L'escala de Beaufort (mesura de la força del vent)


L’escala de Beaufort és una escala utilitzada per mesurar la força del vent. Ideada per l’almirall britànic Francis Beaufort cap al 1805, es basava en les maniobres que, segons el vent que bufava, havien de fer-se a l’aparell dels vaixells de vela (LLAUGÉ, 1986). Actualment es caracteritza, a la mar, per l’alçada de les onades, i a terra pels efectes sobre objectes com branques, arbres, edificis, etc.

L’escala és indicada amb una numeració que va del 0 (mar plana, vent en calma) al 12 (vent huracanat). Existeix una relació aproximada entre la velocitat del vent (en nusos) i el número de l’escala de Beaufort que està definida per la fórmula segons la qual la velocitat del vent és igual a 1,87 multiplicat per l’arrel quadrada del número de l’escala elevat al cub. Per transformar els nusos a quilòmetres per hora, és suficient recordar que 1 nus equival a 1,853 km/h.

Pel que fa a terra, l’escala de Beaufort s’estableix de la manera següent:

                              

Grau  
Nom
Velocitat (km/h)
Efectes apreciables
0
calma
inferior a 1
El fum s’eleva verticalment.
1
ventolina
1-5
El fum s’inclina.
2
vent fluixet
6-11
Es mouen les fulles dels arbres i les banderes.
3
vent fluix
12-19
Moviment constant de fulles i de branques.
4
vent moderat
20-29
S’aixeca pols i papers del terra i les banderes onegen.
5
vent fresquet
30-38
Els arbustos i els arbres petits s’inclinen i es formen ones en llacs i estanyols.
6
vent fresc
39-50
Es mouen les branques grans i es fa difícil de portar obert el paraigua.
7
vent fort
51-61
Es mouen els arbres i es fa difícil de caminar contra el vent.
8
temporal
62-74
S’esbessen branques i gairebé no es pot caminar.
9
temporal fort
75-86
Tomba xemeneies i arrenca teules i cobertes.
10
temporal molt fort
87-101
Arrenca arbres, arrossega les persones i produeix danys en edificis.
11
temporal violent
102-117
Grans destrosses en general.
12
huracà
superior a 117
Arrenca arbres darrel. Qualsevol estructura en pot quedar afectada.


Bibliografia

· CATALÁ, J. (1986). Diccionario de Meteorología. Madrid: ALHAMBRA.

· GRIMALT, M. et al. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: EDICIONS EL MÈDOL.

· LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: MARCOMBO.