ALGUNES ESTIMACIONS SOBRE QUIN POT SER EL SECTOR QUE ENREGISTRA MÉS PRECIPITACIÓ DEL PIRINEU ANDORRÀ

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 


Segons les nostres estimacions -queda encara per demostrar amb més exactitud-, el sector que registra una precipitació mitjana anual més alta del territori andorrà és la porció septentrional de la parròquia d’Ordino, a l’angle nord-occidental del Principat. L’explicació l’hem de cercar, presumiblement, en la influència més gran, en aquest sector, de les masses, freqüents, d’aire humit del quart quadrant (nord-oest), que penetren a Andorra des de l’Arieja occidental procedents del golf de Biscaia o de la zona de Bordeus i, d’una manera més extensiva, procedents de la regió atlàntica subpolar. Fins i tot, és molt probable que les precipitacions hi resultin superiors a les del sector andorrà que pertany al vessant atlàntic (marge esquerre de la capçalera del riu Arieja, a la part més oriental d’Andorra), encara que això resta per confirmar amb dades concretes subministrades per estacions meteorològiques.

Quan en l’esquema habitual de la circulació de les depressions atlàntiques sobre els Pirineus aquest territori es troba dins la fase de la influència dels vents humits del sud i del sud-oest, les precipitacions  resulten, amb gran freqüència, generals a tot el conjunt de les valls del Valira, i molt sovint generoses pel que fa a les seves quantitats, a vegades fins i tot copioses, atesa la localització d’aquesta conca hidrogràfica al vessant sud pirenaic. Això implica que al paper dels eixos fluvials que miren cap al sud i que fan de corredors en canalitzar aquests vents s’afegeixi el dels relleus orientats d’una manera favorable que actuen de pantalla i d’obstacle reforçador de la turbulència aerològica sobre els fluxos del sud i del sud-oest.

Tanmateix, en una situació d’aquest tipus, sembla que les terres de l’Andorra del sud registren ordinàriament quantitats de precipitació relativament més elevades que l’Andorra del nord.

Quan, després del pas de la depressió, s’entra en la fase dels vents del nord i del nord-oest, l’avantatge el solen treure sobradament les terres del nord del país, i molt concretament aquells sectors que pertanyen al vessant atlàntic o que es troben prop de la divisòria d’aigües amb el vessant atlàntic. La part septentrional de la parròquia d’Ordino pot estar sotmesa a ruixats que deixen quantitats de pluja o de neu moderades, fins i tot a vegades abundants, mentre que en el sector sud del Principat es veuen passar freqüentment nuvolades empeses pel vent del nord que s’esfilagarsen ràpidament sense deixar precipitació o que, en tot cas, a penes deixen algunes gotes o alguns petits flocs. Aquest esdevé, al nostre parer, el principal factor determinant en el fet que la porció septentrional de la parròquia d’Ordino pugui enregistrar una precipitació mitjana anual més destacada que qualsevol altre indret d’Andorra.

Després podríem considerar un segon factor, gens negligible, com és el desenvolupament en els sectors septentrionals de les valls del Valira de nuvolades de creixement vertical més vigoroses pel recorregut més llarg que realitzen, durant les hores diürnes i sobretot a l’època càlida de l’any, les brises de vall o ascendents en seguir els eixos principals dels Valires fins a arribar als vessants més elevats del nord d’Andorra. D’aquest fet en puc tenir una percepció més o menys precisa i potent gràcies a l’experiència que m’ha proporcionat l’haver-me mogut per aquests sectors moltes vegades, i en fer la comparació, per referència, amb el que succeeix a la vall central del Principat (cubeta d’Escaldes i Andorra la Vella). Jo, abans, anava molt per les parròquies altes, sobretot a l’estiu, i observava molts cops que mentre a Escaldes no feia res, començava a ploure a Canillo o a Ransol, per exemple, o queia un ruixat de tarda, a vegades gairebé repetit dia rere dia, al sector dels estanys de Juclar (Canillo). També, que queien tamborinades al sector del Serrat, Sorteny, o la vall de Tristaina (Ordino), i baixava a Escaldes i no feia res, fins i tot el cel estava força o molt serè i la sensació ambiental hi era molt sovint de calor.

D’una manera més específica, la linealitat sud-nord més marcada del recorregut a la vall del Valira del Nord per a les brises de vall o ascendents (en condicions anticiclòniques) acaba segurament afavorint el desenvolupament vertical de grans cúmulus i de cumulonimbus a la zona del Serrat, on la muntanya de Besalí els faria de rampa final. Per contra, al Valira d’Orient, les brises de la vall central es veuen obligades a girar gairebé 90º a l’esquerra per encarar-se cap a les valls situades al nord, fet que genera una turbulència en les confluències i, per tant, la pèrdua de velocitat en el moment d’encarar el tram final a la vall lateral (Vall del Riu, Ransol, Incles). Tot això contribuiria també a explicar una part de la diferència de la precipitació observada a favor del sector septentrional d’Ordino (Jordi Deu, enginyer agrònom d’Andorra).