Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

“La constatació científica que estem vivint un canvi climàtic i que el responsable n’és l’activitat humana ens situa enfront d’una crisi socioeconòmica de primer ordre. És el nostre model de civilització el que es troba amenaçat com mai, i aquesta situació requereix una actuació urgent, solidària i col·lectiva a partir de l’ús de les dues eines evolutives que han conduït la humanitat fins als nostres dies: la tècnica i la cultura.”

Aquest fragment del llibre Apaga la luz. El libro sobre el cambio climático del climatòleg Javier Martín Vide i del periodista ambiental i escriptor José Luis Gallego serveix molt bé per resumir el missatge que vol transmetre aquesta obra i que ara, a petició dels autors i amb molta satisfacció per part meva, tinc l’ocasió de ressenyar.

El problema del canvi climàtic, indefugible i que té una incidència a escala planetària per les nombroses dades avui disponibles, requereix efectivament una doble acció per fer-li front: una acció cientificotècnica i una acció cultural. La primera suposa no solament la implicació dels governs i de les grans empreses que mouen els ressorts de l’economia, sinó la potenciació de les recerques científiques i la mobilització de tots els mitjans tecnològics a l’abast per arribar a un coneixement més precís dels mecanismes que porten al canvi climàtic (factors agreujants del canvi; efectes sobre la dinàmica atmosfèrica, el medi natural i el nivell dels oceans; tendències a llarg termini dels paràmetres atmosfèrics i ambientals en general), amb l’objectiu que tot aquest dispositiu serveixi de pauta o de base perquè les mesures socioeconòmiques contra l’alteració del clima puguin dur-se a terme d’una manera més eficaç.

La incorporació a partir de la Revolució Industrial d’un nou component en el sistema natural terrestre i en el sistema climàtic –ens referim al component socioeconòmic o antròpic contemporani– ha anat produint una alteració en el comportament del medi i de l’atmosfera respecte al que regia en èpoques preindustrials. És a dir, els ritmes naturals s’han vist trastocats per activitats que contaminen, que degraden el medi, que modifiquen els usos del sòl, les quals, plegades, han conduït a l’afirmació que s’està produint realment un canvi global, i dins el canvi global, un canvi climàtic.

La manifestació més patent del canvi climàtic és l’escalfament global, producte del reforçament de l’efecte d’hivernacle provocat bàsicament per l’increment dels gasos que es deriven de la crema de combustibles fòssils. L’elevació de la temperatura de la superfície terrestre com a conseqüència d’aquests gasos, que es fa especialment marcada i evident a partir de la segona meitat dels anys setanta del segle XX, ha comportat que els anys més càlids del darrer segle i mig es concentrin d’una forma molt clara a l’última dècada de la passada centúria i al que portem de segle XXI.

El llibre Apaga la luz analitza les modificacions en el sistema atmosfèric des d’una perspectiva global que integra el conjunt de l’ambient natural terrestre i que porta els autors a parlar no tan sols dels aspectes més directament relacionats amb aquest canvi, com són l’escalfament planetari amb les seves repercussions sobre els oceans (increment del nivell marí, ocasionat pel desglaç de les glaceres de muntanya i dels gels polars –però no del gel marí polar– i per l’expansió tèrmica de les aigües, quan puja la temperatura) o les variacions en el volum i la distribució de les precipitacions, sinó de modificacions en els ambients biofísics reflectides en senyals com una nova distribució d’algunes espècies animals i vegetals o l’aparició de ritmes fenològics diferents. També es fa referència, dins aquesta idea de canvi global, a la pèrdua de biodiversitat o a la destrucció de la capa d’ozó.

Totes aquestes manifestacions dibuixen un futur, si no catastròfic, sí almenys “preocupant” o “inquietant”, avalat per les dades i pels resultats presentats, l’any 2007, en el quart Informe d’avaluació del panel intergovernamental del canvi climàtic (quart IPCC), que ofereixen uns escenaris climàtics caracteritzats per l’augment i la intensificació dels riscos climàtics, com les onades de calor o els episodis de fortes pluges torrencials, o la necessitat de desplaçar grans contingents de població humana pel risc d’inundació de zones baixes com a conseqüència de l’elevació del nivell del mar.

