LA FRUÏCIÓ PEL TEMPS METEOROLÒGIC I PEL CLIMA

(Versió actualitzada de l’article publicat per l’autor al Diari d’Andorra
el 26 de juny del 2019)

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 


El temps meteorològic segueix la seva seqüència pròpia amb una contundència i una resolució còsmiques. I ho fa independentment dels conflictes i dels avatars de la societat humana. Poc li importen els rebrecs que hagi patit la humanitat al llarg de la història. El temps meteorològic segueix el camí seqüencial que li és propi.

El capitalisme podrà esdevenir una maquinària cada cop més cruel, agressiva i injusta; el món podrà estar cada vegada més deshumanitzat; la frase creada ja al segle XVII pel filòsof anglès Hobbes segons la qual l’home és un llop per a l’home podrà fer-se més patent que mai. Però el temps atmosfèric estarà per sobre de tot això, mantindrà la seva seqüència pròpia, a través dels dies, les estacions, els anys.

El meteoròleg basa els seus coneixements i les seves conclusions tècniques en les dades meteorològiques. La seva és una tasca noble, que permet d’identificar la paleta tan rica dels tipus de temps diversos que poden donar-se en una regió o contrada i realitzar la prognosi meteorològica. El climatòleg estudia el clima i la seva evolució. Disposa, per fer-ho, d’un tresor preuadíssim com són les sèries històriques de dades relatives als diferents paràmetres climàtics.

Podran persistir els conflictes humans, la guerra comercial entre països, la inseguretat dels mercats borsaris, però el climatòleg continuarà mantenint, impertèrrit, l’entusiasme i l’atenció en el seu camp científic i en els valors estadístics que se’n deriven. A Andorra, variabilitat interanual de la precipitació força baixa: millor; comparant anys, l’aigua hi caurà d’acord amb una pauta força regular, com sempre. Freqüència anual de dies amb pluja o neu bastant elevada: millor; poques vegades mancarà la frescor a l’ambient. Probabilitat de dia de precipitació després de dia de precipitació: es manté, en el cas d’Andorra, alta. Quin valor més reconfortant, em plau de mirar-lo un cop i un altre.

La humanitat podrà ser un sac de disputes, però res no destruirà la passió ferma del climatòleg per estudiar l’estructura diària, mensual, estacional o anual d’una variable climàtica qualsevol i gaudir de la seva bellesa en fornir valors estadístics dotats d’una eminent dimensió estètica, uns valors que són la imatge del paisatge amb el qual volem fondre’ns.

Els vents generals de component oest de la zona temperada planetària amb llurs variacions continuaran sent els predominants a Andorra i faran circular sobre el petit país pirenaic la corrua habitual de núvols, que aportaran en determinats moments les precipitacions corresponents, amb freqüència intermitents però que, sumades en dies seguits, aniran afegint cúmuls apreciables d’aigua caiguda. També, una part d’aquestes precipitacions tan agraïdes associades a la circulació dels westerlies continuarà provenint de la que es deriva de la formació d’extraordinaris núvols cumuliformes, majorment durant la fase en què aquest sistema de vents mostra sobre Andorra sentit ciclònic. Sense abassegar-los, les altes pressions subtropicals continuaran sent el contrapunt perfecte que hagi d’equilibrar els vents predominants de l’oest. Temps característic del petit continent andorrà: quin grau tan alt d’arrelament al país.

Les manifestacions de la natura relacionades amb la dinàmica climatològica estacional arribaran a la seva cita, com cada any, i el climatòleg les esperarà amb deler per després estudiar-les apassionadament. Continuarà esperant amb interès els valors de la precipitació mitjana anual, i també mensual que, referits al trentenni internacional en climatologia en fase de concretar-se d’una manera immediata, s’obtinguin de la xarxa d’estacions meteorològiques del seu país, per, tot seguit, veure com es plasmen en el mapa pluviomètric nacional d’aquest trentenni. Traçarà les isohietes anuals sobre la base cartogràfica del territori i gaudirà de descobrir-hi gradacions, dissimetries en funció dels canvis de vessant, màxims i mínims pluviomètrics amb llur localització, etcètera.

Al marge de si la inflació es dispara o de si els polítics no es posen d’acord per assegurar la governabilitat d’un país, el climatòleg que en aquest espai de la premsa us adreça aquestes línies podrà gaudir cada any de la magnificència, de l’amabilitat i de l’equilibri que ofereix una fageda medioeuropea en època primaveral i estival, com per exemple la fageda del vessant nord i atlàntic dels Pirineus, amb el Concert per a oboè en do major K. 314 o el Quintet amb clarinet en la major K. 581 de Mozart com a embolcall musical esplèndid, i adient, per enaltir-la. O complaure’s amb la grata sensació que produeixen en el cos i en l’esperit totes les diferents pulsacions de la natura al llarg de les diferents èpoques de l’any quan situa Les quatre estacions deVivaldi en el punt més excels de la seva fruïció estètica personal.