EL TEMPORAL GLORIA. ALGUNS APUNTS BREUS DE LA SEVA INCIDÈNCIA AL PIRINEU ANDORRÀ

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 



1 Aspectes generals del temporal Gloria

 

Entre els dies 19 i 23 de gener del 2020, Catalunya, com el conjunt de la península Ibèrica i la Catalunya Nord, es va veure afectada per un temporal molt fort, l’anomenat temporal Gloria. Les àrees que més van rebre els seus efectes varen ser els sectors litorals i prelitorals i els vessants més exposats a l’intens flux d’aire marítim del nord-est. S’acumularen entre 200 i 500 mm de precipitació al Vallès Oriental, les comarques gironines i les Terres de l’Ebre. Fora de Catalunya, la Vall de Gallinera (Marina Alta) totalitzà 788 mm i es produïren nevades importants a l’Aragó. Hi hagué un temporal marítim històric, sense precedents en molts llocs del litoral, que causà estralls. La nota més tràgica fou, tanmateix, la pèrdua de catorze vides humanes. I a més cal afegir els vuitanta-dos ferits i els tres desapareguts.

 

A Catalunya, el temporal no va obeir a una situació depressionària prop de la costa, ja que la pressió atmosfèrica en superfície no era baixa, en absolut, sinó alta. La causa principal del desencadenament del temporal hem de cercar-la en el fort gradient baromètric entre les illes Britàniques i el sud de la península Ibèrica, per raó d’un potentíssim anticicló damunt la Gran Bretanya i l’illa d’Irlanda, allargassat d’oest  a est, el qual assolí, la nit del 19 de gener, els 1.050 hectopascals en el seu centre. L’aeroport londinenc de Heathrow mesurà una pressió atmosfèrica al nivell del mar de 1.049,6 hPa. Es tracta d’un valor de pressió més propi de molts anticiclons hivernals siberians que no pas de la realitat meteorològica i climàtica de les illes Britàniques, i més encara al gener, en què els tipus de temps habituals són donats, a la Gran Bretanya i a l’illa d’Irlanda, pel pas de les típiques depressions mòbils i dels corrents d’inestabilitat de component oest, atlàntics per tant, associats al front polar. Però, a més, l’anticicló es reforçà d’una manera rapidíssima en tan sols un parell de dies, cosa per altra banda gens habitual, i això contribuí a accentuar el gradient bàric i a incrementar, en conseqüència, la intensitat dels corrents aeris que incidien damunt la façana est peninsular.

 

Una zona potent d’altes pressions a les illes Britàniques que s’estenia vers l’Europa central i oriental i que, com diem, vingué a reforçar-se i, sobretot, el fort descens de la pressió atmosfèrica en superfície per unitat de distància horitzontal en direcció al sud peninsular ocasionà un flux molt intens d’aire humit mediterrani sobre el litoral català, i molt especialment del nord-est. Això explica que les comarques més afectades per la copiositat de les precipitacions fossin, a Catalunya, les comarques nord-orientals.

 

Aquestes condicions sinòptiques venien acompanyades pel rol que exercia la depressió en altura del sud de la península Ibèrica. I encara que aquest embossament d’aire fred a les capes altes no tenia pràcticament reflex en superfície, on hi havia, a tot estirar, una circulació ciclònica dèbil amb unes pressions al nivell del mar properes a les normals, sí que podia tenir a Catalunya i d’una manera molt particular a les comarques nord-orientals catalanes una de les seves vores d’atac més importants i més actives. Això fou possiblement un factor addicional que contribuí a intensificar les precipitacions en aquestes àrees del Principat.

 

Passat el dia 23, el camp baromètric entre les illes Britàniques i la península Ibèrica començà a debilitar-se d’una manera ostensible, i el flux intens de component est sobre Catalunya desaparegué. El temporal Gloria, que en molts sectors havia deixat un panorama devastador, havia per fi conclòs.

