EL VENT A SANT JULIÀ DE LÒRIA (PRINCIPAT DANDORRA)

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 

La fondalada de la parròquia de Sant Julià de Lòria constitueix una excepció a la poca importància que té el vent en altres sectors andorrans de fons de vall, com Escaldes-Engordany i Andorra la Vella.

Efectivament, el vent ­–no per la freqüència amb què hi bufa, sinó per la intensitat amb què s’hi manifesta algunes vegades, cal precisar-ho– és, quan fa clarament acte de presència, un protagonista destacat a la parròquia de Sant Julià, en contraposició amb l’aire més encalmat de la vall central del Principat (cubeta d’Escaldes-Andorra la Vella). Al Principat, tothom coneix i parla, de fet, del vent que sol fer a Sant Julià moltes vegades, quan a Escaldes, per exemple, bufa menys.

Però quines són les causes de les fortes ràfegues de vent que es produeixen a vegades a Sant Julià? Algú s’ha preguntat per què Sant Julià és una parròquia ventosa?

Sens dubte, essencialment, les tempestes estivals violentes, amb una força notable del vent afavorida lògicament per l’orografia tan encaixada, que provoca com un efecte d’embut. Fets com els desperfectes en elements del mobiliari urbà que es produeixen de tant en tant i el despreniment ocasional de teulades són una prova d’aquesta violència assolida pel vent a Sant Julià durant algunes tempestes d’estiu.

I si bé el vent a Sant Julià no resulta extraordinari ni assoleix probablement les velocitats de les zones més alteroses d’Andorra i dels ports de muntanya, sí que hi representa tanmateix un element sobresortint, almenys si comparem aquesta circumstància amb el que hom observa en d’altres àrees, també de fons de vall, de les valls del Valira.

Encara que amb menys braó que les tempestes d’estiu, hi ha igualment situacions advectives –de moviment bàsicament horitzontal dels corrents d’aire– que també són causa potencial de vents forts a Sant Julià. En aquest sentit, i a banda dels temporals de component sud, portadors no solament de ventades, sinó de pluja i que afecten generalment totes les valls del Valira, hem d’esmentar els vents forts de component nord, que es produeixen amb situacions sinòptiques d’advecció septentrional de l’aire netament definides.

Aquests vents forts de component nord entren en bona part a Sant Julià des de la parròquia de la Massana, situada a l’altre cantó (cara nord) de la serra d’Enclar, i hi penetren també, encara que amb menor mesura, pel mateix eix de la vall del Valira, des de la vall central del Principat.

La serra d’Enclar, amb un nivell de crestes molt compacte que se situa a més de 2.250 metres d’altitud, davalla bruscament per un fort pendent fins als sectors de fons de vall de “la recta” de Santa Coloma i la Margineda. El vent septentrional, en creuar la carena del serrat d’Enclar, es precipita també bruscament a causa de la inclinació molt forta del vessant fins als sectors de fons de vall que fan de límit entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, uns sectors situats gairebé 1.400 metres per dessota del nivell de crestes de la serra suara esmentada. Aquestes condicions determinen que l’aire pugui guanyar-hi molta velocitat.

L’encaixament i l’estretor de la vall en el sector de la Margineda i a l’entrada del poble de Sant Julià provoquen un efecte de canalització de l’aire que contribueix a incrementar i accelerar la força del vent. Totes aquestes condicions fan que el vent del nord arribi força disparat al poble de Sant Julià.