Una realitat global com l’escalfament dóna lloc, tanmateix, a efectes “desiguals” en les diverses regions. Una mostra de clima fortament modificat per l’acció antròpica però que té tan sols una incidència a escala més o menys local és el clima urbà. L’anomalia tèrmica positiva tan acusada que es constata al centre de les ciutats respecte de l’entorn menys urbanitzat o rural circumdant, i que rep el nom genèric d’illa de calor, és el producte de la geometria i constitució material particulars de carrers i d’edificis i de la composició atmosfèrica específica de la ciutat, amb la presència de pol·luents atmosfèrics i una forta producció de calor antropogènica.

Dins aquesta idea que l’escalfament es manifesta d’una manera diferenciada a l’espai, els autors se centren en els efectes del canvi climàtic a la nostra àrea geogràfica, el món mediterrani. Assenyalen les perspectives d’un augment molt fort, a les properes dècades, de la temperatura a l’Espanya peninsular, que accentuarà l’evapotranspiració i, en conseqüència, les dificultats hídriques de moltes regions espanyoles, sobretot si es té en compte que la dinàmica atmosfèrica particular dels climes subtropicals de façana occidental –els mediterranis– no ha de comportar que una part substancial de l’aigua evaporada retorni en forma de precipitació a la superfície.

Per fer front a l’escalfament global i al canvi climàtic, els dos autors apel·laran a dues estratègies: la “mitigació” i l’“adaptació”. La mitigació haurà de consistir a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, i l’adaptació a l’emmotllament a les noves condicions ambientals tot minimitzant els efectes negatius i aprofitant les noves oportunitats.

Les accions “culturals” contra el canvi climàtic representen la segona part de l’obra i vénen a ser una mena de desplegament de les estratègies de mitigació i d’adaptació tot just esmentades, però pensant sempre que és la ciutadania la peça clau que ha d’assumir, a partir d’accions quotidianes a petita escala i l’adopció de bons hàbits, un compromís moral i ètic davant del canvi climàtic.

En aquest sentit, Martín Vide i Gallego plantegen la necessitat que la sensibilització i el compromís enfront els problemes ambientals que té posats sobre la taula la humanitat per a l’horitzó de les properes dècades no es faci solament des de dalt, implicant els qui tenen a les mans la presa de decisions –polítics i directius de les grans empreses–, sinó que operi des de baix, des de la mateixa consciència ciutadana a partir de l’assumpció d’actituds responsables en les maneres d’actuar ambientalment parlant dia rere dia. Tot això ha de portar a assolir un nou model d’ètica ambiental en què l’home del carrer es comprometi d’una banda amb el respecte a la natura i, de l’altra, amb la mateixa societat humana, per aconseguir unes pautes de comportament més respectuoses amb el medi ambient que puguin beneficiar el conjunt de la humanitat amb la consecució d’un planeta Terra més habitable i sostenible i una distribució més equitativa de la riquesa i dels recursos naturals.

Y yo, ¿qué puedo hacer? és el títol de la part del llibre que aplega el seguit de consells adreçats a un lector que pot ser un ciutadà qualsevol perquè amb la seva acció quotidiana pugui contribuir a mitigar l’escalfament global i el canvi climàtic. Els dos autors presten una atenció especial al ciutadà espanyol, encara que els consells poden servir també perfectament per als ciutadans dels altres dos estats nacionals principals que componen la península Ibèrica, Portugal i Andorra, pensant que qui fa aquesta ressenya és andorrà i se sent també ciutadà involucrat.

Amb aquest objectiu d’arribar bàsicament al ciutadà espanyol, i també podríem dir, en un sentit més ampli, ibèric, el llibre fa un repàs de les dades del problema a escala local, analitza les causes autòctones del canvi climàtic i pondera el grau de gravetat de l’alteració climàtica a Espanya d’acord amb els barems de control fixats per la comunitat internacional (emissions de diòxid de carboni; implantació de les energies renovables: energia eòlica, solar, minihidràulica o d’ús de la biomassa; eficiència energètica a les llars).

Martín Vide i Gallego constaten la despesa i l’impacte ambiental que suposa l’ús poc eficient de l’energia a les cases espanyoles i assenyalen la necessitat que el ciutadà repassi els usos que fa de tots els aparells domèstics connectats al gas o a l’electricitat (o a qualsevol altra font d’energia) i que revisi el funcionament dels electrodomèstics, els sistemes de climatització i la resta d’aparells disponibles a la llar.

