Mecanismes de formació dels núvols


Els processos que ocasionen en el si de l’atmosfera la formació de núvols són, principalment, els ascensos de l’aire. Al seu torn, aquests ascensos s’expliquen per quatre mecanismes fonamentals: la convecció, l’orografia, les depressions atmosfèriques i els fronts (GRIMALT et al., 1995).

Per entendre la convecció, tenim un exemple senzill en el que ocorre quan s’escalfa aigua en una cassola. L’aigua escalfada ascendeix de la base del recipient, en contacte amb la font de calor, s’eleva i és reemplaçada per l’aigua més freda superficial. Igual succeeix amb l’aire: en condicions idèntiques, és a dir, a un altitud igual i amb la mateixa humitat, l’aire càlid ascendeix, mentre que l’aire fred, més dens i pesat, tendeix a baixar. Aquest aire fred cobrirà el buit deixat per l’aire càlid ascendent i, d’aquesta manera, es formarà una cèl·lula convectiva o tèrmica.

A les nostres regions, la convecció és particularment característica del període estival. Dóna lloc a masses nuvoloses en forma de protuberàncies i que tenen una base preferentment horitzontal. Aquest nivell horitzontal inferior indica l’altitud a la qual s’inicia la condensació del vapor d’aigua.

Pel que fa al mecanisme orogràfic, el relleu representa un veritable trampolí que força l’ascens dels fluxos d’aire que li arriben. D’aquesta manera es formen, si s’escau, núvols.

A les depressions atmosfèriques, l’aire circula en forma d’una espiral de la perifèria cap al centre de la depressió, en sentit contrari a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord (a l’hemisferi sud el sentit de gir és l’invers). Aquest moviment convergent de l’aire cap al nucli depressionari comporta que aquest aire no pugui acumular-se indefinidament, amb la qual cosa es veu obligat a ascendir. Es formen, així, núvols, sovint importants.

Per acabar, en els fronts es produeixen també ascensos capaços de generar nuvolositat. Els fronts representen discontinuïtats al llarg de les quals es contraposen masses d’aire amb unes característiques de temperatura i d’humitat diferents. Les masses d’aire menys denses, és a dir, les càlides, tendeixen a elevar-se per damunt de les masses d’aire fred. Tenim, en conseqüència, un altre mecanisme de formació de núvols.

Hi ha tres tipus de fronts: els càlids, els freds i els oclusos. En els primers, l’aire càlid ascendeix per la rampa suau que li ofereix l’aire fred, cosa que produeix la formació de nuvolositat preferentment estratiforme. En els fronts freds, la massa d’aire fred, que presenta un front molt inclinat, avança contra l’aire càlid anterior i l’obliga a elevar-se enèrgicament. La nuvolositat que en resulta és de tipus cumuliforme, la qual, quan apareix molt desenvolupada verticalment, produeix xàfecs i tempestes. Els fronts oclusos són el producte de la sobreposició d’un front càlid i un front fred, quan la massa d’aire fred posterior al front fred entra en contacte amb l’aire fred que precedeix el front càlid i obliga l’aire càlid a separar-se del sòl.

 

Bibliografia

· GRIMALT, M. et al. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: EDICIONS EL MÈDOL.

· THILLET, J.J. (1997). La météo de montagne. Les guides du Club Alpin Français. Éditions du Seuil.