 

Alguns especialistes, com Martín León, expert d’AEMET, i Martín Vide han assenyalat que en la intensitat i la copiositat de les precipitacions assolides durant el Gloria hi pogué tenir un paper important l’arribada a la franja est de la península Ibèrica de quatre masses d’aire de característiques molt diferents: 1) una massa d’aire subtropical de l’oest, relativament càlida i humida, que entrà a la conca mediterrània les jornades prèvies al Gloria; 2) la massa polar, freda i relativament humida, del nord, associada al Gloria; 3) la massa d’aire mediterrània, humida, que fou impulsada cap al litoral català quan la depressió se situà en el sud-est peninsular i 4) una massa d’aire continental africà, seca i carregada d’aerosol provinent del Sàhara. Tot això pogué crear unes zones de discontinuïtat molt contrastades que ajudaren a agreujar la precipitació.

 

Martín Vide ha assenyalat també dues característiques molt sui generis del temporal Gloria: les elevades intensitats pluviomètriques en alguns sectors i la notable activitat elèctrica d’un episodi que sorprèn perquè ha tingut lloc en ple hivern. Això li ha portat a plantejar la idea d’una hipotètica vinculació de la rellevància assolida pel Gloria amb el canvi climàtic i l’escalfament progressiu de les aigües mediterrànies que se’n deriva. Les precipitacions torrencials ja no serien exclusives d’altres èpoques de l’any a la franja mediterrània est de la península Ibèrica, de manera que en un futur podrien assolir també, en aquests espais mediterranis, un cert protagonisme a l’època hivernal.

 

 

2 Apunts breus sobre el temporal Gloria al Pirineu andorrà

 

Com és lògic, el temporal Gloria tampoc no va deixar de banda Andorra. El dia 22, l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica (FEDA) registrà la precipitació màxima de tota la xarxa d’estacions meteorològiques del país que en aquells moments estaven en funcionament, amb 97 mm, un valor que, a més, i això resulta eloqüent, ha estat el valor rècord de precipitació a Andorra en 24 hores per a un gener des que s’hi efectuen observacions pluviomètriques. Altres quantitats diàries destacades a Andorra, d’aquest mateix dia 22, són els 85 mm de la borda Sabaté i els 80 de la Comella, ambdues estacions pertanyents a les parròquies baixes. Al final de l’episodi del Gloria, la borda Sabaté, la central de FEDA i la Comella totalitzaren 126, 125 i 123 mm, respectivament.

 

A la part baixa d’Andorra, el temporal començà amb pluja intensa, prosseguí amb neu i acabà novament amb precipitació líquida. No hem de descartar que la inestabilitat atmosfèrica pogués anar acompanyada en algun moment i en algun sector del país d’aparat elèctric. De fet, gent que durant el temporal havia estat a la comarca veïna, pel sud, de l’Urgellet, havia percebut, en aquest sector limítrof amb Andorra, la presència d’aparat elèctric.

 

A la vall central del país (cubeta d’Escaldes-Andorra la Vella), la precipitació durà unes 34 hores, en concret de les 0 hores del dia 22 a les 10 hores del dia 23, i a la part més meridional d’Andorra (Sant Julià de Lòria) unes 36 hores, de les 0 hores del dia 22 a les 12 hores del dia 23

 

Bibliografia

FEDA. Valors de la precipitació diària de l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica. A: www.feda.ad; secció de meteorologia. En línia; consulta l’octubre del 2020.

GOVERN D’ANDORRA. Valors diaris i intervals horaris de la precipitació de la xarxa d’estacions meteorològiques del Govern andorrà. A: www.meteo.ad; secció de “Climatologia”. En línia; consulta l’octubre del 2020.

MARTÍN-VIDE, J. (2020). “Precipitacions torrencials a Catalunya: el temporal Gloria i perspectives de futur” A: Sobre el temporal “Gloria” (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva. Report de Resposta Ràpida. Institut d’Estudis Catalans: Secció de Ciències i Tecnologia.