LA IMPORTÀNCIA DELS BOSCOS PLURIESTRATIFICATS
(Versió actualitzada de l’article publicat per l’autor al Diari d’Andorra el 3 d’octubre del 2014)

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 

Una societat humana avançada, culturalment madura i, com l’andorrana, en contacte directe amb la natura ha de tenir sempre una percepció positiva del bosc; una percepció que la meni a entendre i a valorar les harmonies que la naturalesa en general, i l’ésser humà com integrant seu cal que mantinguin amb les formacions forestals genuïnes, mitjançant uns vincles profunds. Els boscos (i no parlo aquí d’uns boscos qualssevol, com per exemple una simple plantació d’arbres amb finalitats estrictes d’extracció fustera, o com una massa boscosa esclarissada sotmesa a l’explotació ramadera, sinó d’uns boscos entesos com a formacions vegetals pluriestratificades i, per tant, ecològicament ben estructurats) constitueixen el paradigma de la biodiversitat i la quantitat màxima possible pel que fa a biomassa, una miríada de formes de vida tant animals com vegetals.

Igualment, el bosc ha de ser també objecte de respecte i d’atenció car representa un patrimoni cultural i col·lectiu que cristal·litza en manifestacions de la cultura popular tan riques com, per exemple, la de la tradició de les plantes remeieres i el món de les llegendes populars, o que esdevé font d’inspiració per a la creació de les produccions literàries, musicals i artístiques més belles, no solament per a la glòria i el record inesborrable d’un país sinó per a la grandesa de l’Univers.

El manteniment i la promoció de formacions forestals pluriestratificades, de formacions que incloguin, per exemple, a més d’un estrat arbori i/o d’un estrat arborescent, un estrat arbustiu, un de subarbustiu i finalment, a un nivell inferior, un d’herbaci, són la millor estratègia que pot adoptar l’ésser humà per protegir els sòls de l’erosió provocada pels agents atmosfèrics i ambientals. Quan el sòl es troba a mercè de les gotes de pluja que cauen torrencialment, quan no disposa de la protecció que pot exercir una coberta vegetal òptima davant de la intensitat de la pluja, la destrucció és immediata. Les partícules del sòl són aixecades i desplaçades per l’impacte violent de les gotes d’aigua, cosa que provoca una remoció del sòl i l’obturació dels seus porus. La conseqüència, ja prou coneguda per tothom, és que l’aigua no pot infiltrar-se en el sòl, i es converteix en una escorrentia que circula intensament i sense fre per la superfície del terreny de manera que obre les portes a processos greus d’erosió i a l’abarrancament.

Una massa boscosa dotada de diferents estrats actua com una mena de xarxa que esmorteeix la força amb què cauen les gotes de pluja. Aquesta aigua, interceptada per les branques i pel fullatge, es converteix ara en un agent inofensiu ja que s’escola i regalima d’una manera lenta pels teixits vegetals i arriba al sòl del bosc sota la forma d’un degoteig suau o d’un escolament en filets. D’aquesta manera, el complex format pel bosc pluriestratificat i el sòl que s’hi associa constitueix una esponja que xucla l’aigua de pluja i la redistribueix lentament. I aquí és fàcil també de veure que el fenomen en qüestió té una importància cabdal quan el que es tracta és de minimitzar el risc de torrentades i d’inundacions, ja que l’aigua reabsorbida lentament pel sòl del bosc o la que s’escola per la superfície de forma suau i ramificada permeten d’alentir el temps de descàrrega d’aquesta aigua als rius i als torrents, la crescuda de cabal dels quals es farà d’una manera més gradual tot facilitant la laminació del flux.

En un país muntanyós com Andorra on els vessants són molt inclinats, la preservació i la potenciació dels boscos pluriestratificats cobra també rellevància com a mesura de protecció de les persones, de les infraestructures i dels assentaments enfront les allaus i la caiguda de petits blocs rocosos de dimensions inframètriques, i per ajudar a estabilitzar certs tipus de lliscaments de vessant. Ja antigament, els ramaders i la gent de muntanya donaven molta importància al bosc per salvaguardar els pobles i les bordes d’aquesta mena de riscos. Avui dia, amb l’antropització que experimenta el territori i la pressió creixent que s’exerceix sobre els flancs de les muntanyes, la importància que cal atorgar al bosc en els programes de gestió i d’ordenació del territori esdevé, al nostre entendre, primordial.

Un bosc ben constituït, amb un aspecte esponerós, i fins i tot selvàtic com els que caracteritzen generalment les formacions forestals pluriestratificades pot ser explotat, també, en termes de reclam per atreure turistes a Andorra. Els amants de la natura i de l’excursionisme podran experimentar el gaudi que proporciona la contemplació, sobre el propi terreny, d’una formació boscosa pluriestratificada de muntanya, delectar-se amb els sons i les remors del bosc o agradar l’olfacte amb la rica varietat de fragàncies que brinda la diversitat vegetal del complex pluriestratificat; i d’aquesta manera tindran un motiu de pes per voler tornar a visitar les nostres muntanyes i la nostra natura un altre any.

I assenyalarem, per acabar, alguns aspectes molt beneficiosos dels boscos pluriestratificats en relació amb la regulació del clima local i l’esmorteïment de condicions meteorològicament i climàtica estressants o extremades, fins i tot per a l’ésser humà, uns beneficis que també poden ser objecte de consideració al nostre país a l’hora de prendre decisions relacionades amb el medi ambient.

En aquest sentit, hom coneix el paper de les formacions forestals denses com a interceptores dels corrents d’aire i com a reductores de la velocitat d’un element atmosfèric com és el vent que moltes vegades té una acció erosiva, i sobretot dessecant, important. Aquest paper atenuador per part dels boscos dels efectes provocats pels corrents aeris resulta més efectiu com més atapeïda es presenta la massa vegetal.

Quant a la humitat ambiental, l’acció benèfica dels boscos pluriestratificats es posa de manifest a través de dos efectes bàsics: a) la reducció dels nivells de l’evapotranspiració potencial (és a dir, de la pèrdua d’aigua per evapotranspiració en el supòsit que el bosc pugui disposar de tota l’aigua necessària per transpirar sense restriccions), pel fet que a l’interior del bosc la durada i la quantitat de la insolació són menors, les temperatures màximes hi són més baixes i la velocitat del vent s’hi veu també reduïda; b) un paper de les forests pluriestratificades com a reservoris d’humitat, una humitat major que a les àrees obertes, gràcies a la densitat de la vegetació i a l’ombra.

Els boscos pluriestratificats realitzen una regulació local, positiva, de les temperatures, pel fet que, gràcies a la reducció de la insolació i de la força del vent, la humitat ambiental elevada (aquesta humitat propicia la creació d’un hivernacle), el refredament important durant les hores diürnes per evapotranspiració i les limitacions als moviments verticals de l’aire, atenuen enormement els extrems diaris de la temperatura. Aquest fet pot ser pres en consideració com a element de recerca de confort per als éssers humans, especialment en sectors propers als centres urbans on la refrigeració de l’aire per obtenir una major qualitat de vida esdevé o pot esdevenir en un futur pròxim més necessària.