Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Mitjançant una breu correspondència establerta amb Météo Tarbes (Alts Pirineus) a començaments de juny del 2016, vaig poder veure satisfet algun interrogant que tenia sobre la pluviositat d’Aulus-les-Bains i de la vall del Garbet (meitat occidental dels Pirineus de l’Arieja).
A continuació recullo aquest intercanvi de correus, a fi que el lector vegi tot el que es va dir i suggerir, una comunicació que, penso, és realment interessant per al coneixement d’algunes particularitats del clima pirinenc en uns indrets molt precisos.
· El meu correu inicial a Météo Tarbes, que portava per títol o objecte “Un geògraf i climatòleg andorrà voldria informació sobre un aspecte de la pluviometria dels Pirineus de l’Arieja”, s’expressava en els termes següents:

“Bon dia,
Us envio aquest correu a fi d’obtenir informació sobre un aspecte molt concret de la pluviometria dels Pirineus de l’Arieja i la seva comparació amb les dades de precipitació de les valls andorranes del Valira (vessant sud del tram central-oriental pirenaic).
La qüestió que voldria posar-vos és la següent: correspon a Aulus-les-Bains el màxim pluviomètric del departament de l’Arieja? O sigui, és Aulus-les-Bains el punt del departament de l’Arieja que enregistra la precipitació mitjana anual més alta?
A partir de dades pluviomètriques concretes (les subministrades per l’estació meteorològica de Météo-France), jo sé que la precipitació mitjana anual d’Aulus se situa entorn dels 1.650 mm. Es tracta d’una quantitat important. Aulus-les-Bains, malgrat la seva poca altitud (730 m) tot i tractar-se d’un indret pirenaic, està emplaçada a la conca del riu Salat, tributari directe de la Garona, i més concretament a la vall del Garbet, orientada de NW a SE en el sentit dels vents i que canalitza, per tant, d’una manera òptima els fluxos humits i inestables atlàntics del quart quadrant (nord-oest). Una part important dels relleus de la meitat occidental dels Pirineus de l’Arieja té un rol de pantalla enfront d’aquests fluxos i determina unes precipitacions importants de caràcter orogràfic. La vall del Garbet n’és, en aquest sentit, un exemple clar.
És molt probable que en nivells encara més elevats d’aquesta mateixa vall del Garbet el total pluviomètric d’Aulus sigui netament superat. Hom pot estimar que la precipitació mitjana anual més alta de la vall del Garbet podria atènyer els 2.000 mm!!
Aquests 2.000 mm s’assolirien probablement bastant per dessota dels cims de les muntanyes, ja que és molt probable que existeixi un òptim pluviomètric altitudinal, o sigui, un nivell altitudinal de precipitació màxima, per sobre del qual la rarefacció de l’aire en vapor d’aigua i/o l’escassa capacitat higromètrica d’un aire excessivament fred en altitud provocarien un estancament, fins i tot una disminució, tal vegada significativa, de les precipitacions.
Això és tot. Espero mentrestant, en la mesura que us sigui possible, una resposta a la meva qüestió.
Fins aviat,
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg”

· A continuació exposo la resposta que em varen donar des de Météo Tarbes:

“Bon dia,
Hem rebut perfectament el vostre correu i us donem aquesta primera resposta:
· L’estació d’Aulus-les-Bains és, efectivament, la que rep més aigua de l’Arieja.
· És possible que les precipitacions màximes no se situïn als cims més alts sinó a una altitud més baixa, però això resta encara per verificar ja que la realització de mesures de la precipitació en altitud esdevé molt difícil.
Cordialment,
Météo-France”

· I, finalment, exposo el meu correu d’agraïment a Météo Tarbes en el qual vaig afegir una postdata o informació addicional:

“Bon dia,
Moltes gràcies per les vostres dades. Ara ja disposo de prou informació. Comprenc perfectament la dificultat, a l’alta muntanya, de determinar-hi l’existència d’òptims pluviomètrics i les altituds a què poden produir-se. Aquesta apreciació val perfectament per a la vall del Garbet.