Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Des del punt de vista climàtic, el mes de desembre ofereix a Andorra moltes coses interessants per explicar. D’antuvi, direm que, en climatologia, el mes de desembre marca l’entrada de l’hivern, i constitueix amb els mesos de gener i febrer l’anomenat trimestre hivernal a l’hemisferi nord. Així s’ha establert per convenció climatològica internacional.

Com tots sabem, desembre és, a Andorra, el mes amb els dies més curts de l’any. A la segona meitat del mes, el temps de durada de la llum diürna és d’unes nou hores diàries, que contrasten amb l’extrem màxim anual d’hores de llum, a les darreres setmanes de juny, amb prop de quinze hores al dia. Per tant, l’oscil·lació entre l’hivern i l’estiu, d’unes sis hores, és marcada, a diferència del que ocorre a les latituds properes a l’equador. I, tot i així, al nostre país el període diürn té al llarg de l’any una duració apreciable, al contrari del que succeeix a l’hivern de les latituds altes. D’aquesta manera, tot i el seu apreciable cicle anual, la insolació és a Andorra un recurs important, a la qual cosa contribueixen també, al territori valirenc, la transparència de l’atmosfera i l’absència de boires. Això ja es té en compte de cara a la implementació d’una energia neta i renovable com la solar.

Podem examinar com han evolucionat les temperatures i les precipitacions al desembre a Andorra. Pel que fa a l’aspecte termomètric, si prenem la sèrie històrica de temperatura mitjana mensual que va de 1962 al 2021 (seixanta anys), de la central de FEDA (1.135 m d’altitud) i de Ransol (1.645 m), tenim un valor mitjà al desembre de 3,2 i de -0,8 ºC a la central i a Ransol, respectivament. Tanmateix, mentre que al trentenni 1962-1991 la mitjana termomètrica fou de 2,9 ºC a la central i de -1,2 ºC a Ransol, en el trentenni més recent 1992-2021 aquesta mitjana ha augmentat, ja que s’ha situat a la central i a Ransol en els 3,4 i els -0,5 ºC, respectivament. O sigui, s’ha produït un increment respecte del trentenni 1962-1991 de 0,5 ºC a la central i de 0,7 ºC a Ransol. Però encara resulta més vistós el fet que als darrers de deu anys (2012-2021), la mitjana, també per al desembre, s’ha enfilat fins als 4,3 ºC a la central i els 0,3 ºC a Ransol, i l’any 2018 és el que ha enregistrat la temperatura mitjana rècord de tota la sèrie històrica en un desembre, amb 6,3 ºC a la central i 2,6 ºC a Ransol.

Podem destacar també episodis termomètrics extrems al desembre andorrà. Les glaçades hi poden ser, en aquest sentit, intenses. Tan sols cal recordar, per exemple, l’onada de fred que afectà Andorra entre la darrera dècada del desembre de 1970 i els sis primers dies del gener de 1971, amb unes temperatures molt baixes. A finals d’aquell desembre, el termòmetre davallà fins als -13 i -17 ºC a la central i a Ransol, respectivament. El rècord, però, de temperatura mínima a Ransol per a un desembre se situa en els 19 sota zero de l’any 1946.

Pel que fa a les precipitacions, si prenem la sèrie històrica de la precipitació mensual de la central que cobreix el llarg període de noranta anys que va de 1932 al 2021, i també la de Ransol en el mateix període, que hem pogut completar per regressió lineal a partir de la central, tenim un valor mitjà de la precipitació al desembre de 63 mil·límetres a la central i de 82 mm a Ransol. Tanmateix, la precipitació del dotzè mes de l’any ha experimentat una reducció amb el pas de les dècades. Així, mentre que la mitjana fou, a la central, de 69 i de 67 mm en els trentennis 1932-1961 i 1962-1991, respectivament, ha baixat fins als 54 mm en el darrer trentenni 1992-2021. Això significa una reducció del 19,4% respecte del període 1962-1991 i del 21,7% respecte de 1932-1961. A Ransol, la mitjana del període 1992-2021, de 67 mm, representa una disminució de més del 23% respecte dels dos trentennis precedents.

Aquesta minva pluviomètrica ha anat acompanyada d’una irregularitat –variabilitat– interanual més gran de la precipitació. Així, el coeficient de variació de la precipitació mensual del desembre (quocient, en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica), que a la central fou tan sols del 57% en el període 1932-1961, va passar a ser del 69% en el trentenni següent per enfilar-se fins al 93% en el 1992-2021. A Ransol, mentre que aquest coeficient de variació fou del 54 i del 67% als trentennis 1932-1961 i 1962-1991, respectivament, ha pujat al 79% en els darrers trenta anys.

Destaquen també al desembre els episodis pluviomètrics extrems, que oscil·len a la central entre la precipitació nul·la o pràcticament nul·la dels anys 1931, 2015 i 2016 i els 221 mm de 1981. Durant aquesta tongada de precipitacions molt copioses, a Ransol es totalitzaren al final dels trenta-un dies fins a 323 mm.

Un fet climatològic sobresortint que cal destacar a Andorra, no solament ja al desembre, sinó en el conjunt de l’estació hivernal, és la importància que adquireixen molts cops les situacions anticiclòniques potents i força persistents, que donen lloc a molts dies de cel serè i aire en calma, així com a fortes inversions de la temperatura, amb aire més fred als fons de vall que contrasta amb l’aire més temperat dels nivells altitudinals intermedis i fins i tot dels vessants superiors. Sant Julià de Lòria o Santa Coloma acostumen a registrar amb aquestes situacions d’estabilitat i d’inversió tèrmica temperatures més baixes que la Massana o Encamp, per exemple. Mentre que als fons de vall l’ambient pot ser força dur, un rigor agreujat per la poca o nul·la insolació, resulta agradable a pistes, on es pot gaudir del sol amb una bona temperatura. Amb aquestes situacions anticiclòniques hivernals, poden passar força o molts dies sense que es registrin quantitats apreciables de precipitació.

Per concloure, assenyalarem que, als últims anys, les primeres nevades fortes de la temporada no tenen lloc moltes vegades al desembre. Així, són molts els hiverns en què la primera nevada copiosa no s’inicia amb cara i ulls fins a mitjan gener, a vegades a les darreries mateixes d’aquest mes o fins i tot al febrer. Pot fer un desembre suau i humit, amb plugims i carrers molls, però sense pràcticament neu, i no començar a nevar amb ganes fins ben entrat gener. D’aquesta manera, es perd tot el període de les festes de Nadal per a l’economia turística dels esports d’hivern.

Temps enrere, i així ho testifiquen els registres nivomètrics de FHASA (FEDA) dels anys 30, 40, 50 i 60, ja es produïen molts anys nevades fortes al desembre, molt sovint abans de festes, mentre que el gener acostumava a ser més sec i estable, però també, evidentment, fred. Els padrins sabien perfectament que nevava més aviat que ara. La neu present de forma clara al desembre oferia les millors estampes nadalenques i el marc idoni per a un pessebre vivent d’Engordany il·luminat per la blancor immaculada del mantell nival.