Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

A la major part del territori espanyol, la diferència entre la precipitació i l’evapotranspiració potencial és negativa. Això significa amb més o menys grau condicions climàtiques d’aridesa o dèficit hídric permanent o habitual (Martín-Vide, 1996). Si exceptuem, a una escala regional, Galícia, la franja cantàbrica, el Pirineu, sectors de les principals serralades de la meitat nord de la península Ibèrica i algun nivell ben exposat de l’arxipèlag canari, la resta d’Espanya pateix d’una manera o altra condicions d’aridesa. El dèficit hídric resulta especialment acusat a l’estiu, a causa de les elevades temperatures i de la insolació intensa i perllongada.

L’exposició de valors concrets permet fer-nos una idea més precisa d’aquesta aridesa climàtica dominant al territori espanyol. A San Fernando, per exemple, a l’Andalusia occidental, la diferència entre la precipitació mitjana anual i l’evapotranspiració potencial mitjana anual és de -312 mil·límetres. A Ciudad Real, en plena submeseta sud, de -329 mm. A Palència, a la submeseta nord, de -334 mm. A Lleida (depressió de l’Ebre), de -423 mm. I ja a Almeria, en ple sud-est àrid de la península Ibèrica, la diferència entre l’aigua rebuda i les necessitats d’aigua arriba fins a -721 mm. L’extrem, però, el representa Lanzarote, a les Canàries i en una zona pràcticament desèrtica, on la diferència és de -862 mm. En canvi, una estació de clima temperat oceànic del nord d’Espanya com Oviedo presenta un excedent hídric mitjà de 279 mm.

Bibliografia

· MARTÍN VIDE, J. (1996). “Decálogo de la pluviometría española”. A: Marzol-Dorta-Valladares (eds.). Clima y agua: la gestión de un recurso climático. La Laguna.

· MARTÍN VIDE, J. i OLCINA, J. (2001). Climas y tiempos de España. Col·lecció “El libro universitario”. Madrid: Alianza Editorial.