Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

Benvolgut escolar, estudiant, professor, científic; benvolgut tècnic. La pàgina web en la qual us trobeu ara és un recull de dades de precipitació d’estacions meteorològiques dels Pirineus de l’Arieja (França) al vessant atlàntic i d’estacions meteorològiques andorranes corresponents a la conca del Valira. Les fonts d’aquestes dades són Météo-France, www.pirineuandorra.net (a Valors meteorològics andorrans) i materials d’elaboració pròpia de Joan Estrada Mateu.

Les dades es divideixen en dos blocs: a) sèries amb valors anuals de la precipitació dels Pirineus de l’Arieja, concretament de les estacions meteorològiques d’Aulus-les-Bains (Aulús), L’Hospitalet-près-l’Andorre (L’Espitalet), Orlu (Orlú) i Saint-Girons (Sent Guironç), aquesta última estació com a representativa de sector de peu de muntanya; b) taules climatològiques –estadístiques- de la precipitació anual i mensual d’aquestes mateixes estacions i de les estacions andorranes d’Escaldes-central hidroelèctrica, Engolasters i Ransol. Aquestes taules inclouen els paràmetres següents: mitjana de la precipitació; desviació típica; coeficient de variació (quocient, expressat en percentatge, entre la desviació típica i la mitjana); 9è decil (o valor de la precipitació, sigui anual, sigui mensual, únicament superat pel 10 % dels valors més alts de la sèrie); 3r quartil (o valor de la precipitació únicament superat pel 25 % dels valors més alts de la sèrie); 3r quintil (o valor únicament superat pel 40 % dels valors més alts de la sèrie); mediana (o valor central de la sèrie estadística i que, per tant, té per damunt seu i per sota seu un nombre idèntic de dades; és a dir, el valor que separa el 50% dels valors més alts del 50% dels valors més baixos); 2n quintil (o valor únicament no superat pel 40 % dels valors més baixos de la sèrie); 1r quartil (o valor únicament no superat pel 25 % dels valors més baixos de la sèrie); 1r decil (o valor únicament no superat pel 10 % dels valors més baixos de la sèrie) i els màxims i mínims absoluts anuals i mensuals de la precipitació de la sèrie pluviomètrica de cadascuna de les estacions esmentades.

 1. Alguns apunts breus sobre la distribució geogràfica de les precipitacions entre Andorra i l’Arieja

L’exposició de valors de la precipitació de punts de sectors pirinencs de l’Arieja i la seva comparació amb els valors pluviomètrics andorrans permeten de constatar les dissimetries existents pel que fa a la pluviositat entre el vessant atlàntic pirinenc i les valls andorranes del Valira.

Mentre que els sectors pirinencs de la regió de l’Arieja es beneficien d’una exposició generalment bona o molt bona als fluxos humits i a les pertorbacions provinents del quart quadrant (nord-oest) i del nord, que queda reflectida en unes quantitats de precipitació copioses, la conca del Valira, emplaçada en el tram central-oriental del vessant sud dels Pirineus, constitueix una certa ombra pluviomètrica.

Als Pirineus de l’Arieja, són normalment les contrades de la meitat occidental les que reben precipitacions més destacades. L’estació d’Aulus-les-Bains, situada tan sols a 733 m d’altitud, a la conca del riu Salat, tributari directe de la Garona, i més concretament a la vall del Garbet, orientada de nord-oest a sud-est en el sentit dels vents i que canalitza, per tant, d’una manera òptima els fluxos humits i inestables atlàntics del quart quadrant, s’erigeix, amb 1.621 mm de precipitació mitjana anual (trentenni 1976-2005), en un dels màxims pluviomètrics de l’Arieja. I és molt probable que en nivells encara més elevats d’aquesta mateixa vall del Garbet el total pluviomètric d’Aulus sigui netament superat.

Encara que a les valls pirinenques orientals de l’Arieja la precipitació és sensiblement inferior a la dels sectors occidentals, les quantitats pluviomètriques dels aiguavessos orientats cap al nord-oest continuen sent importants. Per exemple l’estació d’Orlu, la qual, a tan sols 908 m d’altitud, registra una mitjana anual de la precipitació de 1.213 mm (trentenni 1976-2005).

L’estació de L’Hospitalet-près-l’Andorre, emplaçada a 1.425 m d’altitud en el tram mitjà-alt de la vall del riu Arieja, a tocar amb Andorra, rep no solament la influència de l’Atlàntic subpolar i del nord, sinó que, cal dir-ho, es beneficia també, per la seva posició oriental, dels fluxos humits del sud-est, els quals hi poden representar una aportació pluviomètrica notable. A vegades, fins i tot, pot ser important en el sector la humitat de la Mediterrània. En certa forma, per dir-ho d’una manera gràfica, a L’Hospitalet coincideixen la massa d’aire polar marítima atlàntica i la mediterrània.

Nota important: demanem que qualsevol dada que sigui extreta d’aquest apartat de www.pirineuandorra.net (“Valors de precipitació dels Pirineus de l’Arieja corresponents al vessant atlàntic i d’Andorra”) vagi acompanyada de la citació del mateix apartat i del mateix web on es troba (www.pirineuandorra.net).