o uniforme, que cobreix totalment o parcial el cel i que presenta parts suficientment primes per deixar veure el Sol almenys vagament, com si fos a través d’un vidre desllustrat. Aquest gènere no presenta fenòmens d’halo.

· Altocúmulus

Altitud: mitjana

Constitució física més habitual: líquida/de cristalls de gel/mixta

Definició: banc, mantell o capa de núvols blancs o grisos, o a la vegada blancs i grisos, que tenen generalment ombres pròpies, compostos per petites làmines, còdols, rodets, etc., d’aspecte a vegades parcialment fibrós o difús, soldats o no. La major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen per regla general una amplada aparent compresa entre un i cinc graus.

· Nimboestratus

Altitud: baixa/mitjana

Constitució física més habitual: líquida/de cristalls de gel/mixta

Definició: capa nuvolosa grisenca, amb freqüència ombrívola, amb un aspecte que resulta borrós per les precipitacions més o menys contínues de pluja o de neu que, en la major part dels casos, arriben al terra. L’espessor d’aquesta capa és, en totes les seves parts, prou important per ocultar completament el Sol. Per sota de la capa existeixen sovint núvols baixos esquinçats, soldats o no amb ella.

· Estratocúmulus

Altitud: baixa

Constitució física més habitual: líquida

Definició: banc, mantell o capa de núvols grisos o blanquinosos, o a la vegada grisos i blanquinosos, que tenen gairebé sempre parts fosques, compostos per lloses, còdols, rodets, etc., d’aspecte no fibrós (excepte virga), soldats o no. La major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen una amplada aparent superior a cinc graus.

· Estratus

Altitud: baixa

Constitució física més habitual: líquida

Definició: capa nuvolosa generalment grisa, amb una base força uniforme, que pot donar lloc a plugims, prismes de gel o precipitacions febles de neu menuda. Quan es pot veure el Sol a través de la capa, el seu contorn és clarament discernible. Aquest gènere no dóna lloc a fenòmens d’halo, llevat que, eventualment, hi hagi temperatures molt baixes.

· Cúmulus

Altitud: pot  estendre’s del pis inferior al pis mitjà.

Constitució física més habitual: líquida

Definició: núvols separats, generalment densos i amb uns contorns ben delimitats, que es desenvolupen verticalment en forma d’arrodoniments, de cúpules o de torres, amb la regió superior protuberant freqüentment semblant a una coliflor. Les porcions d’aquests núvols il·luminades pel Sol mostren, amb molta freqüència, un blanc brillant. La seva base, relativament fosca, és sensiblement horitzontal. Aquests núvols apareixen a vegades esquinçats.

· Cumulonimbus

Altitud: pot estendre’s del pis inferior al pis superior, de manera que abasta tota l’espessor de la troposfera.

Constitució física més habitual: mixta

Definició: núvol dens i potent, amb una dimensió vertical considerable, en forma de muntanya o de torres enormes. Almenys una part de la seva regió superior és generalment llisa, fibrosa o estriada, i quasi sempre aixafada. Aquesta part s’estén amb freqüència en forma d’enclusa o de plomall ampli. Per sota de la base del núvol, sovint molt ombrívola, hi ha freqüentment núvols baixos esfilagarsats, soldats o no amb ella, i amb precipitacions, a vegades en forma de virga (això és, en forma de cortines de precipitació que no arriben al terra).

Bibliografia

GRIMALT, M., MARTÍN VIDE, J. i MAURI, F. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: Edicions El Mèdol.

LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: Marcombo

THILLET, J. -J. (1997). La météo de montagne. Les Guides du Club Alpin Français. París: Éditions du Seuil.