Gener de 2001
Aquest gener del nou segle, la temperatura mitjana mensual fou de 2,8º C a Escaldes, 0,6º C a Engolasters i –1,5º C a Ransol. Això suposa valors superiors als registres habituals de l’època en 1,2º a Escaldes i en 0,4º a Ransol, però inferiors a les mitjanes climàtiques en 1,0º a Engolasters. Les precipitacions resultaren abundoses, i a finals del mes es totalitzaren 97 mm a Engolasters, 112 mm a Escaldes i 140 mm a Ransol, que suposen una superació dels valors mitjans climàtics de gener en un 84 % a Engolasters, un 113 % a Ransol i un 128% a Escaldes.
Tot i que la neu no féu acte de presència d’una manera més o menys generosa fins a les darreries del mes, les precipitacions foren sovintejades i es registrà un nombre molt alt de jornades amb precipitació. A Ransol, la freqüència total mensual de jornades amb pluja o neu apreciable fou de 26 dies, a Engolasters de 24 dies i a Escaldes de 19 dies. A Ransol i Engolasters es tracta, per a un gener, de les freqüències més altes del període de trenta-tres anys 1969-2001.
Un nombre tan important de dies amb precipitació ja testimonia per si sol que el gener del 2001 estigué presidit damunt d’Andorra per la forta variabilitat atmosfèrica. Amb això prosseguia la tongada de temps molt variable que havia començat a manifestar-se el novembre de l’any anterior.
El dinamisme atmosfèric era conseqüència del pas continu de línies frontals i de pertorbacions. Les més importants arribaven al Pirineu català després de travessar la península Ibèrica amb una trajectòria sud-oest/nord-est, o fins i tot zonal, i anaven associades a nuclis depressionaris actius situats al nord-oest o a l’oest de la península Ibèrica i nodrits, en ocasions, per altres baixes emplaçades prop de les illes britàniques.
Per la poca freqüència amb què es presenten al gener aquests episodis, cal destacar l’episodi plujós dels dies 5 i 6, en què a Escaldes es recolliren gairebé 50 mm de precipitació. Aquestes pluges, copioses, foren ocasionades per l’arribada de fluxos molt inestables del tercer quadrant (sud-oest), canalitzats a través d’una baixa profunda al nord-oest de Galícia i agreujats pel factor orogràfic.
Cap a finals de mes, una depressió que havia penetrat pel Cantàbric provinent de l’Atlàntic subpolar acabà situant-se enfront de la costa catalana, amb la qual cosa incidí sobre el Pirineu andorrà una advecció del nord, vehiculada precisament a través del sector occidental de la depressió. Els dies 30 i 31, quan la depressió ja se situava a la part nord d’Itàlia, l’advecció septentrional era forta sobre el Pirineu, com a resultat del fort gradient isobàric (isobares molt apinyades). En el decurs d’aquest episodi de component septentrional quedaren retinguts molts núvols a la cara nord del Pirineu, els quals hi deixaren nevades de relativa importància. Les nevades arribaren també al flanc sud pirenaic.