CIRCUMSTÀNCIES METEOROLÒGIQUES QUE PODEN PROVOCAR RIUADES I INUNDACIONS DE TIPUS FLUVIAL A LA CARA SUD DEL PIRINEU

 

Joan Estrada Mateu
Geògraf i climatòleg

 

Una inundació es defineix com el negament d’un sector de la superfície terrestre per l’aigua. Les inundacions poden ser provocades per causes diverses. El climatòleg Martín-Vide (1985) ha establert la classificació de les inundacions següent:


· Inundacions per causes naturals
 
        · meteorològiques

                · fluvials o riuades

                         · per la fosa de la neu

                         · per tempestes estiuenques

                         · per temporals de tardor

                · lacustres

                · marines

                · locals

       · no meteorològiques: sísmiques, corriments de terra, etc.

· Inundacions per causes no naturals

        · grans: trencament de preses, etc.

        · petites: trencament de canonades i clavegueres, etc.

· Inundacions per causes mixtes

        · trencament d’obres hidràuliques per causes meteorològiques

        · trencament d’obres hidràuliques per causes no meteorològiques

 

Centrem-nos en la cara meridional del Pirineu i en les inundacions fluvials o riuades que poden afectar-la. Al vessant sud dels Pirineus, les circumstàncies meteorològiques que poden provocar inundació per revinguda de rius i de torrents són, fonamentalment, tres:


a) Durant la primavera, i acompanyada freqüentment de pluges més o menys importants i/o d’un increment sobtat de les temperatures, la fosa d’un volum molt important de neu en anys amb fortes nevades i gruixos molt destacats de l’element blanc.

b) Les tempestes estivals violentes i de caràcter torrencial, tot i que tenen generalment una durada més o menys breu.

c) Els temporals copiosos de la tardor, que poden perllongar-se durant uns dies amb pluges molt abundants. Per exemple: els aiguats de l’octubre de 1937; les torrentades i inundacions del novembre de 1982.

 

Bibliografia

MARTÍN VIDE, X. (1985). Pluges i inundacions a la Mediterrània. VENTALL, núm. 5. Barcelona: KETRES EDITORA.

SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1958). “Les aigües”. A: Geografia de Catalunya, volum I, capítol X. Barcelona: Aedos.