La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció. La calor sensible és la que es pot mesurar amb el termòmetre i es transfereix directament mitjançant elevació i mescla de l’aire escalfat, encara que també pot ser traspassada per conducció (Barry i Chorley, 1985).

La calor latent és la calor absorbida o despresa quan es produeix un canvi d’estat en l’aigua (Martín-Vide, 1991). Quan l’aigua passa a l’estat de vapor per evaporació es requereix calor. Aquesta calor, que rep el nom de calor latent de vaporització, és extreta –robada– de la superfície calenta per l’aigua que s’evapora i és transferida a l’aire (Martín-Vide, 1991). Igualment es requereix calor quan el gel es fon, i aquesta calor s’anomena calor latent de fusió. Quan el vapor es condensa en l’atmosfera o quan es congela un líquid s’allibera la mateixa quantitat de calor que l’emprada en el moment de l’evaporació o de la fusió a la mateixa temperatura.

El fet que les calors latents de l’aigua resultin molt elevades explica per què l’aigua que constantment s’està evaporant (absorbint calor) o condensant (alliberant-ne) en l’atmosfera tingui uns efectes tan transcendents sobre les condicions del temps i del clima (Llaugé, 1986).

Bibliografia

BARRY, R. G. i CHORLEY, R. J. (1985). Atmósfera, tiempo y clima. Barcelona: Ediciones Omega.

LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: Marcombo.

MARTÍN VIDE, J. (1991). Fundamentos de climatología analítica. Espacios y sociedades, núm. 5. Madrid: Editorial Síntesis.