EL CLIMA MEDITERRANI I EL CLIMA TEMPERAT OCEÀNIC

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 

Sabíeu que el clima mediterrani s’anomena tècnicament clima subtropical de façana occidental d’un continent? Sabíeu que el clima temperat oceànic també rep el nom de clima marítim de les costes occidentals?

En efecte, el clima mediterrani és, tècnicament, un clima subtropical de façana occidental (MARTÍN VIDE i OLCINA, 2001). Correspon, de fet, a les façanes occidentals dels continents situades entre els 30 i 45º de latitud nord i sud. En aquesta zona, hi ha una alternança estacional de les masses d’aire tropicals i polars. A l’hivern, hi dominen les masses d’aire polar marítim, amb vents humits de l’oest, pas de fronts i, sovint, pluges generoses. A l’estiu, en canvi, la zona queda sota el domini de les masses d’aire tropical marítim afectades per subsidència, que hi estabilitzen el temps i ocasionen una forta sequera. Quines àrees del món reuneixen concretament aquestes característiques? A l’hemisferi nord, bona part de la península Ibèrica, la conca mediterrània, la part septentrional i central de la façana atlàntica del Marroc, la regió central i meridional de la Califòrnia dels Estats Units i la porció nord-oest de la Baixa Califòrnia. A l’hemisferi sud, la regió central de Xile, el sector de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i el sud-oest i parts del sud d’Austràlia.

Tanmateix, cal precisar que la franja costanera oriental de la península Ibèrica, encara que comparteix els trets climàtics essencials de les altres àrees situades a la mateixa latitud, no presenta, en realitat, un clima mediterrani típic, ja que l’estació més plujosa apareix desplaçada a la tardor, i, a més, l’hivern hi resulta relativament poc plujós.

El clima temperat oceànic rep el nom, també, de clima marítim de les costes occidentals (STRAHLER, 1984). Afecta les zones de sobrevent dels continents situades entre els 40 i 60º de latitud nord i sud, a una latitud immediatament superior a la dels climes subtropicals de façana occidental. És la zona on més sovintegen les pertorbacions ciclòniques de component oest lligades al front polar. Aquestes pertorbacions, que poden presentar-se en qualsevol estació, donen lloc a nuvolositat abundant i pluges significatives i ben distribuïdes al llarg de l'any, encara que generalment hi ha un màxim de pluviositat més o menys clar a l'hivern, molt més accentuat sobretot en la zona del domini situada prop del límit amb el clima mediterrani. D’altra banda, una característica també important de les zones de clima marítim de les costes occidentals són els estius predominantment suaus i sense unes condicions, climàtiques, d’aridesa, fet que contrasta amb la calor i la sequedat estivals dominants dels climes mediterranis.

El clima marítim de les costes occidentals el trobem, pel que fa a l’hemisferi nord, a tota la façana atlàntica d’Europa des del nord-oest de Portugal i Galícia fins a Noruega, la costa pacífica del Canadà i de part d’Alaska i els sectors exposats als vents humits de component oest de la Califòrnia septentrional, d’Oregon i de Washington. A l’hemisferi austral, el localitzem a la regió meridional de Xile, Victòria (sud-est d’Austràlia), l’illa de Tasmània i Nova Zelanda.


Bibliografia

MARTÍN VIDE, J. i OLCINA, J. (2001). Climas y tiempos de España. Col·lecció “El libro universitario”. Madrid: Alianza Editorial.

STRAHLER, A. (1984). Geografía Física. “Clima, suelos y vegetación” (part III). Setena edició. Barcelona: Ediciones Omega.