Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

La continentalitat tèrmica, o grau més o menys fort de contrast entre les temperatures registrades en un lloc o en una regió en diferents moments, cobra bastant rellevància a la conca andorrana del Valira pel que fa a les amplituds diàries del termòmetre, i també, en certa forma, pel que fa a les amplituds tèrmiques anuals.

A la conca del Valira, les amplituds tèrmiques diàries solen ser elevades. Les èpoques de l’any que presenten les amplituds tèrmiques mitjanes diàries més altes són l’estiu i els inicis de la tardor. Amb dades de Ransol (estació situada a uns 1.640 m d’altitud) del trentenni 1981-2010, l’amplitud tèrmica mitjana diària, o diferència entre la temperatura mitjana de les màximes i la temperatura mitjana de les mínimes (o, amb més exactitud, mitjana de la suma de les diferències entre les temperatures màxima i mínima diàries) ateny els 14,9 ºC al juliol i els 14,7 ºC a l’agost. Es tracta d’unes amplituds tèrmiques força altes, que posen de manifest, junt amb la condició del Principat com a territori, sense pal·liatius, d’alta muntanya (transparència més gran de l’atmosfera amb l’altitud), la sequedat dominant dels aires d’Andorra. Tot això implica un escalfament acusat durant el dia i unes fortes pèrdues de calor vers l’espai per radiació durant la nit.

Les amplituds tèrmiques de Ransol es veuen incrementades encara més a les fondalades fortament encaixonades, com per exemple a la vall d’Ordino (estació de les Salines) i a la part més baixa d’Andorra (estació de la borda del Vidal). A les Salines, s’han arribat a mesurar a vegades oscil·lacions de dia a la nit de 24 ºC!

Però la causa d’aquestes amplituds tèrmiques tan elevades als sectors del país topogràficament més encaixats no s’ha de buscar, com molts podrien imaginar, en el substrat. És a dir, no s’ha de parlar, en aquests casos, d’una influència més gran del substrat, ja que el terreny no és roca nua ni sòl pedregós nu, com succeeix a les zones desèrtiques, sinó que apareix recobert principalment per una coberta d’herbàcies, boscos i conreus. Les causes de les fortes oscil·lacions tèrmiques dia-nit s’han de buscar, preferentment, en altres àmbits. I aquí hem de fer referència, d’una banda, al paper de les brises descendents o de muntanya i, de l’altra, al grau, de poca entitat, amb què s'hi manifesta l’efecte termoregulador dels mars propers.

Pel que fa al primer aspecte esmentat, és prou coneguda per eucassers i per gent de muntanya en general la vinculació que hi ha a Andorra entre l’eixutesa de l’aire i la continentalitat de les condicions tèrmiques, d’una banda, i les característiques que presenten les brises locals amb relació a la seva temperatura, de l’altra. L’aire del fons de les valls pot refredar-se molt amb les brises descendents o de muntanya que tenen lloc a partir del moment en què el sol s’ha post i que aporten aire fred des dels vessants superiors, la qual cosa, junt amb les pèrdues de calor per radiació en un ambient per regla general força sec i, sovint, totalment o pràcticament serè, faciliten la caiguda nocturna del termòmetre. Aquest refredament suplementari contribueix a crear diferències acusades entre les temperatures diürnes i les nocturnes.

El segon aspecte segurament resulta encara més rellevant, i potser desconegut per a molts. El fort encaixament topogràfic dels sectors de fons de vall andorrans accentua probablement les condicions de continentalitat tèrmica, en el sentit de limitar el paper termoregulador exercit pels mars propers, ja que és molt possible que la influència suavitzadora de l’aire humit marítim es noti menys en aquestes fondalades envoltades per relleus destacats, i això és un factor addicional important que pot fer que les màximes diürnes i les mínimes nocturnes hi siguin més acusades.

No descartem tampoc que puguin actuar-hi altres factors, com l’efecte föhn, principalment si aquest té lloc durant el dia. Si es produeix de nit, pot compensar en canvi l’increment termomètric diürn.

De totes maneres, el paper del föhn com a determinant d’amplituds tèrmiques diàries acusades a les valls del Valira és molt relatiu, ja que en aquestes resulta un fenomen molt menys freqüent i molt més atenuat que en altres valls pirinenques. Per exemple, els cops de fogony tan espectaculars de Sort (Pallars Sobirà), amb l’anomenat “vent de port” (vent del nord), que fan incrementar bruscament el termòmetre en aquesta localitat, no solen produir-se a Andorra. El vent del nord sol ser, a Andorra, fresc o fins i tot, durant bona part de l’any, fred, àdhuc si comporta generalment unes temperatures més altes que les assolides a la mateixa altitud al vessant septentrional pirenaic i un descens força acusat dels nivells de la humitat relativa de l’aire.

Assenyalarem, així mateix, un altre aspecte molt interessant com és que, a l’època hivernal i en alguns fons de vall, hi ha una continentalitat tèrmica derivada dels increments bruscos de la temperatura en poca estona, a causa del pas d’unes condicions d’ombra total a unes altres d’insolació acusada a les valls encaixades. Com és lògic, la sequedat atmosfèrica sol tenir, en conjunció amb aquesta insolació sobtada, un paper clau en aquest disparament del termòmetre, en dies hivernals de cel serè o nuvolositat escassa. La brusquedat del pas ombra-sol en aquesta època de l’any es pot observar per exemple de forma clara a les Salines, quan els raigs solars hi arriben a les 11 o a les 12 del matí, car l’astre del dia apareix molt amunt i de cop, i escalfa sobtadament. Els valors termomètrics horaris recollits al web de meteorologia del Govern d’Andorra (www.meteo.ad) permeten de constatar estadísticament el fenomen en qüestió.

A l’últim, direm també, tot reprenent el que hem avançat en el primer paràgraf d’aquest text, que la continentalitat tèrmica es fa en certa manera també palesa a les valls del Valira amb l’observació de les amplituds tèrmiques mitjanes anuals. Per al trentenni 1981-2010, Ransol i Escaldes-central hidroelèctrica, per exemple, ambdues estacions situades en fons de vall, presenten una amplitud tèrmica mitjana anual, o diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid (en el nostre cas juliol) i la temperatura mitjana del mes més fred (gener), de 16,4 i 16,8 ºC, respectivament. Aquestes amplituds, relativament altes, de manera que posen de manifest el fet d’unes temperatures fredes a l’hivern que contrasten amb les suaus o moderadament càlides de l’estiu, han de veure’s ultrapassades probablement en els sectors encara més encaixonats i continentalitzats de la part baixa d’Andorra.

Bibliografia

FEDA. Dades termomètriques de Ransol i d’Escaldes-central hidroelèctrica del període 1981-2010.

GOVERN D’ANDORRA. www.meteo.ad ; secció de Climatologia: valors termomètrics diaris i horaris.