Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg
1. Introducció
En el text que desenvolupem a continuació hem pretès d’oferir un extracte, amb dades estadístiques més recents, de l’article de recerca que jo mateix vaig tenir l’ocasió de presentar i de publicar al III Congreso de la Asociación Española de Climatología, celebrat a Palma de Mallorca l’any 2002 (vegi’s la bibliografia del final del nostre document).
En l’article suara esmentat es feia, en primer lloc, una anàlisi comparativa de les precipitacions diàries estivals molt copioses (iguals o superiors a 30,0 mm) i de les corresponents a tres franges pluviomètriques més (precipitació diària estival copiosa, precipitació diària estival moderada i precipitació diària estival dèbil) entre un observatori meteorològic de la meitat meridional d’Andorra (Escaldes-central hidroelèctrica) i un altre de les terres septentrionals del Principat (Ransol). A continuació es realitzava una comparació entre les precipitacions diàries molt copioses de l’època estival i les precipitacions diàries molt copioses d’altres èpoques de l’any, una comparació que permetia destacar la singularitat de la precipitació diària estival molt copiosa en els fons de vall andorrans, en el sentit que les quantitats absolutes de precipitació diària estival molt copiosa resulten, a les fondalades de la part baixa d’Andorra, equiparables i fins i tot superiors a les dels sectors septentrionals del país.
Per demostrar aquesta singularitat, l’estudi treballava amb les sèries de dades de precipitació diària de juny, juliol i agost -mesos que hom pot considerar conjuntament com l’estiu- dels dos observatoris meteorològics esmentats corresponents al període de trenta-nou anys 1961-1999, i amb les dades de precipitació diària molt copiosa d’altres èpoques de l’any, també d’aquest mateix període 1961-1999.
Nosaltres hem volgut fer un resum dels aspectes bàsics de l’estudi del 2002 substituint les dades del període 1961-1999 per les del quarantenni 1964-2003; és a dir, hem utilitzat dades climatològiques de la precipitació més recents, cosa que, sense modificar substancialment ni molt menys els resultats i les conclusions de l’estudi inicial, sí que permet de ponderar alguns matisos lleus pel que fa a la quantia dels valors exposats.
Amb l’estudi de la distribució de les precipitacions diàries estivals molt copioses al Pirineu andorrà podem descobrir certs aspectes climatològics de la pluviometria del vessant sud del tram central-oriental pirenaic en els quals, fins fa relativament poc, ningú no hi havia parat esment. La disponibilitat de dades d’Escaldes-central hidroelèctrica i de Ransol resulta molt apropiada per poder cobrir els nostres objectius, ja que Escaldes es localitza en un fons de vall de la meitat sud del Principat, a 1.140 metres d’altitud, mentre que Ransol, tot i que se situa igualment en un sector orogràficament deprimit, està, en canvi, al terç nord d’Andorra a 1.640 metres d’altitud.
Igual que en la recerca del 2002, nosaltres hem considerat, amb l’objectiu d’obtenir uns resultats il·lustratius, el valor dels 30,0 mm de precipitació diària com el valor a partir del qual podem parlar de precipitació molt copiosa. D’aquesta manera, prenem el mateix llindar que han adoptat en treballs precedents altres autors per distingir precipitacions diàries importants (MARTÍN VIDE, 1985). Hem recopilat, també, els valors de la precipitació diària estival dèbil (inferior a 5,0 mm), de la que podem definir com a moderada (de 5,0 a 14,9 mm) i de la copiosa (de 15,0 a 29,9 mm), a fi d’ampliar les nostres interpretacions i de poder complementar la idea central que guia la present reflexió.
2. Anàlisi de les dades
A l’estació d’Escaldes-central s’ha registrat un total de 60 dies de precipitació igual o superior als 30,0 mm, per al conjunt dels mesos d’estiu -juny, juliol i agost- i en el període 1964-2003. A Ransol, el mateix paràmetre ha estat observat en 58 dies, és a dir, pràcticament el mateix nombre de vegades. La quantitat absoluta acumulada de precipitació diària estival igual o superior a 30,0 mm ha estat, per al mateix període, de 2.592,1 mm a Escaldes-central i de 2.350,3 mm a Ransol. El valor mitjà de la precipitació per dia de precipitació estival igual o superior a 30,0 mm és, doncs, de 43,2 i de 40,5 mm a Escaldes i a Ransol respectivament. Per tant, encara que la intensitat diària estival de la precipitació pel que fa al paràmetre suara esmentat resulta molt semblant als dos observatoris, les quantitats totals de la precipitació diària estival molt copiosa són a, a Escaldes-central, lleugerament superiors a les de Ransol; concretament, superiors en un 10,3 %.
L’explicació d’aquest relatiu avantatge de l’estació d’Escaldes-central respecte de Ransol podria trobar-se, en principi, en l’acció combinada de dos factors bàsics:
1) L’activitat tèrmico-convectiva més alta del sector on està la central, emplaçada en un fons de vall de la meitat meridional d’Andorra, on el caldejament del terreny i de la capa d’aire contigua és més acusat que a les terres septentrionals, més altes i més fresques.
2) L’encaixament topogràfic del sector, que propicia per si mateix una convecció acusada (propulsió vertical de les masses d’aire a causa del relleu).
Aquests dos factors primordials tindrien més força que:
a) la posició de Ransol en uns nivells altitudinals de pluviositat presumiblement més òptims, i,
b) la major altitud dels relleus del nord d’Andorra, fet que afavoreix per si mateix el desenvolupament de la nuvolositat i la precipitació.
