Octubre de 2001
Així com resulta habitual que les fulles dels arbres caducifolis andorrans mostrin, en albirar l’any, novembre, un estat d’esgrogueïment palès, a final de l’octubre d’enguany el bosc encara no manifestava la coloració autumnal típica. El procés d’esgrogueïment del fullatge presentava un retard d’aproximadament una setmana i mitja respecte als ritmes normals, un retard atribuïble a les temperatures anormalment altes per a l’època.
Amb 9,1 ºC
registrats com a temperatura mitjana a Ransol, 11,8 ºC a Engolasters
i
12,6 º a Escaldes, s’ultrapassaren els valors tèrmics habituals
o climàtics de l’octubre en 2,1, 2,6 i 2,5 ºC respectivament.
Dins el període 1984-2001, mai a l’octubre a Escaldes s’ha
registrat una temperatura mitjana tan elevada, i a Ransol la mitjana termomètrica
només ha estat igualada per la de l’any 1997 (també a
l’octubre). Les màximes extremes de temperatura diària
mesurades l’octubre d’enguany (23 ºC a Ransol i Engolasters
i
24 ºC a Escaldes el dia 12), constitueixen igualment uns dels valors
punta del mes d’octubre per als darrers divuit anys.
Pel que fa a les precipitacions, els totals pluviomètrics d’octubre del 2001 quedaren, en conjunt, per dessota de les mitjanes climàtiques de precipitació de l’època. A Escaldes, però, tan sols un 14% per dessota. A Engolasters, la pluviositat total fou una mica més reduïda, i només assolí un 69% de la quantitat normal de l’època. A Ransol encara s’allunyà més de la mitjana (tan sols representà un 61% dels nivells normals).
De l’octubre del 2001 destaca solament un episodi pluviomètric. Es tracta de l’episodi del dia del 20, quan a Ransol es registraren 34 litres per metre quadrat de precipitació, i a Escaldes 40 litres. Les pluges, copioses, foren provocades per un mínim baromètric emplaçat al nord-oest de la península Ibèrica, que dirigia pel seu sector meridional i sud-oriental, en una direcció sud-oest/nord-est, bandes nuvoloses de caràcter tempestuós damunt de Catalunya i el Pirineu. La presència d’aire fred en alçada sobre la vertical de la península Ibèrica fou un element que influí de manera decisiva en la producció d’una forta inestabilitat.