La neu


La neu és precipitació constituïda per agregats de cristalls de gel. Aquests cristalls de gel es formen bé per congelació de les gotetes d’aigua líquida en suspensió a l’atmosfera, bé pel pas directe del vapor d’aigua a l’estat sòlid (sublimació). Quan cauen perquè han adquirit prou pes, poden xocar amb altres cristalls de gel i formar els flocs de neu. També poden entrar en contacte amb gotetes líquides que poden congelar-se tot adherint-se al cristall de gel. Perquè puguin aparèixer cristalls de gel a temperatures no excessivament baixes, és necessari, però, que a l’atmosfera hi hagi el que hom anomena “nuclis de congelació”, que actuen de centres de nucleació al voltant dels quals aquest gel tendeix a reunir-se. El creixement dels cristalls de gel és més eficaç en aquells corpuscles que tenen una estructura cristal·lina hexagonal, pel principi de similitud amb la xarxa cristal·lina del gel (ROGERS, 1976). La congelació en un aire pur o lliure d’aquests nuclis només pot produir-se a temperatures molt baixes.


Bibliografia

· ROGERS, R.R. (1977). Física de las nubes. Barcelona, Editorial Reverté.