Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

A Espanya, els ábregos o llovedores, vent humits del sud-oest de procedència atlàntica, són per excel·lència els vents que porten la pluja a les comunitats autònomes de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura i a bona part d’Andalusia, i ho fan preferentment a l’hivern i els mesos pròxims a l’hivern. A l’estiu és, d’una manera contundent, la subsidència anticiclònica pròpia del món subtropical mediterrani, amb absència de pluges.

Els ábregos porten temperatures generalment molt suaus i sovint temporal de pluja, que pot regar generosament, fins i tot d’una manera abundant, el centre i el sud-oest de la península Ibèrica.

Quan s’instal·la una situació de vents ábregos, poden donar-se seqüències molt llargues de dies amb precipitació, un fet que pot sorprendre una persona que creu que això no pot ser perquè ens trobem en un àmbit mediterrani de pluges irregulars en el temps. En realitat, el temporal plujós atlàntic pot durar molts dies seguits, però tard o d’hora acaba, i després s’instal·la el temps anticiclònic, que dona pas generalment a un període llarg d’indigència pluviomètrica, que pot prolongar-se durant molt temps, a vegades mesos i fins i tot alguns anys.

A Andalusia, els temporals associats als ábregos solen entrar pel golf de Cadis i poden regar d’una manera copiosa la vall del Guadalquivir.

Amb els ábregos poden haver-hi vents forts sostinguts, i també hi ha les crescudes dels rius, amb desbordaments i inundacions que poden ser catastròfiques.

Els ábregos són rebuts com una benedicció per la gent del camp de Castella, Extremadura, Andalusia i bona part de Portugal, atès que reguen els camps i aporten l’esperada aigua de pluja susceptible de contribuir a assegurar una mica unes collites sempre insegures, ja que es tracta d’unes àrees que pateixen llargs períodes amb aportacions d’aigua del cel molt escasses i una forta sequera estival.

Els ábregos també poden donar lloc a precipitacions copioses a la cara sud del Pirineu. Aquests vents del sud-oest, que en el seu origen són humits, poden experimentar una estabilització o continentalització en transitar per les terres elevades de l’interior d’Espanya, però es reactiven sovint en atènyer la serralada pirinenca, pels coneguts efectes de retenció orogràfica i de frontogènesi. Això és particularment clar al vessant meridional pirinenc, com acabem de dir. El vessant de tramuntana dels Pirineus sol conèixer, amb aquestes situacions del sud-oest, per la seva posició a sotavent, l’anomenat efecte föhn, amb ambient ressec i calor. És el conegut vent d’Espagne dels aiguavessos pirenaics occitans o l’haizhegoa del País Basc.