En aquesta pàgina es fa un resum de les característiques que ha presentat el temps atmosfèric a Andorra des de desembre de 1998 fins al novembre de 2003. Hi ha una síntesi meteorològica per a cadascun dels mesos i una altra per al conjunt de l’any. Cada període anual s’inicia el desembre i acaba el novembre de l’any següent. Hem decidit començar l’any pel desembre a fi que l’estació hivernal no quedi tallada. El resum conté dades sobre temperatures, precipitacions, comparades amb els valors mitjans climàtics, i una descripció de situacions sinòptiques i tipus de temps. Es fa un èmfasi especial en aquelles situacions que ocasionen valors singulars de temperatura i precipitació.

Aquests resums meteorològics van destinats, bàsicament, a investigadors especialitzats en meteorologia i climatologia i a estudiants universitaris. També poden interessar els escolars i el públic en general, que pot trobar-hi una guia per conèixer millor aspectes diversos del temps atmosfèric i del clima en un sector pirenaic com Andorra. La importància que adquireix, en un país de relleu accidentat com Andorra, el coneixement i control d’una dinàmica natural caracteritzada en ocasions per la forta energia alliberada converteix la informació que es pugui subministrar sobre el medi climàtic, i biofísic en un sentit més ampli, en una eina bàsica per a la planificació territorial. També, la problemàtica actual del canvi climàtic terrestre i la necessitat de conèixer millor les pautes que segueix la dinàmica atmosfèrica avui dia fan que els resums meteorològics puguin adquirir una major importància i utilitat.

Les fonts emprades per confeccionar els resums són, d’una banda, un diari meteorològic elaborat per mi mateix on s’anoten cada dia, a partir de la informació subministrada pel Meteosat i del mapa isobàric que s’ofereix per televisió, en els diaris o per internet (www.infomet.fcr.es/metoffice; www.wetterzentrale.de), dades sobre la situació sinòptica dominant a l’Europa sud-occidental, la Mediterrània occidental i el Pirineu (distribució de centres d’acció, direcció dels vents dominants, condicions en capes altes i mitjanes troposfèriques, trajectòria de masses d’aire). Una segona font la constitueixen les dades de temperatura i precipitació d’observatoris meteorològics andorrans i d’observatoris catalans corresponents a la zona pirinenca.

Explicarem un aspecte de la dinàmica atmosfèrica que té la seva importància en la nostra descripció i que el públic en general potser no coneix. És el següent: a l’hemisferi nord, l’aire circula, al voltant dels anticiclons, en el sentit de les agulles del rellotge, i al voltant de les depressions en sentit antihorari. Per tant, quan parlem de l’aire canalitzat a través del sector oriental d’una baixa, ens referim a aire que es mou de sud a nord, i quan parlem de l’aire que es canalitza a través del sector occidental d’una baixa, a aire que es mou de nord a sud. L’aire vehiculat a través del marge oriental d’un anticicló és aire que es desplaça de zones més septentrionals a zones més meridionals. Això sempre es refereix a l’hemisferi nord del planeta Terra. Per saber com és la circulació en anticiclons i borrasques a l’hemisferi sud, tan sols cal invertir els sentits de gir.

Els nostres resums comprenen un període de cinc anys (1999-2003), suficient al nostre entendre per poder copsar quina és la dinàmica atmosfèrica i climatològica global al Pirineu andorrà en un espai de temps més llarg. Cinc anys proporcionen una mostra o model de tot el ventall de situacions atmosfèriques i sinòptiques possibles que es donen en un interval de temps ampli amb significació climàtica, com per exemple vint, trenta o quaranta anys.