Així, doncs, un caldejament important de la capa d’aire inferior propiciaria, a Escaldes-central, junt amb el fort encaixament topogràfic del sector, una activitat convectiva destacada. Cap a les terres septentrionals, es donen, segurament, uns paràmetres altitudinals més òptims per a la resolució de la humitat en precipitació, i els relleus més elevats hi accentuen la formació de núvols i la precipitació per causes orogràfiques. En el nord d’Andorra, però, la major altitud i, principalment a la conca del Valira d’Orient, la major apertura d’horitzons, amb una influència més reduïda del substrat, que hi comporten una menor temperatura superficial, fan que l’activitat convectiva no excedeixi la d’Escaldes.
Com a complement, assenyalarem que les precipitacions diàries estivals de caràcter moderat (de 5,0 a 14,9 mm) són, en termes absoluts, més elevades a Ransol que a Escaldes. Allí assoleixen, en el quarantenni 1964-2003, un valor absolut de 3.966,0 mm, enfront dels 3.132,4 mm de la central. O sigui, resulten a Ransol superiors en un 26,6%. Però fins i tot la precipitació que podem considerar com a copiosa (de 15,0 a 29,9 mm) és més important també a Ransol. Per a aquesta franja de valors, l’observatori de Ransol ha totalitzat 3.892,1 mm, mentre que a la central les precipitacions copioses assoleixen els 3.082,5 mm, cosa que vol dir que a Ransol resulten superiors en un 26,3%. Les precipitacions diàries dèbils (inferiors a 5,0 mm) presenten, a l’estiu, valors absoluts molt similars als dos observatoris (1.289,8 mm a Escaldes-central i 1.271,0 mm a Ransol).
Encara que les precipitacions diàries estivals considerades com a molt copioses resulten lleugerament superiors a Escaldes-central, els totals estivals de precipitació, i en conseqüència també, les mitjanes estivals, són lleugerament més elevades a Ransol que a Escaldes, cosa en la qual esdevenen decisives, lògicament, les quantitats més altes a l’observatori de Ransol pel que fa a la pluja moderada i a la pluja copiosa. Mentre que aquí la mitjana de precipitació del trimestre juny-juliol-agost en els quaranta anys considerats és de 287,0 mm, a Escaldes-central la mitjana és de 252,4 mm.
El valor mitjà diari de la pluja estival entre 5,0 i 29,9 mm és gairebé idèntic als dos observatoris (12,4 mm a Ransol i 12,3 mm a Escaldes-central). Per tant, el que la precipitació estival compresa dins aquesta franja de valors sigui a Ransol superior (7.858,1 mm davant dels 6.214,9 de la central) cal buscar-ho, bàsicament, en una freqüència més alta dels dies de precipitació entre 5,0 i 29,9 mm.
Amb relació als factors, geogràfics i/o sinòptics, que explicarien la relativa superioritat de Ransol pel que fa a les quantitats estivals de pluja moderada i de pluja copiosa, hi podrien tenir un paper clau les adveccions d’aire fresc provinents del quart quadrant (O-NO-N), que solen afectar amb més facilitat les àrees del nord d’Andorra, com Ransol, més exposades a la influència de l’Atlàntic septentrional. Igualment, Ransol està emplaçat, com ja hem dit, en uns nivells altitudinals de pluviositat presumiblement més òptims, i emmarcat per uns relleus de major altitud.L’anàlisi comparativa de les dades de la precipitació diària estival entre Escaldes-central i Ransol reflecteix que les quantitats absolutes de pluja estival molt copiosa registrada en un interval de 24 hores (pluges iguals o superiors a 30,0 mm) són, en els sectors de fons de vall de la meitat meridional d’Andorra, com Escaldes-central, equiparables i fins i tot lleugerament superiors a les de les àrees septentrionals del Principat (Ransol).
Aquesta circumstància, que contrasta amb el fet que els totals estivals de la precipitació resulten, igual que les quantitats absolutes de la precipitació diària molt abundant d’altres èpoques de l’any, superiors a la part nord d’Andorra, s’explicaria per:
1) l’existència, a Escaldes, d’unes condicions més fortes de caldejament local;
2) l’encaixament topogràfic del sector on es troba la central, que afavoreix la convecció gràcies al relleu i la forta inestabilització de l’aire.
Aquests dos elements, en actuar d’una manera conjunta, compensarien:
a) la posició de la central (1.140 metres d’altitud) en uns nivells altitudinals de pluviositat presumiblement menys òptims que les terres més elevades del nord andorrà, i,
b) la menor altitud dels relleus de la part meridional d’Andorra.
Gràfics annexos
Gràfic 1: Comparació de les precipitacions diàries estivals entre Escaldes-central i Ransol (període 1964-2003) (cliqueu aquí per visualitzar el gràfic).
Gràfic 2: Comparació de les precipitacions diàries ≥ 30,0 mm de la tardor, de l’hivern i de la primavera entre Escaldes-central i Ransol (període 1964-2003) (cliqueu aquí per visualitzar el gràfic).
Bibliografia
ESTRADA, J. (2002). Análisis de las precipitaciones estivales entre Escaldes-central y Ransol (Principado de Andorra). A: El Agua y el Clima (L’Aigua i el Clima). III Congreso de la Asociación Española de Climatología; pàg. 189-198. Editors: J. A. Guijarro, M. Grimalt, M. Laita Ruiz de Asúa i S. Alonso Oroza. Publicaciones de la Asociación Española de Climatología (AEC), Serie A, nº 3.
FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra). Valors diaris de precipitació de Ransol i d’Escaldes-central hidroelèctrica, període 1964-2003.
MARTÍN VIDE, X. (1985). Pluges i inundacions a la Mediterrània. Col·lecció VENTALL, núm. 5. Barcelona: KETRES EDITORA.
RASO, J. M. (1999). El clima d’Andorra. Monogràfics de Geografia, núm. 5. Govern d’Andorra – Ministeri d’Educació, Joventut i Esports.