LA PREDICCIÓ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC A PARTIR DELS SENYALS QUE EMET LA NATURALESA. ALGUNS EXEMPLES PRÀCTICS

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 


Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Esdevenen, per tant, una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local, una eina que hauria de tenir una implementació més gran quan es fa predicció del temps atmosfèric. Llur contundència i fiabilitat com a dada predictiva en aquest àmbit resulta palesa no solament a curt termini, sinó també a mitjà termini i fins i tot en molts casos a uns quants mesos vista.

La dilucidació de l’estat del temps atmosfèric futur a partir dels senyals emesos per la naturalesa és una facultat que, gràcies a l’experiència subministrada per una observació i percepció sobre el propi terreny durant molt de temps, tenia molt desenvolupada la gent d’abans, en què les formes de vida implicaven molt freqüentment un contacte directe amb la natura. Avui dia, al nostre segle XXI, en què els modus vivendi predominants són de caràcter urbà en moltes zones, aquesta facultat s’ha perdut en gran part. Tanmateix, algunes persones que viuen a la natura o que passen moltes hores del dia a la natura, com gent de la mar, persones que treballen al bosc, muntanyencs, persones del camp, atresoren encara força coneixements en aquesta parcel·la.

La naturalesa és un indicador del temps meteorològic, però només un simple indicador, podríem dir que qualitatiu o descriptiu, de l’estat del temps. No subministra informació sobre la magnitud quantitativa o estadística que pot assolir una determinada situació meteorològica. La quantificació de la naturalesa, la determinació de les magnituds estadístiques d’una situació meteorològica qualsevol correspon als éssers humans, a través dels aparells de mesura dels paràmetres atmosfèrics i de les estacions meteorològiques que, gràcies al progrés tecnològic, aquests mateixos humans han pogut crear. Amb aquesta capacitat de mesurar amb exactitud i de quantificar, l’ésser humà ha construït per tant un esglaó més, enriquidor i molt important i indispensable cal dir-ho, de cara al coneixement del temps atmosfèric.

A continuació llistarem, a tall d’exemple, un seguit de senyals emesos per la naturalesa en el cas del Principat d’Andorra (Pirineu andorrà) amb el corresponent efecte meteorològic que cal esperar de cadascun d’ells.

 

  FENOMEN O SENYAL EFECTE METEOROLÒGIC PREVIST
   
  • La neu no se’n va dels arbres
Tornarà a nevar, almenys si ens trobem cap a començaments de l’hivern o cap al final
  • Atmosfera cristal·lina i brillantor alumínica, silicatada,
    argentada de la neu sota l’efecte de la llum solar
Igualment, tornarà a nevar
  • A les basses d’aigua els costa d’evaporar-se
Tornarà a ploure
  • Les gotes d’aigua pengen dels fils d’estendre la roba sense
    evaporar-se
Igualment, tornarà a ploure
  • Se sent fortament la mala olor del clavegueram
Pluja forta
  • Soroll dels budells en l’ésser humà o els animals
Pluja
  • Dolor als galindons
Pluja
  • Recrudescència del dolor als ossos i a les articulacions
    (sobretot en cas de fractures òssies o d’esquinços)
Igualment, pluja
  • Els núvols s’arrosseguen pels vessants superiors de les
    muntanyes i acaben cobrint-los
Temps amb precipitacions
  • A l’hivern, els carrers romanen humits i no s’assequen
Humitat atmosfèrica elevada i nova degradació del temps
  • Vespes volant al novembre (volant per tant fora de temporada)
Hivern de mal temps
  • Formigues apareixent per les cuines de les cases a finals de l’estiu
    tot cercant afanades menjar per fer rebost
Hivern llarg
  • Tendència dels ramats tant salvatges com domèstics que pasturen a l’alta muntanya a perdre altitud
Fred i neu
  • Un col·lectiu nombrós d’orenetes roman agrupat i quiet sobre els
    cables de les pilones d’alta tensió un matí qualsevol de tardor
    tot esperant iniciar la migració
Arriba el fred
  • Nit estrellada i molt serena a l’hivern
Glaçada forta
  • Cant nupcial del cucut
Arriba la primavera
  • A l’època estival, ofidis deixant-se veure amb relativa facilitat
    per la muntanya
Ambient xafogós i carregat que anuncia tempesta
  • A l’estiu, núvols de mosquits ben visibles de nit als fanals il·luminats
Ambient calorós estival
  • Mosques agitades i molestes un dia de calor pesada
Tempesta
  • Persistència de les boires orogràfiques a l’estiu al sector del
    Pas de la Casa (vessant nord pirenaic)
Anticicló
  • Les aranyes deambulen per les cases
Pluja

 


Idees importants sobre el tema en qüestió afegides a posteriori per l’autor: Tot i la senzillesa i simplicitat del mètode, la predicció meteorològica tenint com a punt de referència les reaccions manifestades pels elements de la natura pot realitzar-se més enllà de l’àmbit estricte de la localitat concreta i aplicar-se, per tant, a un espai regional més o menys extens.

En aquest sentit, si les observacions en un lloc concret, A, es complementen i contrasten amb altres observacions, realitzades, d’acord amb el procediment exposat en aquest text, en els punts B, C, D, E, etc., pertanyents, com A, a un domini espacial més ampli i s’hi constaten, per exemple, comportaments dels elements naturals en una mateixa línia o direcció, hom podrà generalitzar a tota aquesta regió les característiques que ha de presentar la prognosi meteorològica pel que fa al tipus de temps previst.

A tall d’exemple concret, la disponibilitat d’una xarxa d’observadors que, amb els criteris aquí estipulats, desenvolupin l’observació a nivell pirinenc (Camprodon, Andorra, Sort, Benasc, Viella, etc.), permetrà, si els senyals de la natura mostren paral·lelismes o correspondències directes entre els diferents sectors, de fer extensiu un mateix comportament previst de l’atmosfera a la totalitat o la major part de l’àmbit de la nostra serralada.

Després, aquesta modalitat de predicció es podrà complementar i enriquir amb la proporcionada pels mitjans tecnològics i científics més moderns. Constituirà un reforç de cara a predir, posem per cas, el temps de la temporada hivernal venidora.

Les diferències que poden produir-se altres vegades en el comportament i les reaccions dels elements naturals en funció del sector pirinenc en el qual puguem trobar-nos podran modificar en conseqüència els trets essencials del pronòstic meteorològic d’un lloc a altre i fins i tot d’una vall a altra de la serralada. Aquests senyals de la naturalesa, susceptibles de manifestar-se, doncs, d’una manera desigual des d’un punt de vista espacial, hauran de permetre l’establiment de comparacions a nivell meso i microescalar entre els diferents estats meteorològics observats a l’interior de l’àmbit geogràfic dels Pirineus.