Calor sensible i calor latent

 

La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció. La calor sensible és la que es pot mesurar amb el termòmetre i es transfereix directament mitjançant elevació i mescla de l’aire escalfat, encara que també pot ser traspassada per conducció (BARRY i CHORLEY, 1985).

La calor latent és la calor absorbida o despresa quan es produeix un canvi d’estat en l’aigua (MARTÍN VIDE, 1991). Quan l’aigua passa a l’estat de vapor per evaporació, es requereix calor. Aquesta calor, que rep el nom de calor latent de vaporització, és extreta –robada- de la superfície calenta per l’aigua que s’evapora i és transferida a l’aire (MARTÍN VIDE, 1991). Quan l’aigua es condensa en l’atmosfera, retorna la mateixa quantitat de calor que l’emprada en el moment de l’evaporació a la mateixa temperatura (BARRY i CHORLEY, 1985).

El fet que les calors latents de l’aigua resultin molt elevades explica per què l’aigua que constantment s’està evaporant (absorbint calor) i condensant (alliberant-la) en l’atmosfera tingui uns efectes tan transcendents sobre les condicions del temps i del clima (LLAUGÉ, 1986).

 

Bibliografia

· BARRY, R.G. i CHORLEY, R.J. (1985). Atmósfera, tiempo y clima. Barcelona: Ediciones Omega.

· LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: MARCOMBO.

· MARTÍN VIDE, J. (1991). Fundamentos de climatología analítica. Espacios y sociedades, núm. 5. Madrid: Editorial Síntesis.