UNA VISIÓ PERSONAL DE LA GOTA FREDA QUE AFECTA EL SUD-EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 


Pocs fenòmens meteorològics són tan astoradors com la gota freda, gota d’aire fred o dana (depressió aïllada en els nivells alts) que, preferentment a la tardor, afecta la part sud-oriental de la península Ibèrica, una de les àrees més critiques de la façana mediterrània espanyola quant a la virulència que pot assolir el fenomen en qüestió.

En àrees litorals o properes al litoral de Múrcia i d’Alacant, per exemple, el cel pot cobrir-se relativament en poca estona amb cumulonimbus potents sota els quals es fa una foscor premonitòria. No triga gaire a desencadenar-se la tempesta i el temporal desfermat de pluja violenta, que cau del cel a galledes, amb autèntica profusió d’aparell elèctric intens (llamps, llampecs, trons).

La gent del lloc o que, venint de fora, viu un fenomen com aquest experimenta una sensació en el cos i en l’ànim que, sense allunyar-se, diríem, del neguit autèntic, sembla anunciar-los, de ben a prop, la fi del món, l’apocalipsi, per la força amb què s’abaten els elements de la natura.

La situació dura tan sols, moltes vegades, unes poques hores, fins i tot uns pocs minuts. Després les forces de la natura s’aplaquen i torna la calma absoluta, amb un cel que torna a ser radiant i amb un sol que pot escalfar de nou, ja que la insolació es mantindrà segurament intensa, com correspon habitualment a unes àrees del terç sud peninsular. Només resten les conseqüències, freqüentment catastròfiques i traumàtiques, del temporal d’aigua intempestiu i desfermat.

Podran passar dies, setmanes i fins i tot sovint mesos abans no torni a donar-se un fenomen com la gota freda.

L’espectacle brutal i eixordador de la gota freda mediterrània deixa sovint sense paraules els visitants procedents del nord d’Europa que, per primer cop, arriben a les costes de la part sud-oriental de la península Ibèrica i el descobreixen, acostumats, en els seus països d’origen, als ambients de pluges generalment fines i continuades.

Fins i tot els ambients de cel moltes vegades ombrívol i amenaçador dels mars agitats del nord, que sempre ens recorden l’esforç inesgotable dels braus mariners escandinaus, habituats al mal temps, als vents forts i a l’onatge, són superats en visions esfereïdores de la naturalesa per la puntual però violenta gota freda del sud-est espanyol.