Novembre de 2000
Aquest novembre, es registrà una temperatura mitjana mensual clarament inferior als valors habituals de l’època. A Ransol inferior en 1,3ºC a la mitjana del període 1984-1999, a Escaldes inferior en 0,7ºC i a Engolasters en 2,1º. Els totals de precipitació foren destacats en el conjunt del país. A Engolasters s’acumularen, en finalitzar el mes, 86 mm de precipitació, a Escaldes 104 mm i a Ransol 134 mm. Això representa una superació de les mitjanes de precipitació de novembre en un 25% a Engolasters, un 35% a Escaldes i un 47% a Ransol. A més, hi hagué en alguns punts una freqüència alta de dies de pluja (divuit dies a Ransol). La suavitat amb què caigueren les precipitacions, que comporta una major capacitat de l’aigua per infiltrar-se, contribuí de forma eficaç a humitejar els terrenys.
Durant aquest novembre del 2000 es produïren algunes glaçades bastant fortes i el termòmetre va descendir fins als 0ºC o per dessota dels 0ºC amb una freqüència major de la que resulta habitual per a l’època. A Ransol, per exemple, s’assoliren els 7ºC negatius els dies 10, 11, 12 i 17 del mes, els 8ºC negatius el 16, i es registrà un total de 27 dies de glaçada.
Els primers sis o set dies del mes, Andorra i el Pirineu restaren sota la influència de les adveccions de l’oest. Aquestes adveccions de ponent eren canalitzades a través de baixes profundes emplaçades sobre les illes britàniques i anaven acompanyades de fronts, per la qual cosa aportaren sobre Andorra molts núvols i precipitacions destacades.
Cap al dia 7, i després del pas d’una pertorbació activa, el temps esdevindria més tranquil. Aquesta situació de temps estable, que es perllongaria en el decurs de les cinc jornades següents, va anar acompanyada d’un descens bastant acusat de les temperatures nocturnes i de glaçades bastant fortes, ja que en alçada existia aire fred que es desplomava per la seva major densitat sobre les capes d’aire subjacents.
El 12, l’atansament d’una nova pertorbació per l’oest ocasionà un retorn del temps insegur, el qual, però, durà tan sols un parell o tres de dies. Passat això, el desplaçament de l’anticicló de les Açores cap al nord determinà la incidència, damunt del Pirineu, de masses d’aire del nord-oest (quart quadrant). Sota aquestes condicions, el temps fou en general estable, en tot cas amb algunes precipitacions de caràcter feble, concentrades bàsicament al terç septentrional d’Andorra i a la cara nord de les muntanyes.
Els dia 22, un nou canvi en la posició dels centres d’acció de l’Atlàntic nord, amb el posicionament d’una baixa al sud de les illes britàniques, comportà l’avenç d’una nova pertorbació de l’oest sobre el Pirineu, que donà lloc el dia 23 a precipitacions significatives en l’àmbit andorrà (32 litres per metre quadrat a Escaldes).
Els vents de l’oest continuaren afectant el sector pirenaic les quatre jornades següents, però tan sols a través del seu límit sud, en una posició per tant marginal, que faria que les precipitacions fossin més aviat dèbils.
A finals de mes,
la formació d’un anticicló molt potent a la Mediterrània
occidental i el moviment de masses d’aire en una direcció dominant
sud-oest/nord-est des de la façana atlàntica de la península
Ibèrica determinà que el Pirineu es veiés afectat per
una entrada d’aire del sud, el qual provocà un increment sobtat
i bastant significatiu de les temperatures.