CONDICIONS QUE AFAVOREIXEN L’EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL AL PIRINEU ANDORRÀ I CONDICIONS QUE LA HI MITIGUEN

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 


En aquest text farem un repàs breu de les condicions que afavoreixen l’evapotranspiració potencial al Pirineu andorrà i de les que la hi mitiguen. Per evapotranspiració potencial s’ha d’entendre la que es produiria si hi hagués suficient disponibilitat d’aigua per evapotranspirar en tot moment.

Afavoreixen l’evapotranspiració potencial a Andorra:

· La insolació relativament important per tractar-se d’un país del sud d’Europa i emplaçat al tram central del vessant meridional pirinenc. Això suposa transparència de l’atmosfera amb absència de boires.

· El dèficit de saturació del vapor d’aigua de l’aire, que pot ser moltes vegades important en un país com Andorra amb una atmosfera predominantment seca. Com més accentuat resulta el dèficit de saturació, és a dir, com més s’allunya la pressió parcial del vapor d’aigua de la pressió de saturació del vapor d’aigua, per a la mateixa temperatura i pressió atmosfèrica, o, en altres termes, com més baixa resulta la humitat relativa de l’aire més s’accentua, amb valors tèrmics positius i a fi de compensar aquest dèficit, el poder evaporatori de l’aire sobre els cossos.

Remarca: el dèficit de saturació està estretament relacionat amb les temperatures. En aquest sentit, un increment termomètric important comporta generalment una disminució acusada de la humitat relativa de l’aire. En conseqüència, l’efecte provocat pel dèficit de saturació pot ser particularment important els dies càlids de l’època estival.

Hi mitiguen, en canvi, l’evapotranspiració potencial:

· La baixa temperatura mitjana anual i la moderació de les temperatures estivals, tan sols moderadament càlides a les parts baixes del territori i fresques a les parts altes. Andorra és un país d’altitud, un país de muntanya, i fa menys calor que a les planes circumdants. En conseqüència, l’evapotranspiració s’hi ha d’atenuar per aquest factor.

· La poca importància del vent, almenys en els fons de vall i durant la major part dels dies. Tothom coneix l’efecte moltes vegades dessecant que té el vent quan bufa amb una certa intensitat.

· La innivació. Efectivament, la permanència del mantell nival limita molt l’evapotranspiració. En aquest sentit, resulta obligat comentar que l’amplitud de la coberta nival és la responsable, juntament amb el factor temperatura, de l’escurçament del període vegetatiu de les plantes, de manera que el temps disponible de vida activa per als vegetals queda moltes vegades restringit, a les zones d’alta muntanya dels nostres climes, al període, molts anys breu, en què les superfícies queden lliures de l’element blanc.

Tanmateix, cal dir també que aquest paper de la innivació només resulta rellevant a Andorra en cotes altes, potser des d’un cert nivell altitudinal de l’estatge subalpí, i lògicament en el conjunt de l’estatge alpí fins als cims més elevats, on l’amplitud de la coberta de neu pot ser realment important en el decurs d’algunes temporades. Per a cotes baixes, la reducció de la innivació converteix el factor neu, com a limitant de l’evapotranspiració, en un element negligible.

I si la coberta nival bloqueja el cicle vital de moltes plantes, per tant també una funció fisiològica d’aquestes plantes com és la transpiració, la fracció de l’evapotranspiració que correspon a aquesta funció quedarà anul·lada, i aquesta circumstància contribuirà a fer que l’evapotranspiració total pugui ser més reduïda. A més, hi ha les temperatures generalment baixes que es donen en la capa d’aire en contacte amb la superfície de la neu.