Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Esdevenen per tant, en aquests casos, una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local, una eina que hauria de tenir una implementació més gran quan es fa predicció del temps atmosfèric. Llur contundència i fiabilitat com a dada predictiva en aquest àmbit resulta palesa no solament a curt termini, sinó també a mitjà termini i en alguns casos fins i tot a uns quants mesos vista.

Tanmateix, pel que fa almenys als animals, les reaccions d’aquest tipus d’éssers no sempre són una resposta provocada per unes condicions del temps meteorològic que ha de venir. Poden obeir a d’altres factors, com, per exemple, el pressentiment d’un sisme o d’una esllavissada, la destrucció dels caus o nius on les bestioles estan a recer, o la presència de depredadors que fan fugir aquestes bestioles en estampida. Consegüentment, sempre que es vol fer una prognosi meteorològica a partir de reaccions o comportaments dels animals, hom ha de prendre en consideració tots aquests factors aliens en principi a la dinàmica del temps atmosfèric, a fi que no es caigui en una prognosi errònia, com la que pot produir-se quan es corre el risc de voler identificar d’una manera literal un efecte meteorològic amb una determinada reacció dels animals. Per aquest motiu, la deducció de conseqüències meteorològiques a través dels senyals que emet la natura no sempre està justificada. En tot cas, moltes vegades serà més fàcil vincular el senyal amb l’efecte meteorològic previst quan aquest últim s’hagi realment materialitzat (sempre que es materialitzi); és a dir, a posteriori. Corroborada per l’experiència que proporciona l’observació de diferents casos particulars, l’observació dels senyals emesos pels organismes animals en un moment concret haurà de servir bàsicament per definir àmbits de probabilitats en l’ocurrència d’unes determinades situacions del temps atmosfèric.

La dilucidació del temps atmosfèric futur a partir dels senyals emesos per la naturalesa és una facultat que, gràcies a l’experiència subministrada per una observació i una percepció sobre el mateix terreny durant molt de temps, tenia molt desenvolupada la gent d’abans, en què les formes de vida implicaven molt freqüentment un contacte directe amb la natura. Avui dia, al nostre segle XXI, en què els modus vivendi predominants són de caràcter urbà en moltes zones, aquesta facultat s’ha perdut en gran part. Tanmateix, algunes persones que viuen a la natura o que passen moltes hores del dia a la natura, com gent de la mar, persones que treballen al bosc, muntanyencs, persones del camp, atresoren encara força coneixements en aquesta parcel·la.

La naturalesa és un indicador del temps meteorològic, però només un simple indicador, podríem dir que qualitatiu o descriptiu, de l’estat del temps. No subministra informació sobre la magnitud quantitativa o estadística que pot assolir una determinada situació meteorològica. La quantificació de la naturalesa, la determinació de les magnituds estadístiques d’una situació meteorològica qualsevol correspon als éssers humans, a través dels aparells de mesura dels paràmetres atmosfèrics i de les estacions meteorològiques que, gràcies al progrés tecnològic, aquests mateixos humans han pogut crear. Amb aquesta capacitat de mesurar amb exactitud i de quantificar, l’ésser humà ha construït per tant un esglaó més, enriquidor i molt important i indispensable cal dir-ho, de cara al coneixement del temps atmosfèric.

A continuació llistarem, a tall d’exemple, un seguit de senyals emesos per la naturalesa en el cas del Principat d’Andorra (Pirineu andorrà) amb el corresponent efecte meteorològic que cal potser esperar-ne:

Tot i la senzillesa i simplicitat del mètode, la predicció meteorològica tenint com a punt de referència les reaccions manifestades pels elements de la natura pot realitzar-se més enllà de l’àmbit estricte de la localitat concreta i aplicar-se, per tant, a un espai regional més o menys extens.

En aquest sentit, si les observacions en un lloc concret, A, es complementen i contrasten amb altres observacions, realitzades, d’acord amb el procediment exposat en aquest text, en els punts B, C, D, E, etc., pertanyents, com A, a un domini espacial més ampli i s’hi constaten, per exemple, comportaments dels elements naturals en una mateixa línia o direcció, hom podrà generalitzar a tota aquesta regió les característiques que ha de presentar la prognosi meteorològica pel que fa al tipus de temps previst.

A tall d’exemple concret, la disponibilitat d’una xarxa d’observadors que, amb els criteris aquí estipulats, desenvolupin l’observació a nivell pirinenc (Camprodon, Andorra, Sort, Benasc, Viella, etc.), permetrà, si els senyals de la natura mostren paral·lelismes o correspondències directes entre els diferents sectors, de fer extensiu un mateix comportament previst de l’atmosfera a la totalitat o la major part de l’àmbit de la nostra serralada.

Després, aquesta modalitat de predicció es podrà complementar i enriquir amb la proporcionada pels mitjans tecnològics i científics més moderns. Constituirà un reforç de cara a predir, posem per cas, el temps de la temporada hivernal venidora.

Les diferències que poden produir-se altres vegades en el comportament i les reaccions dels elements naturals en funció del sector pirinenc en el qual puguem trobar-nos podran modificar en conseqüència els trets essencials del pronòstic meteorològic d’un lloc a l’altre i fins i tot d’una vall a l’altra de la serralada. Aquests senyals de la naturalesa, susceptibles de manifestar-se, doncs, d’una manera desigual des d’un punt de vista espacial, hauran de permetre l’establiment de comparacions a nivell meso i microescalar entre els diferents estats meteorològics observats a l’interior de l’àmbit geogràfic dels Pirineus.

Seria molt interessant i útil introduir en l’àmbit escolar la predicció dels estats meteorològics de l’atmosfera a partir dels senyals que emet la naturalesa. Els escolars coneixerien així una manera molt senzilla però a la vegada molt pràctica i divertida d’atansar-se a la prognosi meteorològica, que els servís de base per entendre més endavant altres modalitats més elaborades de la prognosi. Els escolars entrarien en contacte directe amb la naturalesa i podrien aprendre les tècniques que l’ésser humà ha emprat des de temps mil·lenaris per realitzar prediccions meteorològiques. Això, com a classe pràctica, reforçaria tots aquells aspectes relacionats amb la percepció del medi i amb l’apropament visual a aquest medi, ja des dels segments més joves de la societat.