Unes mesures que ajudaran a frenar l’escalfament global, però que suposaran també un estalvi econòmic per a les famílies gràcies a la millor eficiència energètica, alhora que permetran de garantir el subministrament i millorar la qualitat de vida.

La necessitat d’un estalvi en el consum d’aigua apareix al llibre com una condició sine qua non, ateses les perspectives d’una reducció entre moderada i forta de les reserves hídriques al sud d’Europa durant les properes dècades, a causa de la disminució d’unes precipitacions ja per si mateixes generalment modestes, fins i tot escasses, i de l’accentuació de les taxes d’evapotranspiració. En aquest sentit, a través d’unes petites recomanacions domèstiques s’insisteix en un consum de l’aigua més responsable que eviti els malbarataments inútils del líquid element a les llars espanyoles.

Fins i tot, de cara a una mitigació a més llarg termini del canvi climàtic, es donen consells que podríem anomenar de tipus “passiu” com plantar arbres i protegir les masses forestals en general, ja que aquests elements actuen d’embornals de diòxid de carboni. A més, els arbres representen un actiu que permet negociar l’accés a nivells d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

La recomanació del transport públic o compartit, l’adquisició de cotxes elèctrics i la necessitat d’una reducció dels residus urbans així com la generalització del reciclatge i la conveniència que s’abandoni definitivament l’ús de bosses de plàstic són altres de les moltes propostes d’actuació responsable adreçades al ciutadà.

Tant si es tracta de mesures tècniques i de decisions polítiques i econòmiques com d’una conscienciació ciutadana, l’escalfament global i el canvi climàtic demanen, sense demora, accions urgents per tal que aquests problemes no portin a una situació catastròfica per al medi ambient i per a la civilització. La mateixa inèrcia del sistema climàtic farà que a les properes dècades, encara que es prenguin mesures dràstiques per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, persisteixi la tendència a una elevació de la temperatura de la superfície terrestre fins a unes quantes dècimes de grau centígrad més. La reducció decidida de la crema de combustibles fòssils representa, malauradament, ara per ara, amb l’estat actual de les coses, el remei menys dolent de tots els possibles, i porta a un punt de reflexió obligat que ens ha d’alertar de la necessitat d’un compromís per part de totes les esferes de la societat. Els senyals d’advertència ja estan donats. Són la conscienciació i l’actuació responsable de tots els homes i de totes les dones les que poden fer que la natura i la humanitat no es trobin abocades a una espiral catastròfica sense retorn fàcil a unes condicions d’habitabilitat del planeta Terra favorables.

Apunts finals sobre el llibre

Hem de felicitar Javier Martín Vide i José Luis Gallego per l’obra que han elaborat. A Martín Vide, per haver sabut plasmar amb un llenguatge entenedor de cara al públic tot el seu bagatge cientificotècnic sobre el tema del canvi climàtic. També hem de felicitar-lo per haver fet d’uns arguments eminentment tècnics una pedagogia en favor de la consecució d’un clima i d’un medi ambient equilibrats. A Gallego hem de felicitar-lo per la força del llenguatge emprat amb el qual vol crear una sensibilització pública i per la forma amena però també molt detallada d’exposar els consells que cal que segueixi el ciutadà corrent per ajudar a mitigar el canvi climàtic. El llibre va acompanyat de gràfics i d’esquemes de colors molt exemplificatius. Cal esmentar l’encert de posar al final de l’obra un decàleg personal per a la lluita contra el canvi climàtic, a manera de compendi de la segona part de l’obra. La tapa del llibre està molt ben aconseguida, amb un fons de color negre que representa l’univers i amb una part de l’esfera terrestre on apareixen mostres punyents dels efectes de la possible crisi climàtica provocada per l’home.

Fitxa de l'obra

Per a qui vulgui més informació sobre l’obra que acabem de ressenyar, en citem a continuació les dades bibliogràfiques:

MARTÍN VIDE, Javier i GALLEGO, José Luis (2009). Apaga la luz. El libro sobre el cambio climático. 96 pàgines. Col·lecció “Cultura Popular”, 4. ISBN: 978-84-92651-22-1. Editorial Davinci Continental.